El PDECat acusa el govern espanyol de no haver evitat els atemptats a Barcelona i Cambrils

Xavier Trias afirma que els vincles entre l'Estat i l'imam de Ripoll han quedat provats

Imatge de l'atemptat a Barcelona.
Imatge de l'atemptat a Barcelona. | Cedida

El polític del PDECat Xavier Trias ha aprofitat el ple de l'Ajuntament de Barcelona per recriminar al govern espanyol la seva «ineficàcia» a l'hora de prevenir i evitar els atemptats que van tenir lloc el passat 17 d'agost a Barcelona i Cambrils.

Trias ha assegurat que els vincles del govern i del Centre Nacional d'Intel·ligència han quedat demostrats arrel de les darreres informacions periodístiques. Tant és així que ha elevat una proposta per exigir responsabilitats polítiques al govern espanyol per la que ha titllat d'«escandalosa incapacitat» per evitar els atacs.

El CNI ho confirma 

Després de nombroses polèmiques, el CNI va confirmar que Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll que va idear els atemptats a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost, havia estat un dels seus confidents.

Segons fonts dels serveis secrets espanyols, els contactes haurien tingut lloc l'any 2014 quan Es Satty es trobava a la presó de Castelló, ja que havia parlat sobre terrorisme gihadista quan va ser detingut i condemnat per tràfic de drogues. No obstant això, el CNI apunta al fet que aquests contactes «entren dins dels protocols habituals de l'organisme per obtenir informació en la lluita antiterorrista» i que en cap moment havia estat acusat de terrorisme.

Vell conegut de les forces de seguretat

A mesura que continuen apareixent noves informacions en les investigacions sobre els atemptats a Catalunya, queda més demostrat que les forces de seguretat espanyoles ja coneixien a Abdelbaki Es Satty pràcticament des que va arribar a Espanya l'any 2002.

El seu nom va aparèixer per primer cop l'any 2004 a l'agenda del telèfon d'un dels terroristes detinguts pels atemptats de l'11-M a Madrid. Es Satty també va ser investigat a l'operació Xacal l'any 2010, tot i que les intervencions telefòniques que li va fer la policia només van permetre imputar-lo per tràfic de drogues.

Després de sortir de presó, va intentar provar sort com imam a Bèlgica però va aixecar sospités i un policia local va demanar informació als Mossos sobre els seus antecedents, però la policia catalana no el tenia fitxat, motiu pel qual es va poder establir a Ripoll, on va radicalitzar diversos joves d'origen magrebí per perpetrar els atacs a Barcelona i Cambrils.


Comentaris

envia el comentari