El Museu de Valls, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp i l'Institut d'Estudis Vallencs organitzen un cicle d'activitats titulat 'Veciana, Carrasclet i els Mossos d'esquadra' per commemorar els 300 anys de la constitució del Cos de Mossos d'Esquadra, i la seva relació amb Valls, i l'atac de les tropes de Carrasclet a la vila de Valls, l'any 1719. En aquest sentit, per recordar i contextualitzar els fets demà divendres 17 de gener s'inaugura una exposició a l'antiga Biblioteca Popular, a les 19.00 h de la tarda, que ha comptat amb la participació del Cos de Mossos d'Esquadra, que han cedit material per la mostra.
Així mateix, el dissabte 18 de gener es fa una ruta pel Valls de 1719, que comença a les 10.00 h del matí a l'antic hospital de Sant Roc, amb el títol L'assalt del Carrasclet a Valls, portada per l'historiador Francesc Murillo, que ens permetrà conèixer el Valls de les primeres dècades del segle XVIII, la família Veciana i l'intent d'assalt per Carrasclet el 5 de desembre de 1719. Tant en la inauguració de l'exposició com en la visita guiada, es comptarà amb la presència d'alguns membres de l'Escamot de Reconstrucció Històrica del Cos del Mossos d'Esquadra.
Els actes previstos continuaran a principis de febrer, quan es publicaran al portal "Arxius en Línia" les descripcions i les imatges digitalitzades de 3.000 documents de la família Veciana, incloent la inèdita col·lecció de Rafael Castells París. Finalment, es reivindicarà la figura del vallenc Ramon Guardiola, el senyor Ramonet de Valls, que entre 1720 i 1728 fou la principal figura d'una ja condemnada resistència austriacista.
Els Mossos d'Esquadra i Valls
La ciutat de Valls té una especial relació amb el Cos de Mossos d'Esquadra, la policia judicial més antiga d'Europa. Els antecedents del Cos s'han de cercar en les Esquadres de paisans armats, creades l'abril de 1719 en el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança. La manca de tropes reglades al Principat i la por que revifés una revolta austriacista (amb la possibilitat de recuperar els privilegis perduts arran del Decret de Nova Planta de 1715) va propiciar l'aixecament de vora 100 esquadres integrades per més de 5.000 efectius.
L'esquadra de Valls es creà el juny de 1719 i el 5 de desembre, juntament amb l'esquadra de la Selva del Camp, resistí l'atac del coronel Pere Joan Barceló, àlies Carrasclet. En aquells moments Pere Anton Veciana, que s'havia establert a Valls el 1710, era sotsbatlle i dirigia a mossos de l'esquadra en funcions policials en un ampli radi, des de Querol a Tivissa. Amb el temps anà ascendint, fins a esdevenir el primer comandant de totes les Esquadres de Catalunya el 1729. La seva nissaga conservà la comandància fins al 1836.