Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Part conservada de l'aqüeducte del Gaià.

A la recerca d’aqüeductes romans: un projecte de l’ICAC vol conèixer com era l’enginyeria fa 2.000 anys

S’està estudiant a fons l’aqüeducte del Gaià, que feia 47 quilòmetres, i també s’investigaran dos desconeguts aqüeductes que abastien diverses viles romanes prop de Tarragona

Projecte de l'ICAC.
Zona de l'aqüeducte del Gaià als Pallaresos. | Cedida

No era un aqüeducte espectacular en aparença però sí que ho era en llargada (47 quilòmetres). Naixia prop del Pont d’Armentera, a l’Alt Camp, i portava aigua fins al casc antic de Tàrraco, fa uns 2.000 anys. Estem parlant de l’aqüeducte del Gaià, una construcció d’època romana que actualment suscita força interès per part dels investigadors i del qual només se’n conserven alguns trams.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ha engegat un projecte que finalitzarà d’aquí a dos anys i que pretén estudiar el recorregut d’aquesta infraestructura i fer prospeccions en diversos punts per tal de descobrir més detalls d’aquesta obra des del punt de vista de l’enginyeria de l’època.

L’aqüeducte del Gaià i el misteri d’ ‘Aqua Augusta’

Per aquells que vivim a les comarques tarragonines, quan ens esmenten  les paraules ‘aqüeducte romà’ sovint és inevitable tenir la imatge mental del Pont del Diable de Tarragona.  En realitat, la imatge correcta que hauríem de tenir és la d’un conducte d’aigua; allò que ara n’anomenaríem una séquia.

Cal retrocedir uns anys per trobar un dels punts de partida d’aquest projecte  i que va suposar un important descobriment que va arribar per casualitat.

Aquam Augustam.
Recreació de la inscripció Aquam Augustam que hi havia a la pedra trobada a l'aqüeducte del Gaià. | Cedida

L’any 1992, la construcció d'una urbanització als Pallaresos, van posar al descobert (i van malmetre) un tram de l’anomenat aqüeducte del Gaià, una construcció d’època romana que servia per a abastir d’aigua el casc antic de Tàrraco.

Aquelles pedres que van aparèixer, però, duien amb elles una incògnita: tenien inscrites unes lletres mig esborrades,  que en aquell moment no es va poder esbrinar què deien.

Fa quatre anys, el misteri es va resoldre. Les lletres deien ‘Aquam Augustam’, la qual cosa indica que era el nom amb què s’havia batejat l’aqüeducte.  «Curiosament, aquest nom està repetit en els aqüeductes d’altres capitals de l’Imperi Romà», diu l’investigador de l’ICAC, Jordi López.

L’expressió ‘Aquam Augustam’ fa referència al fet que l’aqüeducte va ser construït en època de l’emperador August o d’emperadors posteriors. «La frase era més llarga, però no l’hem trobat. Ja és molt important tenir el nom de l’aqüeducte, que és Aqua Augusta!», exclama l’investigador.

S’ha aconseguit fer un mapa amb el recorregut de l’aqüeducte del Gaià

La feina dels investigadors de l’ICAC ha permès complir un dels principals objectius que es tenien amb l’aqüeducte del Gaià,  del qual se’n sabia ben poca cosa.

Plànol de l'Aqüeducte del Gaià.
Una de les zones de pas de l'aqüeducte del Gaià. En vermell, els trams conservats. | Cedida

La fita era aconseguir fer la topografia de l’aqüeducte del Gaià, és a dir, construir el plànol del seu traçat i recorregut, una tasca gens fàcil, ja que molts trams no hi són o estan destruïts, però que s’ha pogut realitzar.

«Tenim dubtes en el punt de captació de l’aigua.  Hem trobat els primers indicis a Sant Pere de Gaià, prop del Pont d’Armentera, però no sabem el punt exacte», diu López.

Ara, «estem estudiant tot el recorregut. És una obra d’enginyeria interessant, ja que  es va calcular molt bé on s’havia d’anar a buscar el punt d’aigua per arribar fins al casc antic de la ciutat, i van anar pràcticament fins al Pont d’Armentera, per conduir l’aigua durant 47 quilòmetres», explica Jordi López.

Part d'aqüeducte.
Part conservada de l'aqüeducte del Gaià. | Cedida

Es va fer una conducció amb un recorregut sinuós, en cap cas recte, «que va seguint les corbes de nivell amb un pendent calculat», afegeix l’investigador.

Però, si se sabia de l’existència d’aquest aqüeducte, com és que ningú abans n’havia fet cap plànol? En realitat, sí que es va fer. Va ser a finals del segle XVIII, però no té la fiabilitat que tindria l’actual, ja que les eines de què es disposaven llavors no eren les mateixes que ara.

