CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Encara no s’han identificat les restes de l’esfondrament del cementiri de Montjuïc

Un any més tard, al voltant d’uns 80 afectats encara no saben on són les restes dels seus familiars
Imatge d'arxiu de la zona on es van esfondrar al voltant de 140 nínxols del cementiri de Montjuïc | EFE

 

Fa un any, el passat 15 de setembre de 2017, es van esfondrar 144 nínxols del cementiri de Montjuïc, a Barcelona, on hi havia un total de 358 persones enterrades. A hores d’ara, però, encara hi ha una vuitantena d’afectats que no saben on són les restes dels seus familiars.

 

Per una altra banda, una vintena d’afectats ha acceptat una indemnització de 5.000 euros que els ha ofert l’Ajuntament de Barcelona a canvi que no emprenguin accions legals. Mentre que, d'altra banda, una altra part dels afectats sí que s’han querellat contra l’Ajuntament i els Cementiris de Barcelona amb els delictes de danys, profanació, falsedat de documentació oficial, prevaricació i malversació.

 

Els 140 nínxols es trobaven en un bloc que es va esfondrar a primera hora del matí, causant que les restes òssies dels enterrats es barregessin i, a més, quedessin al descobert. Des d'aleshores, als tècnics els ha estat impossible identificar de forma científica cap dels cadàvers implicats en aquest succés.

 

Encara no s’han identificat totes les restes òssies

En Lluís Caritj tenia nou familiars enterrats a la zona de nínxols que es va esfondrar fa un any. Ara ha denunciat que encara no saben res de sis familiars a través del programa ‘El món’ a RAC1: «Portem un any, segueix sense aixecar-se res. Segons diuen, ens n’han trobat tres, que ens hem de creure que són nostres, que són a un nínxol provisional. Sis no se sap on són. Diuen que el que no troben són restes inconnexes. Segons el director del cementiri, les té totes. No sabem si les té al menjador de casa, però després d’un any no les han trobat».

 

Per una altra banda, Caritj ha parlat sobre les persones que sí que van acceptar la indemnització que els va oferir l’Ajuntament de Barcelona: «La majoria de les 20 famílies que han acceptat els diners són gent gran. Han jugat amb la mala fe. En cap moment hem demanat diners. Volem que ens busquin la nostra gent, que identifiquin la nostra gent amb proves d’ADN, reconstruir els nínxols i que ens tornin a posar les restes allà. Volem el que teníem».

 

Imatge d'arxiu del cementiri de Montjuïc. | Cedida

 

Solució proposada: una fossa comuna

A més, també ha volgut explicar què va passar aquell tràgic dia d'ara fa un any: «Ens van trucar de Cementiris per avisar-nos que hi havia hagut uns petits despreniments. Quan hi vam anar vam veure que no hi havia res. Havien caigut els dos blocs. Tot barrejat. Caixes obertes, ossos, sudaris i tot per allà. Dantesc». A continuació ha continuat explicant com dues retroexcavadores ho van carregar tot i ho van posar en dos contenidors i que els van dir que no es preocupessin, que «en tres o quatre mesos tornarà a estar tot aixecat».

 

Un any més tard, no hi ha res i els responsables «només donen llargues». A més, encara «no se sap per què va caure», un informe de la Síndica de Greuges va dir que era a causa «d’una mala conservació i un mal manteniment». Per si no fos poc, Cementiris va proposar als afectats «fer un monòlit i una fossa comuna amb un monument on posar els noms de tots els difunts», juntament amb la compensació econòmica per «tancar-los la boca i recollir amb una escombreta totes les restes».