Pau Pérez va trucar els seus pares i els va dir que estava bé

El jove és la víctima número 15 dels atemptats de Barcelona i Cambrils
En Pau Pérez va ser assassinat a sang freda pel terrorista fugit i autor de la matança de Barcelona | Cedida

El conseller d'Interior, Joaquim Forn, va confirmar aquest dilluns, 21 d'agost, que en Pau Pérez era el propietari del Ford Focus blanc que es va topar amb un control policial a l'avinguda Diagonal de Barcelona poc després de l'atemptat de les Rambles. El seu autor, Younes Abouyaaqoub, després de perpetrar el terrible atropellament, va fugir pel mercat de la Boqueria i, en arribar a la zona universitària, va assaltar en Pau, el jove de Vilafranca quan es trobava aparcant el seu cotxe, a escassos 100 metres del Camp Nou. Després d'apunyalar-lo, el terrorista va deixar el cos als seients de darrere i va fugir conduint direcció Sant Just Desvern. Al polígon industrial de la localitat, els Mossos van trobar aparcat el cotxe amb el cadàver d'en Pau dins. La tarda d'aquest dilluns la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès es va quedar petita per poder acollir tots els que van voler donar el seu últim adéu a en Pau, la víctima número quinze dels atemptats de Catalunya.

 

Després de saber-se que en Pau va ser assassinat per l'autor material de l'atropellament massiu per poder robar-li el cotxe i fugir, a poc a poc han anat sortint a la llum els detalls del que va fer el jove abans d'acabar tan tràgicament. Segons han informat els seus familiars, en Pau, quan va sortir de Vilafranca, cap a dos quarts de sis de la tarda, ja sabia el que havia passat a Barcelona. Per això mateix quan va arribar a la capital va voler trucar els seus pares per deixar-los tranquils i els va dir que ja havia arribat a la ciutat i que «estava bé». El jove havia volgut anar a Barcelona a veure la seva àvia, que viu allà. Una estona després, però, mentre aparcava el cotxe, va ocórrer la terrible casualitat de topar amb Younes Abouyaaqoub. En Pau Pérez participava activament en la vida associativa i esportiva de Vilafranca, per la qual cosa era molt estimat. I això quedà patent al seu enterrament. A la Basílica de Santa Maria no hi havia lloc per a tanta gent que va anar-hi a acomiadar-se, així que molts van haver d'esperar fora. A la sortida del fèretre, l'interminable i commovedor aplaudiment amb què el seu poble va acomiadar en Pau i el pilar que els castellers de la localitat van alçar en el seu honor, va emocionar la família i tots els que l'estimaven, que s'havien mostrat molestos per la tardança en el seu reconeixement com a víctima del terrorisme.