El Síndic proposa derogar la sedició del Codi Penal per alliberar els presos

Adverteix que la sentència del Tribunal Suprem posa en risc la llibertat d'expressió i de reunió per a tots els ciutadans
Els presos,durant la celebració del judici al Tribunal Suprem. | GTRES

 

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha reclamat l'amnistia, l'indult o «revisar en profunditat» el delicte de sedició del Codi Penal com a «mecanismes polítics o jurídics» per alliberar les nou persones que estan a la presó per la sentència de l'1-O ditada pel Tribunal Suprem.

 

Després de lliurar l'informe 'La sentència 459/2019 del Tribunal Suprem i la seva repercussió en l'exercici dels drets fonamentals' al president del Parlament, Roger Torrent, ha explicat que cal trobar «la forma més decidida, clara i amb els temps oportuns» perquè la presó «condiciona tot el conflicte» i d'aquesta manera es podria iniciar un «diàleg constructiu». Ribó també ha advertit que la sentència posa en risc la llibertat d'expressió i de reunió per a tots els ciutadans.

 

Amnistia, indult o derogació del delicte de sedició

Ribó ha explicat que hi ha «tres possibles sortides que són responsabilitat del poder polític», dels quals l'amnistia és «idònia» i «la més favorable per tothom pensi el que pensi» i suposaria «superar el conflicte de soca-rel». La segona possibilitat que ha exposat el síndic és l'indult, que considera «perfectament assumible», i la tercera, la reforma o derogació del delicte de sedició. L'adjunt general, Jaume Saura, ha dit que la derogació podria tenir efectes retroactius.

 

«Aquest és un conflicte polític i s'ha de resoldre políticament», ha exposat Ribó, per tal de fer front al que ha anomenat «el govern dels jutges». L'informe tracta les afectacions a les persones condemnades i als seus drets fonamentals en el marc del procés penal. En aquest sentit el Síndic considera que la sentència és «desproporcionada i podria haver vulnerat drets constitucionals de les persones condemnades».

 

«La rebel·lió va viciar tot el procediment»

El Sindic també ha alertat de possibles «afectacions» de l'extensió d'una interpretació restrictiva de drets fonamentals, com ara la llibertat de reunió i manifestació o la llibertat d'expressió, la perspectiva de possibles drets afectats del Conveni europeu de drets humans i també el principi d'inviolabilitat parlamentària i la separació de poders. En aquest sentit, ha alertat del possible 'chilling effect' que pot suposar la desincentivació de l'exercici dels drets fonamentals a la ciutadania.

 

L'informe afirma que el Tribunal Suprem no era el «jutge ordinari predeterminat per la llei», a la vegada que l'acusació inicial de rebel·lió «va viciar tota la causa i va dur a diverses situacions greus, com ara que a les persones acusades se'ls imposés una presó preventiva injustificada i desproporcionada».

 

El text remarca que la sentència «fa una interpretació expansiva de preceptes legals deficients i no fa una ponderació concreta i específica dels drets a la lliure expressió i a la llibertat de reunió i manifestació amb relació als fets que s'atribueixen als encausats amb la llei penal, per valorar-los des de la perspectiva de l'exercici de drets fonamentals i no només del Codi penal».

 

També et pot interessar...

Més notícies de la categoria Successos