CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La mare d’un bebè robat a Barcelona: «M’he fet la idea que no el recuperaré mai»

La dona explica que el succés va tenir lloc el 1981: «A les dues de la matinada em van portar a parir i quan va sortir la meva filla se la van endur corrents. La vaig sentir gemegar»
L'Ana Páez denúncia ser mare d'un bebè robat   | PinkStock Photos / D. Sharon Prouitt

 

Els terribles casos dels nadons robats surten a la llum amb comptagotes. Si bé és cert que la justícia espanyola ha acceptat que hi ha nadons furtats, també ho és que moltes de les víctimes en demanen una sentència més taxativa. Aquest és el cas de l’Ana Páez, secretaria de ‘SOS Bebès Robats Catalunya’ i mare d’una nena que sospita que va ser robada, que ara demana que es revisi la prescripció.

 

Ho fa, de fet, perquè el jutge instructor del cas ha absolt el doctor Eduardo Vela, tot i que se’l considera culpable del robatori d’un nadó. I és que els delictes que se li atribueixen —simulació de part, detenció il·legal i falsedat documental— ja han prescrit.

 

El terrible relat d’Ana Páez

En una entrevista a ‘El Món a Rac1’, Páez va lamentar que el judici es doni per tancat i va relatar, en aquest sentit, que està convençuda que l’any 1981 va ser víctima del robatori de la seva filla recent nascuda a la Vall d’Hebron. Explicava, en aquest sentit, que les circumstàncies del part i les explicacions dels metges no van ser «del tot normals».

 

Ana Páez, a la dreta de la fotografia, presidenta de 'SOS Bebès Robats Catalunya' | CatalunyaDiari.cat

 

 

«Era el meu primer fill. L'embaràs havia anat bé, però quan estava de set mesos i mig vaig tenir un part prematur. A l'hospital, tot i això, em van aturar el part durant tres dies», relatava la víctima mentre explicava un seguit de fets irregulars: «El meu home no podia estar al meu costat. Només em podia visitar dues hores al dia...».

 

L'hospital La Vall d'Hebron, on es va produir el succés | CatalunyaDiari.cat

 

 

En aquest mateix context, doncs, Páez explica el fet pel qual ha sospitat tota la vida: «A les dues de la matinada em van portar a parir i quan va sortir la meva filla se la van endur corrents. La vaig sentir gemegar. El metge va dir només veure-la: ‘Aquests ulls no m’agraden’».

 

L’hospital es va fer càrrec de les gestions post-mortem

La dona, finalment, explica que la Vall d’Hebron es va fer càrrec de les gestions i que, d’altra banda, van adonar-se ràpidament que «havia estat enterrada en una fossa comuna de Barcelona i que no es podia obrir».

 

Ara Ana Paez només demana la resolució de l’estrany succés: «Només voldria dir a la meva filla que érem una família que l'estimàvem amb tot el cor i ja està. Ara ja m'he fet a la idea que no la recuperarem mai. Només vull que sàpiga que al contrari del que li hagin dit, la seva mare no era prostituta ni tenia problemes amb l'alcohol».