IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

ÚLTIMA HORA

🚨 Catalunya es blinda amb tancament de fronteres i confinament per municipis els caps de setmana

Una mare denuncia a Facebook els assetjaments que va patir la seva filla abans de suïcidar-se

Havia patit assetjament escolar i, posteriorment, va ser violada per dos adolescents

Cassidy | Cedida

La història de Cassidy podria haver estat, simplement, una mostra de superació, però un fet terrible va precipitar que acabés de la pitjor manera possible. Quan tenia tretze anys, un grup de nenes del seu col·legi va començar a assetjar-la al centre, amb trucades de telèfon i a través de les xarxes socials fins al punt que l'adolescent no volia tornar a l'escola.

Van ser diverses les sessions de teràpia a què va haver d'assistir per superar tot el que havia viscut. I ho va aconseguir. Fins i tot la noia que liderava el grup d'assetjadores li va demanar disculpes i li va oferir la seva amistat. La seva falsa amistat. El 15 de febrer de 2014 la van convidar a una casa després de classe. Ella va accedir sense saber què li esperava: li havien preparat un parany perquè dos nois de quinze anys la violessin.

Mai va haver-hi denúncia. Cassidy estava massa espantada per explicar els fets. Després del que va succeir, ella i la seva família es van traslladar a un altre lloc, però no va ser suficient. Amb tan sols quinze anys va decidir no viure més. La seva mare explica els terribles fets en una publicació a Facebook:

«L'ASSETJAMENT VA MATAR LA MEVA FILLA



He estat en silenci durant molt de temps.



Hi ha un grup de nens cruels al col·legi Wellington Secondary (noies i nois que en aquell moment tenien tretze i quinze anys) que van dur a terme un crim terrible sobre la meva dolça nena Cassidy Trevan el 15 de febrer de 2014.



Cassy només tenia tretze anys en aquells temps i, encara que jo vaig passar gairebé dos anys desesperada fent tot el que podia per mantenir-la amb vida, ella mai va arribar a recompondre's. Tot i que ens vam canviar de ciutat, mai va poder tornar a trepitjar una escola de nou, mai no va poder tornar a estar envoltada de gent, una ràpida escapada a alguna botiga acabava normalment amb llàgrimes o atacs de pànic.



Vaig veure com la meva filla patia els següents 22 mesos a causa d'aquests diables... li aterria que la trobéssiu de nou, una vegada i una altra; alguns la vau seguir assetjant, a través d'altres persones vau aconseguir posar-vos en contacte amb ella a través del telèfon o les xarxes socials, fins i tot després del que ja li havíeu fet. El crim sempre estava en la seva ment, tenia malsons, insomni, ansietat, atacs de pànic, trastorn d'estrès posttraumàtic i, per tant, una malaltia mental que empitjorava cada dia.

Sense poder ajudar-la, vaig veure com la meva estimada filla s'afeblia davant els meus ulls, mentalment i físicament. Rarament sortia del llit, fins que no va poder suportar més el dolor i el turment que li vau causar. El que li vau fer va ser una causa directa del seu suïcidi el 12 de desembre de 2015.



Jo sé qui sou, vosaltres sabeu qui sou i la policia sap qui sou. Espero que la culpabilitat us persegueixi per la resta dels vostres dies i que si un dia teniu la sort de tenir fills, recordeu el que li vau fer a la meva estimada petita i us imagineu com us sentiríeu si li fessin als vostres fills.



Cassy era el meu món, encara ho és i sempre ho serà. Però ara ja no tinc res i segueixo buscant una raó per la qual seguir endavant sense ella. No només vau causar la mort de la meva filla, la filla a la qual he estimat i he lliurat el meu cor, la meva ànima i tot el meu ser durant setze anys, també heu fet desaparèixer el meu futur amb ella. Mai la veuré casar-se, mai sostindré als meus néts en braços. Vau destruir tantes vides en un acte estúpid, egoista i terrible propiciat per l'enveja d'una noia mesquina que va fer que tots us poséssiu del seu costat. No era un joc, no era només una nit de diversió per a vosaltres, us vau endur la innocència de la meva nena, la seva confiança en la humanitat, la seva dignitat, el seu dret a ser un ésser humà, la possibilitat de viure la seva vida de forma normal... i al final us vau portar fins i tot la seva vida.



No soc una persona mesquina, enfadada o amb ànsies de venjança, però del que vau fer, espero que mai us en pugueu perdonar a vosaltres mateixos i mai us oblideu del nom de Cassidy Trevan. Tota la vostra vida tindreu les mans tacades de sang.



L'assetjament va matar a la meva nena, hem de prendre'ns-ho de debò. Si us plau, compartiu aquest missatge.



Linda Trevan»


Comentaris

envia el comentari