El cicle gastronòmic litúrgic del país és molt ric i Catalunya compta amb moltes mostres patrimonials que singularitzen les festes. La celebració del Dijous Gras a Valls va acompanyada indiscutiblement del tradicional caramel vermell. Aquest dolç, en l'actualitat, gaudeix de molta popularitat però no és l'única menja típica de la festa del Carnaval vallenc. Almenys des del segle XVIII, a la capital de l'Alt Camp hi ha documentada la cassola de Dijous Gras, un arròs dolç amb crosta.
Una mostra de patrimoni gastronòmic en femení
Actualment, aquest plat gairebé ha desaparegut. És un clar exemple de la cuina barroca catalana, un patrimoni immaterial i en femení. Segons la històriadora Pilar Vives Corbella, en aquest cas es parla de patrimoni immaterial «per la importància antropològica que ens aporta la gastronomia» i, alhora, de patrimoni en femení «per descobrir-nos una tradició oral femenina, invisible pel fet de desenvolupar-se dins l'espai íntim de la llar».
Aquesta cassola es pot considerar que té l'origen en l'època medieval, pel toc de sucre en un plat salat i perquè és una cuina que encara no fa ús dels productes americans com la tomaca i la patata. Un plat en certa manera vinculat a la religió, d'una opulència que anuncia l'austeritat de vindrà davant la imminència de la Quaresma.
«Com més dolceta, millor», segons la tia Conxita
Aquest plat típicament del Dijous Gras vallenc es pot documentar textualment gràcies a la recepta de Conxita de Veciana Todrà, tieta de Pilar Vives. Ella la va conservar a la memòria i al seu paladar, juntament amb d'altres receptes barroques ensucrades que es feien a casa seva. Alhora, segons apunta Vives, els dietaris de les dones de les cases burgeses «ens poden aportar molta informació». En aquest cas el de la família Veciana Dosset recull que pel temps de Carnestoltes de l’any 1764 van menjar «sang i fetge de porc amb ceba, arròs de cassola amb crosta d’ou, sucre, i canyella, llomillo, botifarra, peus, coques de llardons ensucrades i menjar blanc».
Una recepta transmesa per tradició oral
Des de fa uns anys, la Pilar Vives ha recuperat la recepta d'aquest plat, tal com ella la va conèixer per tradició oral i a través dels records d’infantesa. Comenta que «era un plat al qual no donàvem importància, com tota la cuina de casa i com totes les coses que sabíem de les dones, i totes quedaven en la intimitat». La recepta proposada és tal com la feia Conxita de Veciana Toldrà, i els ingredients, per a 6 persones són: 6 tasses d'arròs, 3 botifarres blanques, 1 orella, 1 morro, 1 cua de porc, 250 grams de costella de porc, 1 peu de porc del davant, tallat en sis talls i que no faci estelles, 1 ceba petita, 1 raig d'oli, 6 ous, canyella en pols i sucre abundant.
Pel que fa a l'elaboració del plat, primer es fa un brou amb tot el porc, excepte la costella i les botifarres, que es guarden per al final. Una vegada fet el brou i colat es talla el porc a daus. En una cassola es fa sofregir una mica la costella talladeta amb la ceba, s'hi tira l'arròs, la pota i el brou, i quan porta una estona s'hi afegeix la resta del porc. Mentre es fa l'arròs, es tallen les botifarres (o s'esmicolen) i es baten els ous. Quan l'arròs és cuit, s'hi posa la botifarra i l'ou i s'hi escampa per damunt el sucre i una mica de canyella. Per últim, es posa al forn a gratinar per a fer la crosta.