El Convent del Carme de Valls compleix, enguany, el setè centenari de la seva fundació. El 18 de febrer de 1321 es va instituir l’orde a la ciutat i «el convent vallenc és el sisè que l’Orde mendicant dels Carmelites va fundar a Catalunya, i alhora és el segon més antic de la vila, després del convent de Sant Antoni», explica Francesc Murillo, historiador local.
En això, 700 anys després, el conjunt conventual, que està construït fora de les muralles medievals, ha esdevingut un dels patrimonis històrics i arquitectònics més importants de la capital de l’Alt Camp. A més a més, la seva transformació en equipament escolar ja des de finals del segle XIX l’ha fet esdevenir un dels espais referents per a diverses generacions.
El Museu de Valls i l’IEV es conjuren per a la celebració
Per a commemorar l’efemèride, l’Institut d’Estudis Vallencs i el Museu de Valls s’han conjurat per organitzar un seguit d’actes que ajudaran a conèixer millor el ric patrimoni local que amaga el monument. Així, la programació va arrencar amb el concert de música barroca, a càrrec de Psallite, grup de cambra, el passat 18 de febrer, dia de l’aniversari, a l’església del Carme, amb un programa a partir de compositors dels segles XVII i XVIII.
Un altre dels actes destacats de la celebració és l’exposició que es pot visitar aquests dies a la Sala Sant Roc de l’IEV, i que acull, segons explica Murillo a TarragonaDigital, «alguns dels objectes recuperats del Convent del Carme menys coneguts, com són les bigues gòtiques de l’antiga església que es van aprofitar per al sostremort de l’actual, d’estil barroc, recuperades i restaurades pel Museu de Valls, i que ara ja es troben novament a la ciutat». També l’estela funerària de Joana de Sant Martí, dama de companyia de la reina Elionor de Xipre, que va ser localitzada al claustre del convent, és altre dels elements que, entre d’altres, es podran veure a la sala fins al 28 de març.
Per altra banda, també s’ha organitzat un cicle de conferències que s’allargarà fins al 24 de març, a càrrec de diversos especialistes que incidiran en aspectes ben diversos de la dilatada història del convent, i que tenen lloc els dimecres a les 19.00 h a la seu de l’Institut d’Estudis Vallencs.
Epicentre social i cultural
El conjunt conventual ha albergat, al llarg de la seva història diferents equipaments que l’han situat com a punt neuràlgic de la vida social i cultural de la ciutat. Després de l'exclaustració dels frares carmelitans el 1835, el convent va ser adaptat com a hospital i pel que fa a l'església, va ser convertida en parròquia el 1878.
A inicis de la dècada dels anys noranta del segle XIX, s’hi instal·len els pares escolapis fins a l'any 1905. Posteriorment, hi han passat diferents escoles, de les que cal destacar l'Escola del Treball, el Col·legi Claret fins a l'any 1968 i, l'Escola Enxaneta durant les darreres dècades, excepte un parèntesi de diversos anys que es van dedicar a la reforma de l'edifici.
«Amb la restauració hem redescobert l’edifici»
De l’arquitectura original que s’ha conservat al llarg dels 700 anys destaca el claustre, amb pintures medievals, la capella amb relleu adossada al claustre, la porta d'entrada a la sala capitular, el refectori, els accessos a les cel·les dels monjos o les finestres amb decoració medieval, entre d’altres.
En aquest sentit, Francesc Murillo exposa que tots aquests elements es van redescobrir arran de la profunda intervenció de rehabilitació i restauració que es va dur a terme al conjunt conventual entre 2008 i 2014 i, des de llavors, «resta pendent poder dur a terme una rehabilitació completa de l’església i d’altres parts del conjunt conventual com el graner», conclou l’historiador.