Quatre anys i mig de presó per abusar d'una noia a Vielha

Condemnats per abusos, no per agressió sexual. Dos homes han estat condemnats a quatre anys i sis mesos de presó per un delicte d'abusos contra una jove que els va denunciar per haver-la violat a la sortida d'una discoteca de Vielha, Vall d'Aran. L'Audiència de Lleida ha sentenciat que, tot i que la víctima va demanar que paressin i plorar, els agressors no van fer servir cap mena de violència ni intimidació, per tant, no és agressió.

La Fiscalia, per la seva part, els acusava d'un delicte continuat d'agressió sexual i demanava quinze anys de presó, així com una indemnització de 25.000 euros, ja que la jove «estava plorant i deia que no». Durant el judici, els dos homes de 23 i 19 anys, que són oncle i nebot, van admetre que van mantenir relacions sexuals amb la víctima el passat mes d'agost de l'any 2017, però que van ser consentides i, a més, la noia no es va resistir ni va cridar. 

Queda provat que va ser violada

L'Audiència de Lleida ha considerat que el relat de la jove és veraç i que va ser violada a la part posterior d'una discoteca pels dos acusats. La víctima coneixia un dels dos agressors, se'ls va trobar en un bar i va passar la resta de la nit amb ells en una discoteca. Finalment, com es comprova a les càmeres de seguretat, va sortir del local abraçada a un d'ells.

Segons la sentència, el jove la va besar, ella «el va envoltar amb les cames» i ell «la va posar contra la paret» per abaixar-li la roba i penetrar-la tot i que ella va negar-se, plorant. Després l'altre noi, el nebot del primer, també la va violar i, a més, va obligar-la a fer-li una fel·lació. Un d'ells va oferir-se a portar-la a casa, però la va acompanyar fins a un pont situat davant de l'hospital. La jove va quedar-se plorant una estona i després va entrar al centre i va explicar la situació. 

El tribunal conclou finalment: «La víctima es va trobar sense recursos per reaccionar d'una altra manera, i va quedar pràcticament paralitzada, sense cridar ni resistir-se, més enllà, això sí, de continuar manifestant la seva negativa al que estava sent objecte, la qual cosa va fer innecessària, repetidament, la utilització de la violència o la intimidació per doblegar la seva voluntat».