rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Patricia Ramírez li dedica una carta al seu fill Gabriel un mes després de la seva mort

També es mostra molt agraïda per les mostres de suport rebudes
La mare de Gabriel Cruz li ha dedicat una carta el dia que es complia un mes de la seva desaparició. | Cedida

 

La mare de Gabriel Cruz, Patricia Ramírez, ha dedicat una emotiva carta al seu fill, qui va ser assassinat en mans d'Ana Julia Quezada —parella del pare de Gabriel—, aquest passat dimarts 27 de març, quan es complia justament un mes de la desaparició del menor de 8 anys a Níjar, Almeria. 

 

En l'escrit, Patricia explica els sentiments que ha tingut al llarg d'aquest últim mes i les paraules que li hagués dit al seu fill Gabriel si algun dia l'hagués pogut veure amb vida.

 

«Hola Gabriel, avui fa un mes que vas marxar, emportant-te tant amor. Fill meu, si haguessis pogut veure-ho… t'has fet el campió del conte, eres Carlitos i tots veien la teva bellesa infinita. Te'n recordes d'aquella peli i el seu final? Recordes quan se't van saltar les llàgrimes i vas dir 'aquest sóc jo, posa-la una altra vegada mama'», comença la carta de Patricia. 

 

«Fill meu, m'hauria agradat tant que haguessis sentit tant amor pertot arreu, de gent bona on no cal protegir-se amb escuts ni armadures… tots reunits davant teu amb l'únic objectiu de veure't somriure de nou», afegeix en referència a les mostres d'afecte que han mostrat milers de persones d'arreu d'Espanya.

El mes més difícil de Patricia Ramírez

«Amor meu escric aquestes línies i no sé com seguir… avui fa un mes que et van arrencar de la terra, un mes des que la meva vida no deixa de trontollar-se per la teva absència. Un mes de la més fosca maldat i malson que mai hagués volgut que tinguessis i mai haguessis pogut tenir… Afortunadament, el consol més encoratjador és saber que te'n vas anar feliç i no vas sentir el pes de la més injusta atrocitat sobre tu».

 

«Amor meu, saps que?... vaig veure un vídeo de la pel·lícula Nemo mentre et buscàvem… Sí de Nemo! Somiava que quan apareguessis i ho veiessis t'ajudaria a il·luminar de nou aquests ullassos de vida. Parlaven de tu Gabriel! I tots els peixets de la peli et buscaven per terra, mar i aire com a Nemo. 

 

I així va ser Gabriel, et busquem per terra, mar i aire. Mai podries imaginar la revolada que vam muntar per trobar-te. Van venir molts policies, bombers, grups de protecció civil, corredors, espeleòlegs, muntanyencs, escaladors i milers de voluntaris a rastrejar totes les muntanyes de les teves sempre enyorades i ben viscudes Hortichuelas i Las Negras. 

 

També helicòpters, Gabriel, els millors mitjans als teus peus, als del papa i als meus, perquè tornessis amb nosaltres. Si veiessis amb les ganes i forces que et buscaven cauries de cul! I saps què?, que encara que no et van trobar perquè ja no estaves…, et van estimar tant!, que es van oblidar de les seves vides per uns dies per entregar-se a tu i al teu etern somriure».

 

Imatge de la concentració que es va celebrar a Almeria per la desaparició de Gabriel Cruz. | GTRES

 

«Avui fa un mes amor meu i encara es manté aquesta marea d'enorme amor que has generat i sorgeixen milers de propostes de gent bona, com a la cançó, la fi de la qual no són ells mateixos sinó fer un món millor amb tu com a estendard.

 

T'agradaria saber que tothom et crida 'Pescaíto' i sap que volies ser biòleg marí. De fet, m'han dit que t'han contractat al cel. Fixa't, sense haver acabat la carrera ja estàs fent el que t'apassionava!».

Els millors desitjos per a Gabriel

«Somio que t'estiguin tractant bé i estiguis meravellat de nedar al teu antull pel mar. Coneixent-te, segur que ja has baixat a la plana abissal i has trobat el 'Megalodón'; segur que has nedat i jugat amb els dofins i els has explicat que tu ja sabies des de ben petitó que respiraven per l'espiracle.

 

Vull imaginar-me la teva cara de sorpresa en poder veure la 'Calavera Portuguesa', a la 'Vespa de mar' i segur que milers de meduses més que no hem vist ni en llibres ni en documentals. I pel que et tinc 'calat', segur que te les has enginyat per fer-te un amic Yokai que et canti sovint això de 'sóc afable, achuchable i súper amable' que tant t'agradava.

 

Espero que quan tinguis fred o surtis mullat o te'n vagi a dormir, no tinguis por a demanar-li als àngels que et facin un paquetet i t'abracin com un bebè, com a tu t'agradava. Si ho fas, ja veuràs com em sents i fins i tot pots olorar l'afecte i la tendresa que sempre m'has produït.

 

Segur que sents com, des que vas néixer, no he deixat d'enamorar-me cada dia més de tu i enorgullir-me, sorpresa de com has anat creixent. No hi ha mare al món, 'cuchifrito', que senti més orgull que jo d'haver-te tingut i contribuir a la teva grandesa»

 

Molt agraïda per les mostres de suport 

«Fill!, ha estat un orgull caminar amb tu aquests vuit anys. M'has ensenyat tant!, que no tindré paraules ni llàgrimes amb les quals pugui descriure't com vas fer que cada dia volgués ser millor persona per criar-te bé i que el teu somriure fos una constant en la teva vida.

 

Sabies que quan m'enfrontava a alguna cosa que m'espantava tu eres el nord que em feia desplegar les veles i no deixar mai d'intentar fer-te un gran home? Aquesta era la meva responsabilitat Gabriel, però amb tu va ser, tan fàcil i tan intensament màgic, que s'esfondraven tots els murs que ens posaven per davant.

 

Vaig passar d'escoltar en els meus pensaments a Serrat amb els seus versos de 'sovint els nens se'ns assemblen', a la 'Disciplina sense llàgrimes' que la teva amiga Carmen em va descobrir. I tu t'animaves cada dia; sorprenia veure com volies superar-te i com les teves aspiracions i inquietuds, lluny de la conducta habitual de qualsevol nen, es tornaven en 'girasols' i cant als valents. 

 

Ah! Saps?, no et vaig explicar una cosa que t'agradarà. Recordes aquella tarda, caminant pel passeig marítim de tornada a casa que ens vam creuar amb Nadia mentre taral·lejàvem aliens a tot 'Girasoles'? Si ho recordes, t'agradarà saber que milers de nens i adults canten i posen girasoles i llum en les seves mirades cada matí. Són aquesta gent bona que no miren per a un altre costat i que ara cuiden al papa i a la mama.

 

A tota aquesta marea de gent vull donar-los, avui, les gràcies en el teu nom pel seu respecte, ajuda, desinterès, i per fer-nos la vida una mica més fàcil a nosaltres i a la resta. Per guardar la ràbia i mantenir els 'peixets' als seus cors, fent que la teva marxa tingui cert sentit. A Almeria, Espanya i cada racó que s'ha omplert del teu amor en només veure el teu somriure (imagina si t'haguessin conegut!), a tots i totes. Moltíssimes gràcies!»

 

Imatge de l'altar dedicat a Gabriel Cruz a Almería. | CatalunyaDiari.cat