Amb l'elecció del nou president de la Generalitat s'ha posat en marxa l'elecció dels consellers i conselleres del Govern. És potestat exclusiva del president Quim Torra escollir els seus consellers però la plantilla, dissenyada a tres mans entre Junts per Catalunya, el PDeCAT i Esquerra, ja estava pensada i acordada de feia dies. El president Torra ho ha anunciat avui, dissabte 19 de maig. També s'ha sabut que el Govern Torra comptarà amb els consellers empresonats Turull i Rull —Presidència i Territori— i els desplaçats a Brussel·les Lluís Puig i Toni Comín —Cultura i Salut—, però ja es coneixen quins seran els seus substituts si els inhabiliten o el Consell d'Estat ho impedeix.
Miquel Buch, d'alcalde a conseller
El conseller d'Interior serà l'exalcalde de Premià de Mar, Miquel Buch i Moya, de 43 anys. Va ser el batlle d'aquest municipi del Maresme durant 10 anys. L'any 2007, quan tenia 32 anys, va convertir-se en l'alcalde després de la tràgica mort de Jaume Batlle i l'any 2017 va deixar el càrrec. A les primeres eleccions on es va presentar va aconseguir 9 dels 21 regidors de l'Ajuntament.
Militant de Convergència i de la JNC (per aquest ordre) des de l'any 1996, Buch també ha estat el president Associació Catalana de Municipis (ACM) des de 2011 i fins a gener de 2018. L'any 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya al Parlament, les que va encapçalar el president Puigdemont, però no en posicions de sortida. Ara torna a primera línia política com membre de l'executiu com cap dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de la Generalitat.
Ha liderat des del seu ajuntament i des de l'ACM l'alineament dels consistoris amb el procés sobiranista. Fins i tot va acabar imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència per haver col·laborat en l'organització del referèndum del passat 1 d'octubre.
Independentista, convergent i de Puigdemont
Buch va ser militant de Convergència i ara ho és del PDeCAT però realment el conseller d'Interior se sent de Junts per Catalunya. La via Puigdemont el representa, la via independentista el representa. No ha dubtat, fins i tot, en atacar públicament Marta Pascal, senadora i coordinadora general del PDeCAT, quan va posar en dubte el lideratge del president exiliat.
Fa pocs dies es va celebrar un conclave a Rubí per reclamar un canvi en la direcció del partit hereu de Convergència. Tot i que Buch no hi va participar, també forma part d’aquest nucli de gent, la majoria joves, que demanen un canvi al partit. El PDeCAT ha de celebrar un congrés ideològic però els del corrent de Buch volen que sigui d'organització per canviar de direcció.
L'home que agafa la cartera d'Interior se situa en la socialdemocràcia, però a Junts per Catalunya, de moment, la ideologia encara no és massa important. El ventall és ampli, de la socialdemocràcia del mateix Buch i Puigdemont fins al neoconservadorisme d'Elsa Artadi. Nacionalista i patriota, com el president Quim Torra, asseguren persones properes a ell. Algun cop fins i tot ha assegurat que el nom del partit que el representaria seria Partit Nacionalista de Catalunya. El país, el pal de paller que uneix en un partit gent que pensa molt diferent, defensa. Cap definició millor: convergent.
Amb bons aliats al partit des de la JNC, com el mateix conseller Rull o Jordi Cuminal, ara proper també al pinyol de Puigdemont, Buch farà el salt a la política nacional amb el bagatge territorial —s'ha passejat molt amunt i avall de Catalunya quan presidia l'ACM— però sense rodatge en combat real en l'àmbit nacional. Companys seus de partit el defineixen com un home pencaire i «valent».
La més tocada pel 155
Amb Joaquim Forn a la presó i l'escala per sota del departament desarticulada i en procés judicial, caldrà veure quin equip ordeix. No agafarà una conselleria fàcil. És la que més s'ha tocat amb l'article 155 de la Constitució Espanyola i que més costarà a tornar a assumir-ne el control. El teixit de confiances s'ha esberlat a l'interior d'Interior i a l'exterior es trobarà amb dos fronts: els partits no independentistes que tenen els Mossos en el seu punt de mira i també des de l'extrema esquerra, la CUP, que des del Parlament, tot i que només amb quatre diputats, pot portar-li algun mal de cap. Les quatre abstencions de la segona volta del debat d'investidura no eren gratuïtes i els anticapitalistes ja van avisar que passen a l'oposició.
