Albert Batet, encara alcalde de Valls, va anunciar fa algunes setmanes que no repetiria com a candidat a les eleccions municipals. Va ser una decisió premeditada, però difícil emocionalment parlant, afirma. El seu relleu l’ha agafat Dolors Farré, de la qual assegura que està millor preparada políticament que ell, quan va agafar l'alcaldia de Valls. En aquesta entrevista, Batet parla del seu paper com a polític en clau nacional i també local i desvela per on passa el seu futur més immediat.
[predef]enquesta-valls-237[/predef]
-Junts per Catalunya donarà suport a Miquel Iceta perquè pugui ser senador?
L’últim que va decidir el Senat sobre Catalunya va ser l’aplicació del 155 i el senyor Iceta va ser una part activa en aquest fet, que ha portat a suspendre l’autonomia de Catalunya, a que tinguem presos polítics i exiliats polítics. Per a nosaltres, aquest context és important. Qui ha de respondre és el Parlament de Catalunya. Es volia fer un ple de pressa i el nostre grup va defensar que es fes amb el ‘timing’ que tocava. Com a grup parlamentari no hem pres una decisió, però el context és el que és.
-Amb la victòria de Pedro Sánchez a les eleccions generals, creu que millorarà el diàleg amb Catalunya?
No sabem quin Pedro Sánchez ens trobarem al davant: si serà el que va aprovar el 155 i va posar a disponibilitat de Mariano Rajoy els diputats socialistes per intervenir l’autonomia de Catalunya, o ens trobarem el Pedro Sánchez que diu que té voluntat de diàleg, o el que per no acceptar la figura del relator s’acovardeix i no vol aprovar els pressupostos i convoca eleccions perquè li interessa. Com que veiem que hi ha molts tipus de PSOE i molts Pedro Sánchez, ha de decidir ell amb quins vots vol tirar endavant la legislatura.
-Els bons resultats dels partits independentistes a les eleccions generals, podrien propiciar eleccions a Catalunya?
El Parlament de Catalunya és el que va sortir el 21 de desembre, on els catalans vam revalidar l’1 d’octubre. El Parlament actual té majoria independentista, format amb més participació que a les eleccions espanyoles. És un tresor a preservar. Esperem que els bons resultats es constatin a les municipals i a les europees. A Puigdemont li han posat traves en una operació per apartar-lo. Ara tenir l’oportunitat de fer sentir la nostra veu lliure a Europa amb tota la força.
[predef]eleccions-valls-324[/predef]
-Vostè ha estat un home clau entre Catalunya i Waterloo. És evident que el ‘govern a l’exili’ té algun paper en les decisions polítiques actuals, però, Catalunya es governa des de Catalunya o des de Bèlgica?
Junts per Catalunya som un grup parlamentari que tenim el president del grup a la presó, que és Jordi Sánchez i tres diputats com són Puigdemont, Rull i Turull que no poden exercir els seus drets de forma plena, sense ni tan sols estar suspesos. Catalunya es governa des de la presidència de la Generalitat amb el govern de Quim Torra. Tot i això, en les decisions del grup parlamentari, allò que opina Puigdemont o els altres diputats és importantíssim, perquè ell és el nostre líder i president legítim.
-Des d'alguns sectors s’ha criticat que vostè es dediqués molt a la política nacional i, en detriment, estigués poc per Valls.
He estat a Valls amb totes les conseqüències, però és evident que a Catalunya hi ha hagut repressió. Com a alcalde de Valls tinc la responsabilitat política d’estar al costat de les persones que defensen les llibertats nacionals catalanes i els nostres drets polítics. Jo no he sentit aquesta afirmació; la gent està satisfeta que l’alcalde hagi estat al costat del president de la Generalitat.
-Què n’opina del judici als presos independentistes?
És un judici polític, on no hi ha causa, són a la presó per motius polítics. La sentència de Schleswig-Holstein sobre Puigdemont diu que per a la justícia europea no hi ha ni rebel·lió ni sedició. I ara, tenim diputats electes al Congrés que estan presos, un fet sense precedents a la democràcia espanyola.
