El petit i mitjà comerç de Valls no viu el seu millor moment. Aquesta és una de les múltiples conclusions exposades a ‘Diagnosi i perspectives de futur dels establiments comercials i de serveis de Valls’, un estudi que el 2019 va encarregar el consistori municipal a l’Escola Superior de Comerç i Distribució, amb la finalitat d’analitzar l’estat en què es troba el sector i traçar diverses línies d’actuació per a revertir la situació.
El document, presentat a finals de l’any passat al Consell Municipal de Comerç de Valls, mostra dades força pragmàtiques sobre la situació que pateix el comerç vallenc. Per exemple, dels 1.200 locals comercials de la capital de l’Alt Camp, en l’actualitat 400 estan tancats i 800, oberts.
L’anàlisi té en compte la demanda comercial que existeix en les diverses zones a través dels grups d’edat i nacionalitats. Alhora, es basa en els eixos comercials de la ciutat i l’estructura de serveis amb què es troba el consumidor. En aquest sentit, el treball se centra en les zones històriques del carrer de la Cort, el Pati i la plaça de l’Oli. També, en espais més perifèrics com poden ser els carrers Avenir, Vallvera, passeig de l’Estació, Abat Llort, Germans Sant Gabriel, Jaume Huguet i Anselm Clavé. Per últim, també inclou els carrers comercials dels suburbis de la carretera del Pla i de l’avinguda del Fornàs.
Perspectives i estratègies comercials
La diagnosi també inclou una bateria de propostes que es poden executar en un termini de dos anys. A tall d’exemple, hi ha eines per afavorir la implementació de negocis i empreses al nucli històric de la ciutat, i es recalca que han d’anar en consonància amb l’oferta residencial, d’habitatge i dels equipaments. Això, però, ja depèn de la voluntat política existent per a poder-les dur a terme.
En aquest context, Dolors Farré, l'alcaldessa, en la passada campanya electoral de les municipals va fer un esment especial a aquesta realitat. La batllessa apuntava en una possible mediació a mitjà termini amb els propietaris de locals comercials buits, per tal de convertir-los en aparadors. D'aquesta manera, per una banda es dotarien els espais en desús d'una utilitat comercial i, de l'altra, es contribuiria a embellir la via mitjançant les iniciatives particulars.
El turisme com a eix estratègic
Segons l'estudi, el turisme i la restauració són els punts forts de l’estratègia comercial vallenca. La capital de l'Alt Camp es pot distingir per un calendari festiu i una oferta gastronòmica exclusiva. Així, el fet casteller, la calçotada o les diverses festes patrimonials anuals esdevenen un reclam únic que ofereix una gran potencialitat turística i comercial.
En aquest àmbit, cal una planificació exhaustiva entorn d'aquests reclams per tal de dinamitzar el sector. Darrerament, han tancat diversos establiments històrics per falta de relleu generacional. Amb aquests imputs, cal saber llegir les necessitats de la societat actual i apostar per la singularitat i els productes de qualitat.
Emplaçament definitiu per al mercat setmanal
Des del 24 de juliol de l'any passat, a causa de les obres d'urbanització del passeig dels Caputxins, el mercat de la roba dels dimecres s'ha traslladat al Pati, la plaça del Quarter i carrer Germans Sant Gabriel. En canvi, els dissabtes, amb un nombre inferior de parades, el mercat se situa només a la plaça del Quarter. Això ha comportat una revitalització dels espais i els comerços de la zona i, davant de la valoració positiva del sector, sembla que aquest acabarà sent l'emplaçament definitiu de les parades.
A més, amb l’objectiu de facilitar l’estacionament i la mobilitat, l'Ajuntament de Valls ha establert que els dimecres de mercat, es pugui aparcar per només 2 euros tot el dia a l’aparcament soterrat del Pati, després de l’acord assolit amb l’empresa Empark, concessionària del servei.