Jordi Cartanyà va ser escollit, el passat mes de juliol, alcaldable d'ERC per a les pròximes eleccions municipals a Valls. La seva, va ser l'única candidatura que es va presentar, obtenint el suport dels militants i simpatitzants de la secció local d'ERC. Jordi Cartanyà repetirà així com a cap de llista dels republicans després d'haver entrat com a regidor a les eleccions del 2011. Des del 2015, és el primer tinent d’alcalde i regidor de Benestar Social i d’Habitatge. També és diputat i president del grup d’ERC a la Diputació de Tarragona.
–Bona tarda. Ja té configurada la llista d'ERC a les municipals?
–De moment no la tenim prevista, encara s'ha de treballar. Em van escollir el mes de juliol. Els projectes s'han de treballar amb la ciutadania, transversalment, amb l'equip, i s'han de visualitzar amb temps. Nosaltres no creiem amb el model del tacticisme del moment. Farem una llista amplia, transversal. Incorporarem gent nova, com sempre, perquè Esquerra intenta que les seves llistes reflecteixin al màxim la societat de Valls. Estem treballant en el projecte. El que pretenem, quan fem un programa i quan treballem un projecte, no és el projecte dels quatre regidors, dels 10 o 12 que participen més activament o de la vintena de militants que ens reunim, perquè això seria una mica pedant; intentem recollir abans totes les sensibilitats que tenen els ciutadans de Valls per bastir un projecte que tothom se'l pugui sentir seu.
–Ara fa gairebé quatre anys del pacte amb CiU, com el valora, com ha anat?
–El pacte que vam fer amb Convergència i Unió és un acord que ha estat bé. Vam estar bastant de temps en travar-lo perquè vam voler analitzar bé totes les coses que hi havia en comú d'un partit i de l'altre. Vam fer un acord que agafava dos vessants: un, en les formes d'actuar i una altra, en els projectes, i en aquests projectes tots ens hi sentíem reflectits i tots hi trobàvem a faltar coses; això volia dir que en l'acord hi havia coses de tothom però que no hi era tot ni d'un ni de l'altre. Estem desplegant aquests acords i crec que quan arribarem a final de mandat podrem tenir una gran satisfacció d'haver complert, en bona part, tot el que teníem projectat de fer. Quan entres a governar i estàs governant el nivell d'autoexigència que pots tenir, i que almenys els regidors d'ERC sí que tenim en les nostres àrees, és que es podria fer més, que es podria anar més lluny, que es podria anar més de pressa i que es podrien fer més coses. És evident, hi ha coses que podrien haver anat millor i que es podrien haver fet millor. En moltes de les nostres àrees s'han fet girs copernicans en funcionament.
–Com està el projecte previst en l'acord de govern entre ERC i CiU sobre la nova comissaria de la Policia Local?
–Potser el projecte sobre les necessitats d'una nova comissaria de Policia Local, que ara s'està redactant, s'hauria d'haver fet amb més rapidesa. Amb aquest projecte es facilitarà una possible nova ubicació per la policia i aquí tenim un debat entre els dos socis de govern de model diferent d'ubicació i posició. Si no trobem, en aquest mandat, l'encaix per ubicar les noves dependències de la Policia Local, com a mínim, el que sí que haurem fet és tot l'estudi per definir exactament què necessiten les noves dependències de la Policia Local.
–Que proposeu des d'ERC per la problemàtica del Barri Antic, tant socialment com urbanísticament?
–Quan entrem al govern detectem que hi ha una sèrie de problemàtiques socio-econòmiques i problemàtiques d'habitatge al Barri Antic. Que fem?. Primer: encarreguem una enquesta de condicions de vida que ens faci una radiografia molt clara de com està el barri i en quins àmbits hi hem d'actuar. Fruit dels resultats hem començat a aplicar algunes mesures. Segona: fem un pla integral de la gent gran, que s'està acabant aquests dies, que ens definirà quines necessitats té la gent gran. Una de les coses que sempre s'ha dit és que la població del barri antic és molt envellida, per tant, aquí, tindrem un anàlisi de la situació. I paral·lelament, s'està treballant en una taula estratègica per definir el futur del Barri. Però el principal problema que hi ha és que fa molts anys es van prendre una sèrie de decisions de treballar el barri antic basades molt en criteris urbanístics, i no s'atén la problemàtica d'habitatge ni la problemàtica social. Que fem des d'ERC? Des de la regidoria d'Habitatge proposem que la idiosincràsia del barri, que són aquestes cases estretes, es conservi. Hem de poder agrupar cases. Que més posem en marxa? Aconseguim posar en marxa un equip d'intervenció en el barri que està format per Policia Local i integrador social, que un dia a la setmana es passeja pel barri i soluciona problemes que els hi deriven els veïns. Cal actuar al carrer. Tenim problemàtica d'infrahabitatge, d'ocupació, de convivència,...Aquests equips treballen al carrer per mirar de solucionar aquests problemes. Probablement, en el futur, haurem de potenciar més aquestes figures d'intervenció directa. Ara tenim una perspectiva per intentar girar aquestes tendències que feia molts anys que no si treballava. És indubtable que posar el Museu Casteller o posar Ca creus és una millora, perquè poses un equipament i augmentes el flux d'usuaris que passa pel barri i indirectament enderroques unes cases que estaven en mal estat. A més, has construït un equipament que ha posat un plus de qualitat arquitectònic i d'envelliment al barri.
