Sardanistes a Valls

Les Festes Decennals de Valls comptaran amb una exhibició sardanista de Punts Lliures

Es tracta de la modalitat més espectacular de sardana esportiva o de competició

La penúltima jornada de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1 de Valls comptarà amb una exhibició sardanista  de Punts Lliures. Es tracta de la modalitat més espectacular de sardana esportiva o de competició. En aquest format, es posa a prova la capacitat física dels participants per la seva intensitat en el ritme i l'elaboració de les  coreografies.

En aquest sentit, la plaça del Pati  acollirà, el dissabte dia 5 de febrer a partir de les 12.00 h, les sis colles finalistes del Campionat de Catalunya. En concret, la colla sardanista Mare Nostrum de Barcelona, la Violetes del Bosc, la Grup Maig de Barcelona, la Dansaries del Penedès del Vendrell, la Tarragona Dansa i la Bell Esplai de la Unió Anelles de la Flama de Valls. La prestigiosa Cobla Selvatana, per la seva banda, interpretarà dues sardanes de lluïment, dues de punts lliures, una per al públic i una de germanor.

Els Punts Lliures

La de Punts Lliures és una modalitat sardanista que habitualment no es veu a les places i als aplecs perquè només la ballen les colles en competició. Requereix una gran dosi d'iniciativa, imaginació, coordinació de grup i fons físic, que en assolir-se converteix la sardana en un espectacle sorprenent. La tècnica consisteix en introduir nous passos a les tradicionals coreografies de la sardana i això els hi dona molta espectacularitat.

Els Punts Lliures gaudeixen d'un apartat específic de competició dins el calendari de la  Unió de Colles Sardanistes. Com a curiositat, convé dir que cada pas ideat per cada colla és batejat amb un nom propi que el capdanser va anomenant en veu alta perquè la colla segueixi les seves instruccions.

L'origen dels Punts Lliures  és incert però no són una tècnica nova. De fet, alguns punts lliures són tan populars que ja han esdevingut clàssics i tenen un nom àmpliament reconegut, com és el cas de la 'punta parada'.

A vegades s'inspiren en coreografies d'altres danses com ara el ballet clàssic, el tango o el xarleston i en altres ocasions semblen més aviat trets d'exercicis gimnàstics. De fet, la raó de ser del punt lliure és agafar moviments i passos de disciplines molt variades i unir-los sota el ritme de la tenora i el tamborí.