«En aquella època hi havia manca d’aigua a Tarragona i l’arquebisbe va voler posar en marxa un altre cop l’aqüeducte romà del Gaià i va encarregar un plànol per restaurar-lo, però era massa costós i va preferir fer un aqüeducte nou aprofitant algunes parts de l’antic», relata l’investigador.

Un projecte de l’ICAC seguirà estudiant la infraestructura dos anys més

En l’actualitat, l’activitat no para, ja que fa poques setmanes  s’ha posat al descobert un tram de l’aqüeducte del Gaià als Pallaresos.

Part conservada de l'aqüeducte del Gaià.
Part conservada de l'aqüeducte del Gaià. | Cedida

Durant els pròxims dos anys se seguirà estudiant a fons l’aqüeducte del Gaià del qual s’han trobat un centenar de parts al seu lloc durant tot el recorregut. «Volem excavar alguna zona per estudiar diferents seccions i sistemes constructius, les concrecions de calç que es van formant i l’arquitectura i enginyeria romana en sí», explica l’investigador. De fet, ja s’han escollit 5 punts per a fer prospeccions al llarg de 2020.

Amb aquests descobriments, es vol fer valdre aquesta obra romana i no es descarta poder fer alguna ruta senderista que abraci l’aqüeducte, o només alguns trams, ja que moltes parts passen per finques particulars.

Aquestes actuacions s’emmarquen dins el projecte de recerca Aqua Augusta i el projecte d'investigació quadriennal «Els aqüeductes romans de Tàrraco», finançat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i la Fundació Privada Mútua Catalana, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’ICAC, on l'investigador Jordi López hi és al capdavant.   

Els altres dos aqüeductes de Tarragona

Amb la posada al descobert de l’aqüeducte del Gaià, es constata que, a part del famós aqüeducte del Francolí (el del Pont del Diable), n’hi havia un altre que era molt més llarg.

El del Francolí portava l’aigua a la zona que avui seria el centre de la ciutat (àrea del Mercat Central) i el del Gaià abastia el casc antic.

Tram de l'aqüeducte a La Secuita.
Tram d'aqüeducte a La Secuita. | Cedida

Però només hi havia dos aqüeductes a la zona? La resposta és no. Es té constància de dues conduccions més, del tot desconegudes i que no estan documentades encara. El projecte de l’ICAC pretén també recuperar el traçat d’aquestes dues construccions.

«Es tracta de dos aqüeductes rurals que anaven a viles romanes, hi ha restes que estem investigant», avança López. El seu naixement s’ubicaria més a munt del Catllar a banda i banda del riu. «Un d’ells va a parar a la Vila Romana de la Fàbrica d’Alabastres, a la Riera de Gaià; i l’altre passa per diverses viles romanes i acaba a Altafulla, podria ser que anés a parar als Munts», explica.

Amb aquests, ja tenim quatre aqüeductes romans ubicats a la zona de Tarragona, però encara n’hi hauria un cinquè a Centcelles, a Constantí,  del qual es té constància de la seva existència.

Trams importants dels aqüeductes, abandonats i plens de runa

Actualment, ben a prop de Tarragona hi ha diversos punts importants amb restes dels aqüeductes romans que conduïen l’aigua a la ciutat.  Un d’ells es troba a l’antiga carretera que va a Sant Pere i Sant Pau.

Brossa a l'aqüeducte.
Brossa acumulada a un tram de l'aqüeducte. | Cedida

Un cartell oxidat deixa encara llegir amb dificultat les paraules ‘aqüeducte romà’. «Aquí es conserva un tram molt bo», explica Jordi López, però està completament abandonat. La deixadesa de la zona ha fet que es convertís en una mena d’abocador de brossa i ha quedat envoltat de runa, matalassos i arbres amb grans arrels que estan rebentant les restes romanes.

L’altre punt visible dels aqüeductes es troba en una finca particular a l’alçada de l’autopista. En aquest cas, la conservació és espectacular. «Sembla acabat de construir», diu l’investigador. A La Secuita, Vallmoll o Puigpelat també hi ha trams molt ben conservats.

És la cara i la creu del patrimoni: zones dignificades i d’altres completament abandonades. Precisament, el projecte Aqua Augusta  pretén posar en valor aquest patrimoni desconegut i aconseguir suscitar l’interès perquè no quedi en l’oblit.

Cartell que indica la presència d'un tram d'aqüeducte, malmès.
Cartell que indica la presència d'un tram d'aqüeducte, malmès. | Cedida