Esvalotat a Twitter
Els darrers mesos s'ha mostrat molt actiu a les xarxes socials, sobretot a Twitter, amb una clara oposició a l'article 155 i en defensa del president Puigdemont. No s'ha amagat de mostrar el seu suport als docents de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca o als joves d'Altsasu, el seu enuig per la sentència de La Manada i continues reivindicacions per demanar l'alliberament dels presos polítics.
Des d'aquesta mateixa xarxa social va criticar el cessament per part de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra de Patrícia Plaja, la directora de comunicació del cos de la policia de la Generalitat. Buch va escriure, repiulant una notícia del cas, que «el govern espanyol no garanteix la llibertat d'expressió».
Molt de Premià
Buch serà conseller sense haver fet la mili. L'exalcalde de Premià de Mar va fer la prestació social substitutòria a la Creu Roja del seu municipi. També va formar part del Cau i dels diables de Premià. Ha treballat a l'empresa familiar i a Creu Roja, on s'hi va quedar després fer la prestació social. Cridat interiorment a servir el seu poble, Premià de Mar, es va allistar a Convergència i a les seves joventuts, on ha anat fent carrera i hi va fer la seva mili particular. Durant els deu anys com a alcalde de Premià s'ha desvalgut pel seu municipi. Està casat i és pare de tres fills. L'any 2013 va fer públic que des dels 21 anys que està diagnosticat d'esclerosi múltiple però que li permet, gràcies a l'atenció mèdica i a la medicació, gaudir d'una vida plenament normal.
El relleu de Trapero, la primera decisió del conseller Buch
Amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el ministre de l'Interior va cessar com a cap del cos dels Mossos d'Esquadra al major Josep Lluís Trapero i va nomenar a Ferran López, comissari, el cap de la policia catalana. El nou conseller i el director general de la Policia —que també haurà de nomenar— hauran d'escollir qui serà ara el cap dels Mossos.
Es manté en el càrrec l'home escollit per Juan Ignacio Zoido, es recupera el major Trapero o es busca un nou nom? Trapero va ser enviat a galeres i, segons algunes informacions, s'encarrega de tràmits administratius en una comissaria de la ciutat de Barcelona. Segons ha pogut saber CatalunyaDiari.cat, dedica part de la jornada laboral a la seva defensa. Està imputat per diversos càrrecs a l'Audiència Nacional per la gestió de la manifestació davant d'Economia i la celebració del referèndum del Primer d'Octubre.
L'ara ja president Quim Torra, durant el seu discurs durant el debat d'investidura, va apuntar que pel seu Govern «és imprescindible revertir de manera immediata el dany que el 155 ha produït al cos de Mossos d’Esquadra i retornar a la normalitat l’exercici de les seves responsabilitats i defensar l’honorabilitat de tots els seus membres i comandaments». Tot i que alguns mitjans han interpretat que això vol dir que es restituirà Trapero, què fer amb el cap de la policia de la Generalitat encara no està clar. Si bé pot ser que mediàticament es faci aquest oferiment, fonts properes a Trapero asseguren que ho podria declinar.
Major Trapero, encara
Trapero, tot i no ser el cap de cos i estar apartat de la Prefectura de la policia catalana, no ha perdut el rang de major, el màxim que hi ha a l'escala superior dels Mossos d'Esquadra. Va ser comissari en cap dels Mossos des de 2013 i fins al cessament per part del ministeri de l'Interior espanyol.
El rang de major va quedar vacant, sense cap membre del cos que l'ostentés, des de la dimissió, el 2007, de Joan Unió –fill de Paüls, al Baix Ebre. Quan es va jubilar el major Unió, cap de la policia durant 13 anys, es va nomenar un nou cap de la policia però no es va escollir cap comissari per assumir aquest rang —que no implica més responsabilitats, sí ja ets cap dels Mossos— i va ser l'any 2017 quan el director general de la Policia, Albert Batlle, sí que va decidir nomenar a Trapero amb aquest rang de major. Amb la solemnitat que pertoca, el mes d'abril de l'any 2017 Trapero al Palau de la Generalitat va rebre aquest rang i va canviar-se els galons de l'uniforme. Uns galons que encara pot portar a l'espatlla tot i no ser el cap de la policia catalana.
