Trenta anys del terror d'Hipercor

El 19 de juny de 1987, el comando Barcelona d'ETA va fer explotar un cotxe bomba a l'aparcament del centre comercial i va matar 21 persones i en va ferir 45 més

 

Aquest dilluns, 19 de juny, es compleixen 30 anys d'aquell fatídic dia de 1987 a l'avinguda de la Meridiana de Barcelona. A les 16.12 hores, va explotar un cotxe bomba carregat amb 30 quilos d'amonal, 100 litres de gasolina, i escames de sabó i cola adhesiva al centre comercial Hipercor situat a l'encreuament dels carrers de Pamplona i de Pujades. L'atemptat del comando Barcelona d'ETA —dirigit directament contra la població civil— va matar 21 persones i en va deixar 45 més ferides de diferent consideració. La ciutat comtal va viure un dels pitjors dies de la seva història recent.

Pocs mesos abans, el gener de 1987, la policia va desarticular el comando Madrid de la formació terrorista basca, dirigit en aquell moment per Iñaki de Juana Chaos. Aquest fet va produir que Barcelona agafés el relleu com a principal nucli actiu del braç armat de la banda. L'escenari d'elecció com a seu olímpica també va propiciar aquesta decisió. Només faltava un objectiu que ben aviat quedaria clar: les empreses franceses establertes a la ciutat. ETA es trobava en ple procés de negociació amb Algèria i pretenia causar el dany més gran possible per pressionar les autoritats gal·les, amb la intenció que França intercedís per un hipotètic acord polític amb el govern espanyol.

 

En aquest context, el centre comercial Hipercor va ser l'escollit per Rafael Caride Simón, Domingo Troitiño Arranz i Josefa Ernaga Esnoz, els tres etarres que formaven part del comando en aquell moment. Aquell matí van col·locar el cotxe, un Ford Sierra robat al País Basc, al segon soterrani del centre comercial, que corresponia al primer pis de l'aparcament, just per sota de la planta d'alimentació. Membres de l'organització armada van fer tres trucades a les tres de la tarda avisant de l'atemptat: a la Guàrdia Urbana, a Hipercor i al diari 'Avui', però la inspecció ocular de la policia no va servir per a res, ja que van considerar que es tractava d'una falsa alarma. Pocs minuts després, la bomba va explotar.

 

L'explosió va produir temperatures de fins a 3.000 °C i una gran quantitat de gasos asfixiants que van consumir l'oxigen ràpidament. L'adhesiu que contenia la barreja explosiva va fer que les masses en combustió s'adherissin als cossos de les víctimes. Quinze persones van morir aquell dia. Sis més durant els dies següents, quatre d'ells menors d'edat.

 

Les reaccions de rebuig van ser generals per part de les institucions socials i organitzacions polítiques. Tres dies després, més de 750.000 persones es congregaven al passeig de Gràcia en una manifestació encapçalada per les famílies de les víctimes enmig d'un silenci gairebé sepulcral. 

 

Tampoc no es va tardar a trobar els culpables. Els membres del comando Barcelona van ser detinguts al pis que habitaven al carrer de Mallorca de Barcelona el 5 de setembre del mateix any. En el moment de la detenció, el cap del comando era José Luis Gallastegui Lagar, ja que Rafael Caride havia deixat el comando i era a França. Caride va ser detingut a Tolosa, el mes de febrer de 1993, i extradit a Espanya. Tots tres van ser condemnats a gairebé 800 anys de presó. Aquest ha estat l'únic atemptat terrorista on la justícia ha manifestat la responsabilitat de l'Estat perquè la policia no va desallotjar el centre comercial, tot i haver passat gairebé 35 minuts entre l'avís i l'explosió.