La Colla Joves Xiquets de Valls ha estrenat nova presidència amb la Montse Solé, la primera dona en la història de l’entitat que ocupa aquest càrrec. Va entrar a la colla l’any 2006 a través d’un amic i, des del minut 1, el Pere Rico, que era el cap de colla, va animar-la a fer de crossa en algun castell. «El primer dia em vaig trobar amb moltes cares conegudes que em van dir que això era com una gran família i la veritat és que no es van pas equivocar», afirma Solé.
Ràpidament, la Montse també es va involucrar en l’àrea social i des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs en la junta administrativa. En aquest sentit, en els 15 anys que fa que forma part de la Joves ha col·laborat en temes logístics i organitzatius i «això és una evidència més que colla creu en el gran paper que desenvolupem les dones en els càrrecs de responsabilitat», explica. Sense anar més lluny, durant la temporada de 2010 «l’Helena Llagostera va esdevenir la primera cap de colla dona a l’entitat i aquest 2021 hem fet un pas més amb la presidència», exposa.
— Què vol dir ser la primera presidenta de la Colla Joves Xiquets de Valls?
És un orgull, una gran responsabilitat i també un repte amb majúscules. La Covid-19 ens ha obligat a renunciar a fer castells i damunt nostre planen moltes incerteses sobre allò que més ens agrada fer. El més important, però és tot el que represento i per això estic molt agraïda de tot el suport que he rebut en els últims dies.
Des de la Colla Joves Xiquets de Valls creiem en el paper de la dona en el món casteller, en qualsevol vessant, i per sort cada vegada és més habitual veure dones que ocupen càrrecs de responsabilitat. En aquest sentit, a la colla hem tornat a trencar un sostre de vidre, que malauradament encara existeix en molts àmbits de la societat, i hem demostrat que a l’entitat no només creiem en una manera de fer sinó que l’apliquem amb fets concrets.
— Hi haurà una línia continuista amb l’anterior junta?
El nostre projecte és de caràcter continuista i transversal. He d’agrair la feina de l’anterior president, el Roger Estil·les, i la nova junta és similar a l’anterior, amb pocs canvis i alguns reforços en àrees determinades. L’objectiu principal és reprendre l’activitat castellera i fer-ho el més forts possible, en les millors condicions.
— Com t’has trobat la colla després de més d’un any sense castells?
La pandèmia ens ha sacsejat de valent però a la colla no hem parat. Així, tot i que hem tingut una temporada en blanc pel que fa als castells, s’ha treballat per tal de no perdre la força com a col·lectiu i s’ha volgut estar al costat dels castellers i castelleres per tal de donar suport a tothom en aquests moments difícils. En aquest sentit, s’han fet diferents activitats i accions que han permès mantenir viva la flama social de la colla. Hi ha moltes ganes de tornar a les places, trepitjar el local i recuperar els grans castells al quilòmetre zero del món casteller.
— Quines estratègies hi ha pensades per tal de recuperar l’activitat d’una manera segura?
La tornada als castells no depèn de la Colla Joves. El que sí que depèn de l’entitat és que quan ho fem, siguem més forts del que érem abans de la pandèmia. Seguim pendents de l’aixecament de les restriccions i treballem en diversos escenaris per tal de tornar, a mitjà termini, a l’activitat social i cultural d’una manera segura. Quan això sigui possible, aplicarem el sentit comú i la responsabilitat que la situació requereix per fer prevaldre, en tot moment i pas a pas, la seguretat dels nostres castellers i castelleres.
— Hi haurà castells per la Festa Major de Sant Joan?
Tenim moltes ganes de tornar a la plaça del Blat. Ara bé, som conscients que la nostra activitat és de risc, ja que implica un contacte directe amb d’altres persones i movem un volum molt gran de gent per a fer castells. Són factors que fan que no ens podem plantejar una represa a curt termini, i la Festa Major de Sant Joan és d’aquí a pocs mesos. Malauradament, fins que no hi hagi immunitat de grup, no tornarem a fer castells.
— I amb la represa, quin creus que serà el nivell de les grans diades?
En l’última temporada, l’any 2019, vam arribar a un nivell d’exigència molt alt fins al punt d’assolir un tres de nou i no celebrar-ho. Crec que havíem deixat una mica de banda el perquè de tot plegat, que és el gaudi personal i social que s’obté fent castells. La pandèmia ens farà reflexionar de la importància de poder trepitjar el local, trobar-nos amb els companys i compartir moments, emocions i vivències.