Carrer de la Cort de Valls

L'avantprojecte de la nova seu de la Robert Gerhard de Valls, a principis de 2023

Aquesta setmana el jurat del concurs d’idees per a la confecció del nou espai ha determinat quins equips passen a la segona fase del concurs

La recuperació de  ca Padró com a equipament municipal de Valls  va a bon ritme. Ahir dilluns dia 14 de novembre, el jurat del concurs d’idees per a la confecció del  nou espai  va determinar quins equips passen a la segona fase del concurs. En aquesta ocasió, se n'han seleccionat cinc dels nou que s’havien presentat.

Segons Sònia Roca, la regidora d’Urbanisme, Patrimoni i Centre Històric, amb aquest pas ja es pot assegurar que «cap a finals de gener o inicis de febrer hauríem de tenir l’avantprojecte de la futura escola de música Robert Gerhard». De fet, a partir d'ara es demanarà als equips que estudiïn molt bé l’entorn i generin les circulacions i permeabilitat ple nucli urbà que considerin convenient», explica Roca.

En aquesta fase que ara s'ha resolt, i segons fonts municipals, hi han participat els equips de Xavier Gallego i Sílvia González, Feu Godoy Arquitectura, BCQ Arquitectura, Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes, BAMMP Arquitectes, UT David Tàpies, Eixam Arquitectures i Oliveras Boix Arquitectes.

Per la seva banda, els membres del jurat per valorar les propostes són els arquitectes Anton Pàmies i Agustí Costa, l’arqueòloga Imma Teixell i l’arquitecte municipal Sergi Nogués.

Jurat a l'Ajuntament de Valls
Imatge de la reunió del jurat | Cedida

Futura seu de l'escola de música municipal

Al final del procés, l'estudi d'arquitectura seleccionat, a més del premi del concurs d'idees de 15.000 euros  més IVA, se li encarregarà la redacció dels projectes bàsics i executius per a Ca Padró com a nova escola de música, uns treballs tècnics valorats en 105.000 euros.

D'aquesta manera, l'Ajuntament continua, des que l'any passat va completar l'expropiació de l'immoble, amb el procés per convertir Ca Padró en la nova seu de l'escola de música de Valls. Ca Padró té una situació privilegiada, al bell mig del carrer de la Cort i a l'entorn de la Capella del Roser, Bé Cultural d'Interès Nacional. Ca Padró configurarà a més una anella cultural  junt amb els equipaments de la Biblioteca Carles Cardó i el Museu Casteller.

Un casal gòtic

L'actuació se centra en la rehabilitació del casal gòtic de Ca Padró que tindria els seus orígens entre la segona meitat del  segle XIV i el segle XV. Previ al concurs d'idees, l'Ajuntament ja ha realitzat un estudi arqueològic exhaustiu. Els arqueòlegs han confirmat que l'origen de l'edifici no es troba en l'antic hospital medieval de Santa Anna -com es creia fins ara -, però tot i així té un important valor històric.

L'edifici era un gran casal que donava als carrers Forn Nou i de la Cort, propietat de la família noble dels Tamarit el darrer terç del segle XIV i inicis del XV i que després va passar a la família Torra. Una altra part de la finca corresponia a una casa limítrofa a la capella de Santa Anna (l'actual capella del Roser) que va pertanyen primer a la família Huguet i després als Jofre.