«Els governs anteriors havien deixat Valls en una situació caòtica»
-Ja en clau local, com li agradaria i per què que fos recordat Albert Batet com a alcalde de Valls, d’aquí, posem per cas, vint anys?
Vaig entrar a l'Ajuntament de Valls amb 24 anys i alcalde amb 28, com a relleu de la Dolors Batalla. Resulta evident que en aquests darrers temps, hi ha hagut un component polític a nivell de país i he hagut d'assumir reptes que no tenia previstos, en clau nacional. He intentat defensar i posicionar Valls a nivell de Catalunya i que la ciutat esdevingui un punt referencial. No obstant això, crec que són els ciutadans qui han de jutjar el meu pas per l'alcaldia de Valls.
-Quins dos moments destacaria (un de bo i un de no tan bo) d'aquests 16 anys a l'Ajuntament de Valls?
De moments bons n'hi ha molts. Recordo amb especial emoció les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011. També el bicentenari de la Batalla del Pont de Goi, la reobertura de la Biblioteca Popular, la festa de la primera pedra del Museu Casteller o tot el que significa per a Valls la celebració del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Recordo especialment aquest dia, ja que ho vaig viure molt intensament com a alcalde i com a ciutadà.
De moments no tan bons també n'hi ha, ja que un alcalde ha de tenir proximitat amb els ciutadans i estar a peu de carrer. Això fa que moltes vegades participi dels problemes que tenen els ciutadans i que marquen el dia a dia de la ciutat. En aquest sentit, recordo amb una tristesa especial el dia que es va morir el Xavi Tondo, era justament l'endemà de les eleccions de 2011.
-Quina ha estat la decisió més difícil que ha hagut de prendre com a batlle de Valls?
Crec que he tingut sort i no he hagut de prendre decisions especialment complicades. Com a alcalde he procurat vetllar perquè hi hagués estabilitat. Valls era una ciutat molt desordenada, amb greus mancances d'equipaments com escoles, pavellons, espais culturals, amb un patrimoni oblidat, amb un barri antic sense projecte i sense inversió...
En això, sí que vaig haver de prendre decisions dures al principi del mandat de la Dolors Batalla, per fer front a la situació caòtica generada en els governs anteriors. A dia d'avui, amb les finances municipals sanejades, l'Ajuntament de Valls té solidesa per poder afrontar projectes de futur. En aquest sentit, de cara a les properes eleccions municipals, els ciutadans de Valls han de tindre clar si volen seguir amb aquesta línia de renovació i de canvi positiu o bé tornar al passat i certes dinàmiques de gestió negatives. És molt fàcil tornar enrere.
-En aquests anys de mandat, què li ha quedat per fer? Hi ha algun projecte que destacaria per alguna raó especial?
El projecte de renovació de la font lluminosa de la Font de la Manxa és una de les actuacions que m'agradaria haver fet abans, però per sort ja està aprovat i en els propers mesos s'executaran les obres de millora de l'indret. Un cas similar és el de ca Xapes, la seu de la Llar de Jubilats. Crec que en aquests anys hem donat resposta a les grans necessitats que tenia ciutat.
Hi ha altres projectes com la Casa de la Festa, la millora del Barri Antic i el Centre Cívic que han anat quedant a la cua de la llista, i ens agradaria haver-los fet realitat si haguéssim comptat amb els recursos suficients. No obstant això, per unanimitat amb tots els partits polítics, vam decidir donar prioritat al Museu Casteller i no al Centre Cívic, per exemple. Crec que va ser una decisió encertada i ara deixem la ciutat prou endreçada per afrontar nous reptes.
De tots els projectes aconseguits durant les darreres legislatures, un dels més importants és el Museu Casteller de Catalunya, però també és important la rehabilitació del Convent del Carme. Des d'una òptica social, la llar d'infants Xiquets i Xiquetes també ha estat un gran repte de ciutat.
