Trapero va denunciar 19 càrregues policials no previstes durant l'1-O

Els Mossos d’Esquadra defensen que van actuar «ajustant-se als criteris que s'havien definit»
Imatge d'arxiu de les càrregues policials del passat 1-O a Catalunya. | CatalunyaDiari.cat

 

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va remeter una diligència directament a María Eugenia Alegret, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJC, on manifestava que els Mossos d’Esquadra lamentaven que els agents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, CNP, haguessin actuat de forma unilateral durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre i que s’haguessin trencat els acords d’actuació presos prèviament, tal com informa 'NacióDigital'.

 

Per la seva banda, les forces de seguretat espanyoles van denunciar que els agents dels Mossos d’Esquadra, en canvi, van presentar una «actitud passiva» i «observadora». És a dir, que finalment la coordinació entre tots els cossos policials l’1 d’octubre de 2017 no va ser la que s’esperava d’ells.

 

Van actuar sense avisar els Mossos d’Esquadra

La diligència remesa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’aporta com a prova al Tribunal Suprem en el judici contra els líders independentistes i mostra els resultats de la reunió de coordinació entre tots els cossos policials que es va dur a terme l'endemà. Trapero, a més, va assegurar que es van realitzar 19 actuacions policials, de les 104 que es van dur a terme, sense avisar prèviament als Mossos d’Esquadra.

 

Els responsables dels Mossos d’Esquadra només van tenir coneixement sobre aquestes accions gràcies a les trucades al 112 que van fer i els missatges donats a través de l’emissora dels agents que estaven al lloc dels fets. I segons explica Trapero en el seu escrit, «un cop feta la intervenció», els agents del CNP i de la Guàrdia Civil abandonaven la zona.

 

Concretament, aquestes actuacions són es que es van dur a terme al centre de votació Ramon Llull de Barcelona, el centre cívic de Soses de Lleida, l'Escola Prosperitat de Nou Barris, el CEIP Tibidabo de Barcelona, l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, l'Institut Miquel Taradell de Barcelona, el Centre Cultural Municipal Lo Casino d'Alcarràs, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de Lleida, l'Escola Mediterrània de Barcelona, el CAP de Capont de Lleida, el casal d'avis Sarral, el casal de Puigpelat, l'Escola Infant Jesús de Barcelona, el pavelló esportiu de Sant Julià de Ramis, el centre d'entitats locals d'Artesa de Segre, l'Escola Nostra Llar de Sabadell, el CEIP Bruguera, i el centre cívic Camp Clar de Tarragona.

 
Càrregues policials a Tarragona durant l'1-O | CatalunyaDiari.cat

 

577 denúncies per danys i lesions

Els Mossos d’Esquadra també van deixar constància en aquest informe que, fins al 6 d’octubre, hi va haver 577 denúncies per danys i lesions, acompanyades d’informes mèdics, «amb ocasió d'intervencions del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil en 79 centres de votació d'arreu de Catalunya durant la jornada de l'1-O». 

 

A més, també van informar que el Sistema d'Emergències Mèdiques, SEM, va atendre 893 persones ferides, algunes de les quals van ser traslladades a Centres d'Assistència Primària i hospitals, fins al dia 2 d’octubre.

 

Per una altra banda, Trapero va defensar que els Mossos d’Esquadra van actuar «ajustant-se als criteris que s'havien definit i preestablert en les reunions de coordinació celebrades els dies 28, 29 i 30 de setembre». I també va criticar que no es van dur a terme les quatre reunions de coordinació que estaven previstes per l'1-O «malgrat que el representant dels Mossos es va personar a la primera d'aquestes on va ser informat que es deixaven sense efecte les restants».

Comentaris