El conseller Buch haurà de decidir qui serà el director general de la Policia i quin paper jugaran Trapero i López —que sempre havien treballat braç a braç—, en el nou organigrama de la cúpula policial post article 155 i amb el nou Govern. Algunes fonts de Junts per Catalunya sí que posen en relleu que el conseller d'Interior, en nom del president, proposarà a Trapero el retorn, però que el major ho podria arribar a declinar. Un retorn de Trapero, en la línia de «la restitució», amb tot el procés judicial que té obert i amb peticions de presó per part de la Fiscalia, sembla ara mateix complicat. Però també sembla complicat, en relat, mantenir en el càrrec el comissari «155», posat pel ministeri de l'Interior el 28 d'octubre, l'endemà de la «declaració d'independència» fallida.
La cerca d'un tercer nom sembla l'opció més plausible a hores d'ara. S'haurà d'escollir entre els comissaris que té actualment el cos. De la foto davant de l'Audiència Nacional, de l'arribada de Trapero per declarar-hi el primer cop, hi ha tres persones: Trapero, López i el comissari Joan Carles Molinero, comissari en cap de la comissaria superior de Coordinació Central.
Molinero, com els altres dos, va ser a les travesses quan s'havia d'escollir un nou cap de la policia quan CiU va recuperar el control del Govern l'any 2010. Molinero va ser el cap de la comissaria de la Regió Policial Metropolitana Barcelona fins a l'any 2017 quan va passar a ocupar aquest càrrec, molt més proper a Trapero a la Prefectura.
El sottogoverno d'Interior no veu malament a López
Els tècnics del departament d'Interior i alguns dels alts càrrecs no cessats pel 155 avalen la figura del comissari Ferran López per seguir al capdavant de la policia de la Generalitat. Té les aptituds i l'actitud per liderar la policia catalana en un moment complicat com el que s'està vivint i es viurà. Fonts properes als sindicats majoritaris de la policia tampoc veuen amb mals ulls mantenir en el càrrec a López. Tothom coincideix, això sí, que el relat de mantenir el comissari al capdavant de la Prefectura pot costar de vendre al nou conseller d'Interior si es vol «restituir» tot l'aparell d'abans de l'article 155.
Nou cap de comunicació a Interior
Una de les altres decisions que haurà de prendre el nou conseller serà qui nomena com a cap de Comunicació del Departament. És dels pocs organismes de la Generalitat que ha mantingut aquest càrrec malgrat el 155. Tècnicament no l'ha mantingut. Realment el ministre Juan Ignacio Zoido en va nomenar un, que, curiosament, era el mateix que havia estat amb el conseller Jané i el conseller Forn: la periodista Ester Sastre.
Va ser nomenada com a càrrec de confiança eventual després de cessar automàticament amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola aquell 27 d'octubre de l'any passat. El 7 de novembre, el ministre de l'Interior, i també, de facto, conseller de l'Interior, va tornar a nomenar a Sastre com a cap de Comunicació del Departament.
Fonts properes a l'equip dels consellers Jané i Forn han explicat a CatalunyaDiari.cat que el nou nomenament de Sastre no va agradar i que s'espera que el nou conseller, si és Miquel Buch, la cessi durant els primers dies de ser nomenat. Aquesta falta de fidelitat amb el conseller Forn, ara empresonat, acceptant el nomenament per part del ministre espanyol cap de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, «li passarà factura», asseguren diverses fonts, recordant que es tracta d'un càrrec de confiança i que ara mateix Sastre «l'ha perdut tota».
Espadaler, Jané i Forn
Sastre és directora de Comunicació del departament d'Interior des del 2013, quan Ramon Espadaler —d'Unió i ara diputat pel PSC—, després de les eleccions del 2012, va ser nomenat titular d'Interior substituint a Felip Puig (CDC) que va passar a Empresa i Ocupació. Periodista per la UAB (1987-1992) ha tingut força experiència en mitjans de comunicació des de BarcelonaTV fins a TV3 i Catalunya Ràdio, passant per TVE, Telecinco i Gestmusic.