–Com està el projecte del Museu Casteller després dels últims endarreriments?
–El Museu Casteller ha tingut un problema associat com és la modificació legal de projectes i contractes que ha fet que els terminis i la contractació del museu siguin més llargs. I a més, hi ha hagut un problema amb la licitació del projecte museogràfic. Una empresa es presenta, accepta i a l'hora de signar diu que sí, i després retira de la proposta. Això fa que com que va ser l'única empresa que es va presentar hagis de declarar el concurs desert i l'hagis de tornar a licitar, el que vol dir un nou període de 9 mesos. Ara ja tornem a estar en la fase d'adjudicació i crec que en breu començaran les obres que posaran tot el budell del museu museogràfic en marxa. Donar una data és molt difícil, però al llarg del 2019 tindrem un museu acabat i obert.
–Quines problemàtiques socials hi ha a la ciutat?
–Quan vaig entrar de regidor teníem un problema molt greu, estàvem en plena crisis socioeconòmica. Tenien moltes demandes de necessitats bàsiques. Primer havíem de cobrir temes alimentaris, energètics, d'habitatge i vam dedicar les nostres energies en això. Vam posar reforços de personal per poder donar sortida a aquests problemes. També vam intentar universalitzar més els ajuts. Vam fer una negociació molt forta amb el Departament d'Afers Socials, Família i Treball per aconseguir més recursos. Hem passat de 500.000 euros a 870.000 euros. Ara ja podem començar a prevenir problemes en lloc de solucionar-los. Hem posat gent al barri antic treballant d'intermediació. Hem fet tot un programa de pobresa energètica on assessorem famílies. Un 90% de la gent que ve pot millorar el seu contracte amb un cost més baix. Hem atès més de 200 famílies, que la majoria d'elles els hi hem fet un canvi de contracte o un canvi de tarifació o un bo social. Vol dir que aquestes famílies tenen un estalvi de mitjana d'entre 100 i 150 euros per família. Ens venien a demanar que els hi paguéssim un rebut de llum a l'any i ara no cal perquè ens l'estalviem. I a més a més, desemmascarem tot el frau de les operadores elèctriques que abusen de la gent en els seus contractes. Són mesures preventives que estem fent i cada cop treballarem més en aquest àmbit. La posada en marxa de la renda garantida de ciutadania donarà més recursos a les famílies i a moltes famílies que els havíem de donar ajuts d'aliments no caldrà que els hi donem, i per tant, aquests recursos els podrem posar en altres àmbits com l'habitatge.
–Quines prioritats ha de tenir Valls els propers 4 anys?
–Vam entrar a l'ajuntament per fer canvis substancials en les maneres de fer i amb la política i això és el que volem fer en els propers anys. Optem a l'alcaldia i volem governar a la ciutat perquè volem eixamplar aquests canvis que hem fet. Creiem que s'ha de comptar molt més amb el ciutadà. És molt important que es pugui atendre el dia a dia del ciutadà. Et trobes amb moltes demandes de ciutadans per coses de funcionament quotidià, i si no estàs aquí davant de l'ordinador el dia a dia aquestes situacions a vegades no les perceps. Tenim problemes de neteja viària, tenim problemes a la via pública, tenim problemes en l'enllumenat, manca de parcs públics, de zones verdes ben dotades,.... tot això fa que a la gent l'hi baixi l'autoestima respecte a la ciutat. És important que la gent se senti bé i s'estimi el lloc on viu. Esperem, en el proper mandat, poder posar en marxa una aplicació de mòbil on els ciutadans facin les seves demandes i les seves denúncies de les coses que estan malament i que tinguin temps de resposta i que nosaltres ens posem la autoexigencia de complir aquests temps. En resum, el que volem fer en els propers quatre anys és seguir posant al ciutadà al mig. Nosaltres estem per servir el ciutadà i les seves necessitats. No hem de servir el ciutadà que crida més, no hem de servir el ciutadà que el coneixem més, sinó que hem servit a tots els ciutadans amb criteris de racionalitat. També, potser, ens fa falta, un pla de manteniment dissenyat i planificat de ciutat.
–ERC té 4 regidors actualment, quines perspectives teniu de cara a les properes eleccions?
–Volem créixer, optar a l'alcaldia, per tant haurem de tenir més regidors; però nosaltres el que intentarem fer en el que queda de mandat és explicar-nos, és compartir amb la ciutadania el nostre projecte, captar els anhels del que volen els ciutadans per Valls i intentar guanyar-nos la seva confiança. Hem estat governant durant quatre anys, hem estat al peu del canó dia a dia, amb la màxima dedicació, per donar el servei el més honest possible. Demanarem que se'ns renovi la confiança per seguir treballant. És indubtable que el que hem pogut fer en algunes regidories ho podem fer a nivell global de Valls. La ciutat necessita un canvi en alguns àmbits i és bo que la manera de fer d'Esquerra pugui ser la que lideri aquest canvi de formes a l'Ajuntament.
