Pedro Rufo, més conegut com a Pitu, ha mort de la manera més inesperada després de completar una ruta amb bici. De fet, Pitu ha mort fent el que més li agradava, ja que les dues rodes eren la seva gran passió. La seva mort deixa desolats els seus amics i coneguts, però, sobretot, la seva família.
Pedro estava casat i tenia tres fills, dos bessons de 16 anys i un noi de 25, que han quedat orfes de pare. No hi ha consol per a aquesta família que ha perdut el seu gran referent de manera sobtada. El de Càceres va patir un infart fulminant després de la prova aquest cap de setmana.
Pedro era un apassionat de l'esport i un ciclista força conegut a Càceres per la seva afició a les proves extremes. Havia completat amb èxit diverses proves de gran duresa, però sempre en volia més. Estava pensant a retirar-se definitivament, però en una prova ha trobat la mort.
Acostumat als grans reptes
«Pitu cames d'acer», així el van anomenar en una ocasió a El Periódico d'Extremadura, on va fer una entrevista. D'això fa deu anys, quan ja havia esdevingut un esportista conegut. Entre altres gestes, havia aconseguit acabar la Transpyr, una prova de gran duresa.
És una etapa que uneix el Mediterrani amb l'Atlàntic a través de 800 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell. Es tracta d'una competició sacrificada, només per als més agosarats i els més ben preparats. Pedro es va convertir en el primer extremeny a completar aquesta duríssima ruta.
Aquest cap de setmana passat, Pedro s'enfrontava a una prova relativament assequible. En comparació amb la Transpyr, la ruta ciclista de La Vera havia de ser un tràmit per a ell. Es tracta d'una d'aquelles proves que tant li agradava fer, però que en aquesta ocasió va acabar en tragèdia.
Va morir d'un infart fulminant
Pedro va completar la prova amb èxit i se'n va anar a casa per dutxar-se i menjar amb la família. Però en sortir de la dutxa va patir un atac de cor fulminant i no van poder fer res per ell. Així moria Pedro Rufo, àlies Pitu, l'extremeny que va superar vuit etapes seguides i va arribar a la meta amb quatre quilos menys.
Un dels més afectats per la seva inesperada marxa és Maxi, el seu cunyat. «Estic destrossat, en realitat no era el meu germà, era el meu cunyat», explica desolat. I és que, segons explica, Pedro no havia pres mai una copa de vi i feia una vida sana amb estrictes hàbits saludables.
Diverses vegades s'havia plantejat deixar-ho, i així ho va prometre en alguna ocasió a la seva dona i als seus fills. Però al final sempre les ganes de posar nous reptes i superar-los eren més fortes que aquesta promesa. El seu cunyat recorda que «l'esport el cridava una vegada i una altra, vivia exclusivament per a la bici, era la seva passió diària».
Comercial aficionat al ciclisme
Pedro acumulava 35 anys d'experiència professional com a comercial a Sánchez Cortés, un fabricant de llaminadures. Gràcies a la seva feina havia esdevingut algú conegut, amb moltes amistats. Tenia un caràcter social i obert que li havia donat molts amics i coneguts.
Era molt estimat a la seva ciutat natal pel seu bon tracte i per la seva generositat, i la seva mort ha deixat un gran buit. El tanatori es va omplir dilluns passat de persones que li van voler donar l'últim adeu. La multitud que es va reunir per acomiadar Pedro demostra com n'era d'estimat al seu municipi.
Els més afectats han estat la dona, els tres fills i els familiars més propers, que estan intentant encaixar el cop. La mort inesperada de Pedro es fa difícil d'assumir. Va morir fent el que més li agradava: anar amb bici, activitat que solia fer amb el Club de Castelsa a què pertanyia.