El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat canviar les dates del judici al president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) pels llaços grocs. En un decret del lletrat de l'administració de justícia, confirma la diligència que establia les sessions per al 25 i 26 de setembre, dates que coincideixen amb la previsió del Parlament per celebrar el debat de política general.
El lletrat argumenta que, en el moment d'assenyalar les dates del judici, es va consultar l'agenda de la cambra catalana i ni en aquell moment «ni encara avui» té programada «cap activitat» per a la setmana del 23 al 29 de setembre. Contra aquesta decisió no es pot presentar recurs.
Amb aquest decret, el lletrat resol un recurs de reposició presentat per la defensa del president de la Generalitat contra la diligència que va fixar el judici per al 25 i 26 de setembre. Tant la fiscalia com l'acusació popular van demanar en els seus escrits confirmar aquesta diligència. El lletrat argumenta que, en el moment de decidir les dates del judici, «es va consultar l'agenda del Parlament, que en aquella data i encara avui, per a la setmana del 23 al 29 de setembre no tenia ni té programada cap activitat». A més, remarca que en el recurs de Torra «no s'ha acompanyat cap documentació que justifiqui fer una valoració diferent respecte l'assenyalament efectuat».
A més, en contra del criteri de la defensa de Torra, el lletrat ha negat que en el procediment s'hagin vulnerat les garanties del procediment. De fet, sosté que «de cap manera» els drets de la defensa s'han vist «afectats» o «limitats» pel fet que la diligència d'ordenació amb l'assenyalament del judici sigui del 31 de juliol i la interlocutòria d'admissió de prova del 2 de setembre, perquè les dues resolucions «es van notificar el mateix dia encara que formalment es dictessin en dates separades en el temp».
Possible judici en absència
Aquest dissabte, en una entrevista a El Punt Avui Televisió, el president de la Generalitat va obrir la porta a no assistir al judici perquè vol actuar seguint un «respecte escrupolós» als «drets humans, civils, socials i polítics de tothom, inclòs els del president de la Generalitat».
En cas que Torra no es presentés al judici, com que la pena sol·licitada és d'un any i vuit mesos d'inhabilitació, el judici es podria fer en la seva absència, tot i que sí que hi hauria d'haver el seu advocat defensor. La Llei d'Enjudiciament Criminal estableix que l'acusat només té l'obligació d'estar present al judici quan la pena sigui superior als dos anys de presó o sis anys d'altres tipus de pena. Si la pena és inferior i la causa de l'absència és injustificada, es podrà prosseguir el judici si ho demana l'acusació.
«Defecte de forma» en la recusació
D'altra banda, encara estan pendents resoldre els dos incidents de recusació presentats per Torra contra els magistrats Jesús María Barrientos i Mercedes Armas. Un ponent de la Sala Civil i Penal haurà de decidir si s'admet a tràmit l'incident, segons la seva veracitat i comprovant que compleix els requisits formals necessaris. Si s'admet a tràmit, tres magistrats més de l'anomenada 'sala 72', que no formen part de la Sala Civil i Penal, decidiran sobre el fons de la qüestió.
De fet, el TSJC ja ha obert una peça separada per a la tramitació de l'incident de recusació contra Barrientos i Armas, i ha emès una providència en què demana a la defensa que solucioni «defectes de forma» en els escrits. En concret, assenyala que «falta la firma del recusant» i li demana un document al que es fa referència en els escrits.