Si escrivim el nom de Maria Jacobs a Spotify ens apareixen més d’una vintena de cançons. La meitat d’elles, corresponents al seu darrer treball discogràfic ‘Invisible’ (Música Global). Amb només 20 anys, la cantautora de Valls acaba de treure el seu segon disc que combina cançons en català i en anglès i que, tal com el defineix ella en aquesta entrevista, és molt més «fresc i directe» que el primer i aprofundeix en un estil més propi. De ben petita ja va començar a tenir contacte amb la música i ara, una banda de músics, la seva guitarra i una característica veu l’acompanyen en aquest camí que vol traçar i que combina amb els estudis de fisioteràpia.
-Quin és el primer record que tens relacionat amb la música?
Recordo l’audició a l’Escola de Música. Havia de tocar el piano o la guitarra i m’ho vaig passar tan malament! Era el moment més important de tot el curs. Després tot va anar bé, vaig formar el grup Els Pessigolles, vaig treure el meu primer disc i ara el segon.
-Com s’ha gestat aquest segon disc?
Vaig parlar amb la productora i els vaig dir vull gravar un disc però no tinc res. M’agrada treballar sota una certa pressió perquè sé que he de compondre en un termini determinat i així treballo millor, perquè em costa trobar temps per a compondre entre setmana.
-Aquest poc temps és perquè també estàs estudiant una carrera universitària...
Estic fent fisioteràpia. És cert que m’agrada més la música, però no m’importaria ser ‘fisio’, òbviament.
-Tornant a aquest segon disc, has fet un gir en el teu estil?
És molt més fresc i directe que el primer. Quan l’escoltes sembla que hi hagi una banda en directe, cosa que a l’anterior no passava. Això ajuda en els directes a què la gent reconegui les cançons. Ara tots els grups porten bases i jo no volia tirar cap aquí.
-Amb quines cançons del disc et quedaries?
En anglès amb ‘Foolish’ i en català amb ‘Tard’, que vam gravar el videoclip fa uns dies i que es podrà veure ben aviat. És cert que algunes les canviaria, afegiria coses que no se m’han acudit, és una de les coses bones que té el directe, que vas actualitzant.
-On s’ha gravat el videoclip de ‘Tard’?
Està gravat entre el desert, la neu i la sala ‘Red Star’ de Valls.
-Quin procediment segueixes a l’hora de compondre un disc?
Primer componc la melodia i després la lletra. Sempre em surt abans la melodia i a partir d’aquí, segons si és més tranquil·la o més animada l’adapto a la lletra, però sempre començo per la música.
«Sóc molt perfeccionista, necessito sentir-me orgullosa d'allò que he fet»
-Quant temps has trigat a compondre aquest disc?
Un any i mig, però perquè també he estat pendent dels meus estudis universitaris. Sóc molt perfeccionista i sóc conscient que un disc costa molts diners, per tant vull sentir-me orgullosa d'allò que he fet i em menjo molt el cap.
-Les lletres de les teves cançons tenen algun punt autobiogràfic?
Tots hem passat per coses... d’alguna manera sí. Potser no ho descric tan real com és perquè em fa molta vergonya parlar de mi. Són idees i pinzellades de situacions que m’han passat però ho decoro amb altres coses. De vegades són somnis, pensaments, experiències...
-Tens algun lloc o entorn on inspirar-te?
M’agrada la terrassa a l’estiu, mirar la natura... cada cançó és completament diferent, depèn de com em trobi pot canviar totalment l’estil. Per exemple, la cançó ‘A l’atzar’, que és el ‘hit’ del disc, la vaig compondre l’última, quan el disc ja estava tancat i la vam afegir a darrera hora. Em va sortir un dia mirant l’ordinador.
-A Valls has col·laborat amb entitats locals però ja s’ha produït el punt d’inflexió on tu ja decideixes dedicar-te a la música.
Sí, a Valls m’han donat un gran suport i que el teu poble estigui amb tu és molt important.
-El teu currículum diu que has fet un curs de musicoteràpia enfocat des de la psicologia integradora.
En realitat no va ser el que esperava. Pensava que m’ensenyarien a compondre cançons en benefici dels altres, però va ser totalment diferent i molt interessant. Es tracta d’utilitzar la música o instruments com el tambor perquè ajudis a la gent a expressar el què senten.
-Quins objectius tens a curt termini?
L’any vinent vull marxar d’Erasmus uns mesos, perquè tota la vida he estat aquí, a Valls. Sempre ho he volgut fer, perquè sóc molt independent. Després no sé què passarà.
«En el futur m'agradaria que comptessin amb mi en festivals de música»
-Com et veus en 10 anys?
M’agradaria tenir la meva consulta i combinar-ho amb la música. No tenir concerts cada dia, sinó fer concerts puntuals; ser suficientment coneguda com perquè comptin amb mi en festivals, per exemple.
-Com valores el panorama musical actual?
S’escolta molt el mateix. Jo em deixo guiar molt per la meva germana que escolta de tot i em descobreix música de grups que no coneixia. En el panorama musical català hi ha poques dones i m’agradaria aportar la meva música per equilibrar-ho.
-Quins projectes tens ara?
Tinc tancats diversos concerts des d’abans de treure el disc, però també vull preparar una mini gira pels pobles tranquil·lament després de passar els exàmens.