-A dia d’avui, té el Valls que vol? Deixa la ciutat tal com voldria?
Actualment, deixem un ajuntament totalment sanejat i amb prou recursos per fer front a qualsevol situació. Tenim una ciutat que ja té un POUM aprovat per unanimitat per tots els partits polítics. S'ha desenvolupat el projecte de la Llei de Barris i el projecte del Barri Antic. Tenim un Museu Casteller a punt d'inaugurar i un Pius Hospital que ara només depèn, al 100%, de l'Ajuntament, i una autovia que arriba a la ciutat. A hores d'ara, la xifra d'atur també s'han revertit considerablement des de l'inici de la legislatura.
Deixem un Valls que és conegut i reconegut arreu del país a nivell cultural i gastronòmic. Els vallencs hem recuperat l'autoestima en la nostra cultura, en la nostra manera de ser i en les seves festes. En aquests anys, hem llançat Valls ben amunt. He de dir que estic molt orgullós de l'estat actual de la ciutat, però també tinc preocupació per al futur, ja que depèn de qui agafi les regnes del consistori aquesta situació positiva es pot desfer fàcilment i es pot tornar enrere.
-El Museu Casteller ha estat el gran projecte de les darreres legislatures, però no el podrà inaugurar...
Com comentava abans, el Museu Casteller és el projecte que més destacaria d'aquests darrers anys per tot el que significa per a la ciutat. Se n'ha parlat durant 40 anys i ara és una realitat a tocar de la plaça del Blat. Si la gestió és bona, aquest equipament tindrà un revulsiu econòmic, turístic i d'oci a la ciutat.
Crec que no és important qui l'inaugura, sinó haver fet correctament la feina per tal de fer realitat l'equipament. Tothom valora els esforços que hem fet com a municipi per tal d'aconseguir aquest museu i el més important que percebo com a alcalde és el fet que Valls, per fi, tingui el Museu Casteller.
«Si persistim, entre tots aconseguirem retornar l'esplendor al Barri Antic»
-Podria definir quina és la situació actual del Barri Antic? Com a alcalde, té la solució per revertir aquest estat?
Quan vam arribar a l'alcaldia, el Barri Antic de Valls partia de 30 anys sense cap tipus d'inversió per part del govern municipal. Amb l'entrada de CiU, aquesta situació comença a canviar amb el projecte de l'EOI a ca Segarra, la llar d'infants Els Tabalets, l'arranjament dels carrers, el pla de millora urbana del Barri Antic... També es projecta la llei de barris, s'inverteix en la recuperació del patrimoni arquitectònic amb la restauració dels arcs de ca Magrané, la muralla de Sant Antoni, etc.
L'actual consistori ha tingut una dinàmica molt positiva pel que fa a inversió pública al Barri Antic vallenc. S'han invertit més de 50 milions d'euros en aquest indret de la ciutat, i segurament no tindrem cap ajuntament en els propers anys que pugui invertir tants diners com en l'actualitat. No hi ha cap carrer del barri que no s'hi hagi fet res. També, a dia d'avui, hi ha projectes importants en marxa com el Museu Casteller, la recuperació de les muralles de Sant Antoni i Sant Francesc, nous equipaments de ciutat, etc.
Aquesta situació d'inversió ha conviscut amb la crisi econòmica i del sector immobiliari, i hi ha hagut desincentius per poder fer promocions d'habitatges i poder desenvolupar diversos projectes urbanístics. En aquest sentit, s'han desenvolupat la majoria de plans que depenien de l'ajuntament, des del punt de vista d'actuació pública, però en canvi els plans urbanístics que depenien dels propietaris no s'han pogut desenvolupar, a causa de la crisi. En els propers anys n'estic segur que, si persistim, entre tots aconseguirem retornar l'esplendor al Barri Antic.
-Quan va prendre la decisió de no presentar-se a les eleccions i per què?
