IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

ÚLTIMA HORA

🚨 El govern espanyol demana al Congrés prolongar l'estat d'alarma durant sis mesos

Les nenes d'Alcàsser: 25 anys del triple crim que va commocionar tothom

Miriam, Toñi i Desirée, d'entre 14 i 15 anys, van ser segrestades, violades i torturades fins a la mort pel pròfug Antonio Anglés i el seu còmplice Miguel Ricart

Desirée, Miriam y Antonia, las tres niñas víctimas mortales
Desirée, Miriam i Antonia, les tres nenes víctimes mortals | Cedida

Aquest dilluns, 13 de novembre, es compleixen vint-i-cinc anys del segrest de Miriam, Toñi i Desirée, les tres veïnes d'Alcàsser (València) d'entre 14 i 15 anys violades i torturades fins a la mort pel pròfug Antonio Anglés i el seu còmplice Miguel Ricart, en llibertat des de fa quatre anys.

El brutal assassinat de les tres nenes d'Alcàsser va mantenir en tensió a tot el país durant més de dos mesos i el posterior seguiment mediàtic del dolor de les seves famílies i la recerca forense i policial van donar peu a allò que nombrosos analistes han arribat a denominar l'inici de la «telebasura».

Les víctimes van ser vistes per última vegada el 13 de novembre de 1992, quan es dirigien des d'Alcàsser, on residien, a la discoteca 'Color' de la veïna Picassent, on mai van arribar.

La seva desaparició va donar pas a una intensa cerca que va concloure el 27 de gener de 1993 quan dos apicultors van trobar els cadàvers semienterrats de les adolescents en un paratge de difícil accés conegut com 'la Romana', prop de la presa de Tous. Les autòpsies van confirmar que Miriam, Toñi i Desirée van ser torturades i violades abans de morir d'un tret.

Antonio Anglés y Miguel Ricart
Antonio Anglés i Miguel Ricart | Cedida

 

La repercussió mediàtica del triple crim va ser tal que, a les poques hores d'haver-se trobat els cossos, programes d'emissió nacional van traslladar els seus platós a Alcàsser i van entrevistar els pares, familiars i amics de les nenes.

Les autoritats continuen buscant Antonio Anglés

Un dia després de la troballa dels cossos van ser detinguts diversos sospitosos, entre ells Miguel Ricart, que a la seva primera declaració davant la Guàrdia Civil va admetre la seva participació en els crims, i Enrique Anglés, posat en llibertat el 30 de gener.

Un tercer sospitós, Antonio Anglés - germà d'Enrique -, que havia marxat de Picassent després d'aprofitar un permís penitenciari, va fugir, encara que la seva participació als crims va ser provada en descobrir-se uns papers trencats al costat del lloc on estaven enterrats els cossos.

Des de llavors es desconeix el seu parador i encara que es va especular amb el fet que podia haver mort ofegat en aigües de la costa d'Irlanda, la seva cerca ha continuat, sense èxit, per diferents països de Llatinoamèrica i Europa.

Ficha policial de búsqueda de Antonio Anglés Martíns
Ficha policial de cerca d'Antonio Anglés Martíns | Interpol

 

Miguel Ricart, l'únic processat 

El 12 de maig de 1997 va començar el judici contra l'únic encausat, Miguel Ricart, qui després de 49 vistes i la compareixença d'un centenar de testimonis va ser condemnat el 5 de setembre a 170 anys de presó com a autor de tres delictes d'assassinat i quatre continuats de violació en concurs amb tres delictes de rapte.

El tribunal va considerar que encara que Antonio Anglés va ser l'autor material dels crims, Ricart va estar present i no va fer gens per evitar-los. A més, se'l va trobar culpable de quatre delictes de violació, per atacar sexualment a una de les nenes i subjectar a les víctimes mentre una altra persona, suposadament Anglés, les forçava.

Miguel Ricart, asesino de las niñas de Alcàsser
Miguel Ricart, l'únic processat per l'assassinat de les nenes d'Alcàsser, als anys 90.  | Cedida

La sentència va absoldre inicialment a l'Estat de tota responsabilitat subsidiària en relació al cas, encara que el 4 de juliol de 2005 la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional va declarar la responsabilitat patrimonial de l'Estat per la concessió en 1992 del permís penitenciari aprofitat per Anglés per fugir.


En 2010, el cas va recobrar actualitat en constatar-se que Ricart podria estar complint els seus últims dies de privació de llibertat en virtut de les redempcions aplicades a la pena.

Ricart havia estat jutjat i condemnat pel Codi Penal de 1973, que recollia, entre altres mesures, un dia de descompte de condemna per al pres per cada dos de treball. Així, el 22 maig de 2011 Ricart hauria complert la seva condemna.

No obstant això, l'Audiència de València va acordar aplicar-li la «doctrina Parot» - sol·licitada per l'Associació Clara Campoamor -, que adjudicava beneficis penitenciaris successivament a cada condemna i no sobre el màxim de 30 anys, amb el que la seva sortida es retardaria fins al 19 de gener de 2023. El gener de 2011, el Tribunal Suprem va confirmar la decisió de l'Audiència.

La posada en llibertat de Ricart

Però el 21 d'octubre de 2013, la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans va anul·lar la retroactivitat de la doctrina Parot i això va activar la sortida de presó a Espanya de presos etarres, assassins i violadors, Ricart entre ells.

Miguel Ricart en 2013 a su salida de prisión
Miguel Ricart al 2013 després de la seva sortida de presó | Cedida

El 29 de novembre de 2013, amb 44 anys i vint-i-u d'ells entre reixes, l'únic condemnat pels crims d'Alcàsser va abandonar la presó  d'Herrera de La Manxa.

La seva excarceració va ser recorreguda davant el Suprem per familiars de les víctimes, l'Advocacia de l'Estat i diverses associacions encara que finalment, l'alt tribunal va considerar que cap d'aquestes parts estava legitimada per oposar-se a l'acte de l'Audiència de València que, en aplicació de l'anul·lació de la doctrina Parot, va declarar extingida la pena.

En els seus primers dies de llibertat, Ricart va ser objecte d'un intens seguiment mediàtic i després d'un primer intent d'establir-se a Còrdova, finalment va optar per desplaçar-se a Catalunya, on va romandre pocs dies abans de creuar la frontera amb França el 12 de desembre de 2013.


Comentaris

envia el comentari