–Des d'ERC s'ha plantejat fer algun tipus d'acord republicà per anar en una llista conjunta totes les forces sobiranistes de la ciutat?
–Crec que l'error principal que es comet quan es parla d'això és que es confon la unitat d'acció amb la uniformitat. Això no reflecteix la nostra societat. Catalunya és una societat diversa on hi ha sensibilitats diferents, maneres d'actuar diferent i és bo que tothom pugui trobar l'opció política que s'adigui més amb la seva manera de pensar i amb el seu criteri. Una altra cosa és que els partits republicans i els partits independentistes consensuem una unitat d'acció i una estratègia conjunta post-electoral, perquè el que està molt clar és que per avançar cap a la República s'ha de fer des del Govern de la Generalitat i des dels ajuntaments. Ningú li podrà dir mai a Esquerra Republicana que no ha treballat, des de sempre, per la unitat d'acció republicana. Només cal que els ciutadans que demanen unitat agafin el Google entrin i mirin qui governa els consells comarcals, qui governa les diputacions, quines majories són possibles i quines hi ha. A la Diputació de Tarragona, hi havia una majoria possible que era Convergència i Unió i Esquerra Republicana i CiU va pactar amb el PSC; al Consell Comarcal del Tarragonès també hi havia una majoria entre ERC i CiU i el pacte de CiU va ser amb el PSC. Que el ciutadà miri amb qui ha pactat cadascú i veurem quins partits fan unitat d'acció postelectoral. Sembla que Esquerra Republicana sigui la que no vol fer governs d'unitat i no és veritat. Una cosa és unitat d'acció i una altra uniformitat. Estem convençuts que la millor manera d'aconseguir maximitzar resultats és que cada partit polític rasqui els seus límits electorals, dintre el seu aspecte, per guanyar adeptes i Esquerra des del centre-esquerra ha de guanyar massa electoral i CiU, des del centre-dreta, també. Tot això pot fer uns fronts republicans a molts municipis que siguin guanyadors.
–A Valls, ERC s'obre a fer pactes tripartits?
–Els resultats i els pactes els sabrem després de les eleccions del 2019 perquè tindrem un escenari damunt de la taula que ens visualitzarà quines majories possibles hi ha i amb qui es pot treballar. Optem a un resultat que ens posicioni de forma clara per poder obtenir l'alcaldia. Creiem que aquest canvi és necessari i és bo. Quan tinguem l'escenari podrem decidir quines majories i quines possibilitats hi ha. Farem un acord de govern amb les forces polítiques que tinguin més punts en comú a nivell de programa. També hi ha una cosa que és obvia i que no es pot oblidar. Tenim un marc nacional que ens situa en un marc de relacions polítiques. És molt difícil poder arribar a un acord amb una força política que defensa que tinguem la repressió sobre els presos, que defensa que no puguin tornar els exiliats, que es posi en una tessitura de conflicte nacional, que parli de ciutats dividides o de projectes lingüístics que no són els nostres... És molt difícil. No em veig amb coratge de compartir projecte de ciutat amb una gent que pugui considerar que l'Oriol Junqueras, el Raül Romeva, la Carme Forcadell, el Jordi Turull, el Josep Rull, el Quim Forn i els dos Jordis hagin d'estar a la presó.
–La nova estratègia d'ERC d'eixamplar la base ha tingut alguns comentaris crítics dels propis votants del partit. Que pot dir a la gent que qüestiona el full de ruta d'ERC?
–Fa més de 80 anys que som un partit polític que defensa la independència. Som un partit polític que ha tingut el president assassinat pel franquisme. Som el partit que ha tingut més presos i exiliats en la repressió franquista i en tot el post-franquisme sempre hem defensat la independència, sempre, sempre, sempre. Nosaltres som independentistes. El nostre objectiu és la independència i nosaltres modulem l'estratègia per arribar a la independència; ens podem equivocar amb l'estratègia, com tothom Però nosaltres hem dissenyat una estratègia, ja des del mes de desembre, que seguim explicant el mateix: hem d'eixamplar la base i aconseguir posar a l'estat contra les cordes amb un front democràtic per aconseguir un referèndum acordat. És la manera que creiem nosaltres que es pot arribar a la independència. Deies que hi ha gent que diu que potser no votarà Esquerra, és que això no va d'eleccions això va independència. La nostra mirada és cap a la independència i si per aconseguir la independència hem de perdre unes eleccions doncs perdrem unes eleccions. Però nosaltres hem d'arribar a la independència. El nostre objectiu és la independència, i eixamplant la base et pots trobar que hi hagi relats que fa el partit que puguin seduir en uns sectors més metropolitans i puguin no seduir en uns sectors de la Catalunya interior. Però si el sector que no sedueixes de la Catalunya interior acaba votant una altra força independentista aquest vot no s'ha perdut pel projecte de la independència. El nostre objectiu és aconseguir la independència i això passa per estratègies de creixement. No és un tema d'eleccions, és un tema de guanyar la independència.