Ha estat una decisió molt premeditada. Portava mesos valorant el context polític que hi podia haver a Catalunya. He tingut la possibilitat d’ocupar algun espai al govern de la Generalitat i he preferit mantenir un càrrec compatible amb l’alcaldia de Valls, perquè el meu compromís amb els vallencs i les vallenques és molt gran. No és una decisió fàcil des del punt de vista emocional. Vaig parlar amb Puigdemont, em va dir que creia que em podia dedicar de forma més plena a la política nacional. Estic molt convençut amb la decisió perquè és el millor per a la ciutat. Perpetuar-se en el càrrec no és bo. A més, he estat pare, això també ha fet que no pugui estar al 100%.
-Segurament ser pare ha estat el gran canvi en la seva vida, més que qualsevol repte polític...
És fantàstic i excepcional, un canvi total en la vida d’una persona. Per això aquest moment ha estat l’encertat per prendre aquesta decisió. És una bona manera de sortir de la política local i en surto amb un gran regust de boca.
-Què trobarà més a faltar quan ja no sigui alcalde?
La proximitat amb la gent, amb l’alcaldia arribes a moltes persones i vius el dia a dia de la ciutat. Això intentaré que no em falti perquè estaré connectat a Valls.
-Què en destacaria de la Dolors Farré com a candidata?
La Dolors Farré serà una excel·lent alcaldessa. És l'única candidata que ha agafat el compromís de dedicar-se exclusivament a la ciutat. La Dolors mostra proximitat i empatia amb els ciutadans, i durant aquests anys ha treballat, diàriament, a peu de carrer. Els ciutadans, el dia 26 de maig, han de votar quin alcalde volen.
La Dolors és una persona molt preparada, i ho està molt més que jo en el moment que vaig agafar l'alcaldia, amb 28 anys. També representa la renovació sana i democràtica de la política, ja que en aquestes eleccions hi ha caps de llista d'altres partits que fa molts anys que es presenten com a alcaldable. És bo que en política hi hagi renovació i nous compromisos. Junts per Valls i la Dolors Farré representen aquests valors perfectament, dedicant-se a Valls al 100%.
-En clau postelectoral i com que el govern de Valls passarà per un pacte de diferents forces polítiques amb tota probabilitat, tot i que no li toqui a vostè configurar-lo, creu que el pacte amb ERC ha funcionat aquest mandat com per reeditar-lo? Descartaria totalment un pacte amb el PSC o amb la CUP, en cas de ser necessari per governar?
L'any 2015 vaig veure clar que la legislatura havia de ser plural, amb un pacte que després es va poder llegir en clau nacional també. El moment de ciutat i el moment de país anaven units i crec que vam prendre la decisió correcta i vam prioritzar l'estabilitat del govern local. Amb Esquerra hem aconseguit grans coses positives i hem treballat de forma correcta. A Valls i a Catalunya hi ha d'haver governs republicans, però no podem tornar a un tripartit d'esquerres i un a ni un tripartit del 155.
-Com a alcalde, com ha compaginat la seva faceta com a casteller d'una de les dues colles vallenques?
En aquests anys a l'Ajuntament, he intentat ser molt respectuós i no m'he posat la camisa de la meva colla, ni a la plaça del Blat ni a fora de la ciutat. En aquest sentit, sempre he intentat respectar la posició de cada part i s'ha d'entendre que els castells a Valls són una passió que aixequen moltes emocions. Mai he pres cap decisió, com a alcalde, en què les dues colles no hi estiguessin d'acord. Crec que només si les colles arriben a un consens, l'alcalde pot actuar.
-Com veu el seu futur polític?
No em plantejo res. Vaig entrar l’any 2003 a l’Ajuntament i no pensava que seria alcalde durant 11 anys, ni que entraria al Parlament, ni que seria persona de confiança de Carles Puigdemont. Jo estimo la política, però si d’aquí a un temps deixo de ser diputat retornaré a l’empresa familiar, tornaré a treballar amb normalitat amb la meva vida privada però involucrat amb la ciutat i les entitats. Jo per Valls sempre hi seré.