CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Dimecres marcat per la mala mar i el vent a diversos punts

Un testimoni de l’atemptat de Barcelona: «Vaig veure cossos per tot arreu»

L’Omar és un veí de Figueres que forma part dels testimonis protegits del 17-A i que va intentar perseguir el terrorista de la Rambla
La gent s'ha anat apropant al mosaic de Miró per deixar-hi flors i espelmes en record de les víctimes | CatalunyaDiari.cat

 

L’Omar va viure en primera persona l’atemptat que es va produir a la Rambla de Barcelona durant el 17-A. De fet, va estar tan a prop de Younes Abouyaaqoub –el conductor de la furgoneta que va posar fi a la vida de 16 persones– que fins i tot es configura com uns dels testimonis protegits d’aquell dia tan tràgic per la història de Catalunya.

 

Ara, aquest veí de Figueres ha dut a terme una entrevista al programa ‘No ho sé’ de ‘RAC1’, conduït pel cronista Carlos Quilez, i ha explicat que la furgoneta es va aturar just davant seu, que ell es trobava a 15 metres del lloc on es va produir l’atropellament, i que no només va creuar mirades amb Abouyaaqoub, sinó que va intentar perseguir-lo i tot.  

 

L’Omar i la seva xicota es van amagar rere uns ascensors

Així les coses, Omar relata la dura experiència que va viure aquell dia, i fa patent les seqüeles psicològiques que li van quedar després. En un principi, el figuerenc i la seva xicota «vam escoltar un gran cop i vam veure que la furgoneta venia cap a nosaltres», motiu pel qual van suposar que es tractava d’un simple accident de trànsit.

 

Però immediatament després, van veure que el vehicle frenava i «vam tenir un moment de pànic», en adonar-se que la furgoneta havia començat a recular per tractar de desfer-se de les primeres víctimes que s’havia cobrat, que estaven sent arrossegades pels baixos. Aleshores, van intentar protegir-se, junt amb altres presents, darrere uns ascensors que hi ha davant del Liceu.

 

Younes Abouyaaqoub estava «en xoc» abans de baixar del vehicle

En aquell moment la furgoneta es va aturar, i aleshores, escrutant l’interior del vehicle, «vaig veure el noi, que estava en xoc». Una imatge que no podrà esborrar mai de la seva memòria, i és que tal com explica l’Omar, «encara me’n recordo de la seva cara, que no la podré oblidar mai». De fet, arran d’aquell moment va patir «mesos i mesos, i dies i dies de malsons, i fins i tot mesos després, encara somniava que aquella furgoneta ens perseguia per la Rambla de Figueres», que és la localitat del testimoni.

Imatge d'arxiu | Cedida

Però una de les coses que més sobten de la història, és la descripció que fa del terrorista, a qui descriu com «un nen», més concretament «un noi petit, esquifit, prim i pàl·lid», que estava absolutament bloquejat. Quan per fi va reaccionar, i va poder obrir la porta –no sense esforç, perquè estava obstruïda– i sortir, un home vestit de blau va intentar atrapar-lo, però Abouyaaqoub el va deixar estabornit amb un cop.

 

L’Omar va iniciar una persecució amb el terrorista

En aquell moment, l’Omar va sortir disparat rere el terrorista, per mirar de dur a terme la feina que el testimoni de blau no havia pogut realitzar amb èxit. En aquest sentit, ha narrat que «recordo que jo volia fer-li una foto al noi, de fet vaig treure el mòbil i tot», però el dispositiu no va reaccionar a temps i no va poder acabar amb la seva comesa. Aleshores es va iniciar una persecució, que va finalitzar a l’altura d’unes columnes que es situen davant una botiga de pernils, al costat d’una administració de loteria.

 

Abouyaaqoub va intentar entrar al comerç de pernils, «però no podia, i jo, de mentre, anava cridant: Agafeu-lo! Agafeu-lo! És ell!». I com que el terrorista veia que se li acabaven les opcions, va engegar a córrer altra vegada, fins que va entrar en les immediacions de La Boqueria, on l’Omar el va perdre de vista perquè «ja no em reaccionaven les cames». Abans, però, el terrorista s’havia girat per comprovar si encara el seguien, fent que Omar es quedés paralitzat durant uns breus moments.

Younes Abouyaaqoub gravat per càmeres de seguretat durant la seva fugida de la Rambla. | CatalunyaDiari.cat

 

Un cop dins el mercat, va ser impossible localitzar-lo, ja que es va camuflar perfectament entre la gent a causa de la gran afluència de persones que havien intentat escapar en aquella direcció. I va ser llavors quan l’Omar va poder analitzar el desolador panorama que havia quedat rere seu, ja que amb l’adrenalina i agitació del moment, ni tan sols havia pogut reparar en tot el dany que Abouyaaqoub havia causat.

 

«Vaig veure cossos per tot arreu»

El mateix Omar ho defineix com una escena «de guerra», fent patent que «jo només el veia a ell, no veia a ningú més. I quan ja havia marxat, vaig fer una mirada enrere i vaig veure gent per tot arreu». L’aterridor relat continua de la següent manera: «recordo una noia rossa, una noia jove, d’uns 20 anys o menys. Estava estirada a terra, amb la sang que li sortia i la mirada perduda. La vaig tocar perquè es girés, i quan va reaccionar, vaig tornar a aixecar la vista».

 

I en aquell moment va prendre autèntica consciència d’allò que acabava de passar. «Vaig veure cossos per tot arreu. Aquells plors de la gent, els crits de dolor, era el que més escoltava», descriu l’Omar, fent evident l’escena esgarrifosa que es desplegava davant els seus ulls.

Fotografies de les víctimes de l'atemptat | Mediaset España

Les autoritats van improvisar una comissaria sobre el ‘Hard Rock Cafe’

La commoció va ser tal, que els mateixos locutors del programa expliquen que, en aquell moment, el figuerenc ni recordava que havia arribat al lloc acompanyat de la seva xicota, que ja havia estat mobilitzada per la Guàrdia Urbana amb la resta de testimonis en direcció a l’estàtua de Colón. Però en adonar-se les autoritats de la vital importància del testimoni de l’Omar, se’l van endur a una comissaria de campanya improvisada que els cossos policials havien preparat sobre el famós ‘Hard Rock Cafe’.

 

Allí, «ens van tenir a mi i a un noi que no sé si era sirià, jordà o jueu, i a un altre de francès», que eren els que en teoria havien vist a l’agressor. Després, els hi van ensenyar un total de vuit fotografies de vuit nois diferents, «però cap encaixava». Només «n’hi havia un que tenia certa semblança», però finalment es va saber que no tenia cap relació directa amb Abouyaaqoub, malgrat que els Mossos d’Esquadra les havien trobat entre les runes de la casa d’Alcanar que havia esclatat feia poc. 

 

Així acaba el testimoni de l'Omar, que ara compta amb cinc anys de protecció a causa de la seva condició de testimoni protegit. Malauradament, res ni ningú aconseguirà esborrar de la seva ment les imatges que li van quedar gravades durant l'esdevenir d'aquell dia.