CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Què li espera ara a la «terrorista» dels CDRs detinguda a Viladecans?

La Guàrdia Civil aplica la llei antiterrorista a Tamara Carrasco: incomunicació, detenció més llarga i sense assistència d'advocats | La policia anuncia que es faran més detencions
Moment que la Guàrdia Civil va treure a Tamara Carrasco de casa seva, a Viladecans. | CatalunyaDiari.cat

 

Tamara Carrasco, la dona d'uns 35 anys que va ser detinguda per la Guàrdia Civil aquest dimarts, 10 d'abril, acusada de terrorisme i de rebel·lió per haver, presumptament, «coordinat» els talls de carretera que van fer els Comitès en Defensa de la República (CDRs) per Setmana Santa ha passat la seva primera nit entre reixes. Ho ha fet a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, pendent de ser posada a disposició del jutge de la sala sisena de l'Audiència Nacional, qui va tutelar l'operació d'aquest dimarts.

 

Carrasco, però, a l'estar acusada del greu delicte de terrorisme per la fiscalia no seguirà els habituals tràmits dels detinguts per la Guàrdia Civil que són traslladats a l'Audiència Nacional. La Llei Antiterrorista espanyola, pensada i dissenyada per lluitar contra ETA i que ara s'aplica als CDR, preveu una detenció que pot superar les 72 hores habituals, la no atenció lletrada fins a ser posat a disposició del jutge i incomunicació també fins que no s'és passat a declarar davant del jutge.

 

Tractada com una terrorista

Durant aquest temps que els detinguts són a la comissaria de la Guàrdia Civil sí que agents investigadors, per acabar de tancar les diligències que presentaran al jutge, també amb els documents que s'hagin confiscat durant els escorcolls, poden seguir interrogant a Tamara Carrasco.

  

 

 

Quan la Guàrdia Civil ho tingui enllestit, la detinguda serà posada a disposició del jutge a l'Audiència Nacional, ja amb assistència dels seus advocats i pendent de les mesures cautelars que pugui dictar el jutge: la llibertat condicional o la presó preventiva a l'espera del judici. Cal tenir en compte que la gravetat del delicte que s'imputa a Carrasco pot fer pensar que el jutge de la sala sisena de l'Audiència Nacional pugui dictar presó preventiva.

 

Tenint en compte que no s'han produït morts ni tampoc cap mena de lesió greu, si l'Audiència Nacional acaba finalment processant a Tamara Carrasco per un delicte de terrorisme, la noia de Viladecans, al Baix Llobregat, es podria enfrontar a una pena de cinc a deu anys de presó.

 

Agents de la Guàrdia Civil a la porta de casa de la detinguda a acusada de terrorisme. | CatalunyaDiari.cat

 

Planells d'infraestructures

Segons fonts de la Guàrdia Civil, durant l'escorcoll a casa de Tamara Carrasco, a Viladecans, s'ha pogut confiscar divers material que l'activista independentista tenia. Entre altres coses, algunes de les que s'han fet públiques, han estat uns planells d'una caserna de la Guàrdia Civil i dels ports de Barcelona i Tarragona.

 

En els missatges de veu que Carrasco va enviar segons la policia i que serien la principal proven que tenen contra ella, l'ara detinguda deia que també es podria «prendre» el Port i l'Aeroport de Barcelona, però que no era bona idea, ja que la Guàrdia Civil «ens podia disparar». El missatge de veu, però, era un recull de les accions que s'havien anat anunciant per xarxes socials els dies anteriors i que ella agrupava per difondre-ho entre els seus seguidors.

L'operació policial que va executar la Guàrdia Civil a Viladecans aquest dimarts va recordar les que es feien al País Basc per detenir membres d'ETA o de l'entorn violent de l'esquerra abertzale. Agents dels grups especials de l'Institut Armat van ocupar el carrer on viu Carrasco, van fer un perímetre de seguretat i disposats amb armes llargues van fer vigilància al portal, ben visibles

 

El que tampoc va faltar va ser el passadís mediàtic al qual van exposar a la detinguda: del portal de casa seva al cotxe policial, sense la cara tapada i acompanyada per agents amb passamuntanyes i armes d'assalt.

 

Un altre «coordinador» del CDR, en cerca i captura

Segons va publicar ahir la Fiscalia de l'Audiència Nacional i van confirmar fonts de la Guàrdia Civil, en l'operació també es volia detenir a una segona persona a Esplugues de Llobregat. L'home, també acusat de terrorisme i de rebel·lió per ser un dels «coordinadors» dels CDR, no va ser localitzat a casa seva i ara mateix està en cerca i captura.

 

Patrulles de la Guàrdia Civil, en una imatge d'arxiu. | EFE

 

Els CDR sota el punt de mira de la Guàrdia Civil

L'operació que ahir va executar la Guàrdia Civil a instàncies de la Fiscalia, sota el nom de Cadera —vegis: CaDeRa, CDR—, és un nou pas de les accions que ja es van anunciar contra aquests grups autoorganitzats que han agafat la lluita al carrer com a reivindicació de la República.

 

Fins al moment, però, totes les accions que han fet els CDR s'emmarquen en una acció no-violenta però des de la Fiscalia de l'Estat es creu que els talls de carreteres són part d'una estratègia per seguir els plans del Govern de Puigdemont —cessat per l'article 155 de la CE— i alhora buscar confrontació al carrer.

 

La Guàrdia Civil, des de l'1 d'octubre, ha reforçat la vigilància d'aquests grups, tal com han explicat fonts d'aquest cos policial a CatalunyaDiari.cat. Tenen gravacions de veu, identificacions i imatges de la majoria d'accions o de reunions de preparació i alerten que no seran les últimes detencions que es faran per «desarticular» els CDR.