Juana Canal va desaparèixer misteriosament del seu domicili de Ciudad Lineal (Madrid) el 22 de febrer del 2003. El 2019, la policia va trobar les seves restes mortals en un paratge d'Àvila, a vuitanta quilòmetres d'on va desaparèixer. La investigació policial ha aconseguit resoldre el cas dinou anys després.
La troballa dels ossos de la víctima ha permès accelerar la investigació, centrada en el principal sospitós. Es tracta de Jesús Pradeles Herrero, la parella sentimental de la dona al moment de la seva desaparició. Juana, de 38 anys, separada i amb dos fills, havia iniciat una relació amb ell.
El dia de la seva desaparició, un dels fills de Juana va trobar una misteriosa nota de Jesús. «La teva mare i jo hem tingut una forta discussió i ha sortit corrents, he sortit a buscar-la, però no la trobo». Això va motivar l'inici d'una investigació policial que ara conclou 19 anys després.
La confessió de l'assassí
Feia temps que la policia demanava indicis per acorralar el sospitós de la mort de Juana Canal i fer que confessés. Ahir es va produir l'esperada confessió, tot i que de manera parcial. «Aquella nit vaig arribar a casa i va trobar-me Juani morta, no sabia què fer amb ella i la vaig esquarterar», ha declarat Jesús Pradeles.
Segons ha explicat, la va ficar en dues bosses i la va enterrar a prop de la finca de la seva família a Àvila. Jesús, de 58 anys i hostaler de professió, ha reconegut parcialment la seva implicació amb la mort de la víctima. Ara la policia intentarà desmuntar l'estratègia de Jesús per demostrar que la va matar ell.
La tàctica del sospitós consisteix a deslliurar-se dels càrrecs d'assassinat i ser processat només per un delicte de profanació de cadàver. Un equip conjunt de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil treballen ara amb una altra hipòtesi: que Jesús va matar Juana la nit del 22 al 23 de febrer del 2003 i va fer desaparèixer el seu cos.
Es va casar sis mesos després
La prioritat de la policia és demostrar l'autoria del crim abans que prescrigui. La prova principal és la constància d'una trucada de la víctima a la policia unes hores abans de desaparèixer. Juana va trucar demanant auxili per una pallissa, però no es van activar les mesures oportunes i aquella matinada va ser assassinada.
La principal hipòtesi és que aquella nit van tenir una forta discussió conjugal i que ella va decidir posar fi a la relació. Quan es va reprendre la investigació, ara fa dos anys, després de la troballa dels ossos, la policia va veure una cosa rara. El sospitós es va casar només sis mesos després de la desaparició de Juana.
La seva dona i els seus fills desconeixien el passat tèrbol de Jesús i ell mateix ha deixat clar que va actuar sense l'ajuda de tercers. La policia creu que la va matar al domicili de Ciudad Lineal, on vivien de lloguer, i la va traslladar morta fins a la finca. Allí la va esquarterar, la va ficar en bosses i la va enterrar.
La fredor del sospitós
Jesús va ser detingut aquest dimecres quan sortia de casa seva a la localitat de Fuente del Saz del Jarama, a Madrid. Va mantenir en tot moment una actitud de tranquil·litat durant el registre de la seva finca d'Àvila. Es va mostrar fins i tot col·laboratiu i somrient amb els agents, intentant aparentar normalitat.
A la nit, ja al calabós, aquesta façana es va ensorrar i ell es va esfondrar. De forma molt subtil, els investigadors van aconseguir arrencar-li una confessió parcial, que unes hores abans semblava impossible. Va acabar revelant el que durant dues dècades havia estat ocultant amb extraordinari zel.
La policia va arribar a intervenir el seu telèfon, però en les converses es mostrava fred com el gel i no va fer mai cap menció del cas. Després de la troballa dels ossos, la policia va obtenir una sèrie d'indicis que formen part del secret de sumari. Això ha permès estrènyer el setge l'encara presumpte assassí.
El mateix Jesús va accedir a portar els agents fins al lloc on va sepultar les restes de Juana. Està previst que avui passi a disposició judicial i l'acusació particular demana la presó provisional. Tot i això, la defensa prepara una estratègia per reconèixer l'esquarterament, però no l'assassinat.