IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Uns joves barcelonins ajuden una anciana a qui havien robat la crossa

L'alcaldessa Ada Colau s'ha fet ressò d'aquesta història per mostrar la millor cara de la ciutat

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha compartit a les xarxes socials una història de solidaritat que va passar a la ciutat fa uns dies. El protagonista de la història és Ernest Blanco, un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona que va explicar al seu perfil de Facebook una anècdota que li havia passat. Segons ell explica a la seva publicació, va baixar a comprar i va trobar-se en una botiga a una dona gran plorant desconsoladament. Quan va entrar, tothom va mirar la seva crossa, i és que mentre la dona estava comprant una altra dona gran li va robar la seva crossa, una que la dona compartia amb la seva germana perquè totes dues tenien problemes per caminar. Una noia que també hi havia a la botiga va proposar fer un pot comú i reunir diners per comprar-li una crossa nova: la botiga va posar la meitat dels diners i la resta de clients el que faltava. A més, a la farmàcia els van fer un descompte especial en explicar el que havia passat. Ernest Marco va compartir la història per demostrar com, fins i tot en una ciutat gran com Barcelona, la solidaritat de la gent pot fer la vida una mica més fàcil per a tots els veïns. L'alcaldessa Ada Colau va voler compartir aquesta història per la mateixa raó i per mostrar la millor cara de la ciutat de Barcelona.

El País va posar-se en contacte amb algun dels veïns que van presenciar la història, incloent-hi Ernest Marco i la seva veïna Mariana Hernández, qui va assegurar que «la pobra feia dues hores que era allà. Segons ella, una altra dona li havia robat la crossa en un moment de distracció. Sense ella, no podia caminar. Es va començar a tranquil·litzar a poc a poc quan vam aconseguir que s'assegués. Ella tenia clar que no se n'aniria d'allà fins que recuperés la seva crossa, no parava de plorar». Marco va explicar que «jo no podia donar-los la meva crossa, però calia trobar una solució per a aquesta dona».


Comentaris

envia el comentari