Les quatre parricides espanyoles de 2019 mantenien la custòdia dels seus fills

La retirada de la custòdia exigeix informes que allarguen la burocràcia
D'esquerra a dreta: Maria Àngels, Ana María i Maria Gombau, tres de les parricides que l'any 2019 van assassinar els seus fills. |  Catalunya Diari / Imatges cedides

 

Era mitjan mes de març quan Maria Gombau va acabar amb la vida dels seus dos fills a la localitat valenciana de Godella. El 10 d'octubre, una altra dona, Ana María, va assassinar el seu fill de 7 anys quan el jutge li va notificar que perdria la seva custòdia. A principis de desembre, a Vilobí d'Onyar, Maria Hernando va matar les seves dues filles de 5 i 6 anys. I a les acaballes de l'any, el passat dilluns dia 30 de desembre, Maria Àngels va ofegar a la banyera a la seva filla de 10 anys a la ciutat de Girona.

 

Més enllà del nom, les quatre parricides tenen un denominador comú: totes conservaven la custòdia dels menors tot i que presentaven algun tipus de problema psiquiàtric. Molts han ressaltat aquesta dada, si bé és cert que no és fàcil de detectar si algú té un problema psiquiàtric i si ha de conservar la custòdia.

 

L'avaluació psicològica, un tràmit lent

Maria Fernanda Pardo, advocada especialista en dret familiar, assegura que són necessàries dues coses: un informe mèdic forense i l'historial mèdic de la Seguretat Social. La lletrada assenyala que els jutjats espanyols tendeixen a establir custòdies compartides d'un matrimoni amb fills si se separa, per la qual cosa no sol ser normal l'exclusivitat en la custòdia d'una de les parts.

 

Després de l'informe psicològic del metge forense, també és necessària l'avaluació d'un psicòleg o treballador social, un tràmit que sol demorar-se entre dos i tres mesos. No obstant això, l'últim informe no és vinculant en un litigi judicial. En el cas de les quatre parricides, no es va dur a terme un informe que determinés que no eren aptes per a la cura dels petits.