Són els instruments per excel·lència de les esglésies i les catedrals. N’hi ha que són majestuosos i d’altres més senzills. Pels que desconeixem la tècnica per fer-lo sonar i som mers espectadors, és admirable veure la quantitat de mecanismes i parts que el componen i sembla que només un enginyer pugui fer música amb un instrument tan espectacular.
En tota la província de Tarragona hi ha quasi un centenar d'orgues repartits per tota la regió. Alguns d’ells amaguen inscripcions enigmàtiques, històries antigues o singularitats d’allò més curioses.
Moltes d’aquestes anècdotes les van plasmar fa uns anys Fina Anglès i Jordi Vergés en el seu llibre ‘Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre’, editat per la Diputació de Tarragona i que després ha servit de pretext per convertir-se en una exposició itinerant que en aquests moments es troba a Valls.
Parlant amb la Fina Anglès, explica que antigament, tenir un orgue en un municipi tenia una importància sociològica molt positiva. «Un orgue indicava que allà hi havia un organista i, per tant, un mestre de minyons, era molt important pels pobles», diu.
Recopilem a continuació les dades més curioses de 10 orgues de la província amb les seves singularitats:
1. L'orgue de la Catedral de Tarragona: la façana més antiga
L'orgue de la Santa Església de la Catedral de Santa Maria de Tarragona és un instrument inspirat en l'escola de Flandes i de tipus neobarroc. La seva singularitat es troba en la façana, ja que és la més antiga que s'ha conservat dels orgues de les comarques de Tarragona. A més, disposa d'un mecanisme únic per obrir i tancar les seves portes que data del segle XVI i que encara funciona, obra del rellotger Lluís Grimells, però recentment restaurat pel rellotger d'El Vendrell, Xavier Mercadé.
2. El Pla de Santa Maria: l'orgue arribat de Bèlgica
L'orgue de l'Església romànica d'El Pla de Santa Maria va viatjar des de Bèlgica fins a l'Alt Camp el 1988. Per traslladar-lo, es va haver de desmuntar i van ser els vilatans que va ajudar en la descàrrega i la neteja de les peces. El primer concert que es va celebrar amb el nou orgue, l'any 1989 va ser a càrrec la intèrpret Marie-Françoise Poncelet, l'última organista de Basse-Wavre, lloc de Bèlgica on es trobava l'orgue abans de venir fins al Pla.
3. L'orgue de Montblanc, el més antic de Catalunya
L'orgue de l'Església de Santa Maria la Major de Montblanc és d'estil barroc català. L'instrument original (orgue i cadireta) és el més antic de Catalunya. La cadireta és del segle XVII i l'orgue és del XVIII.
4. Un xiprer fet orgue, a Tarragona
L'orgue de la Capella de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona va ser un regal d'una família devota d'aquesta Mare de Déu. És d'estil barroc i d'autor desconegut. El que si se sap, és que en la seva construcció es va fer servir la fusta d'un xiprer que havien tallat al jardí del claustre. És dels pocs de la província que conserva els tubs originals anteriors al segle XIX.
5. L'orgue que havia de tenir portes, a Torredembarra
La caixa major de l'orgue de l'Església Parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarraestà preparada per tenir portes, però sembla que mai n'ha tingut. L'instrument té una pintura a la part de dalt que representa Santa Cecília tocant l'orgue, feta després de la Guerra Civil pel professor de pintura de l'Ateneu de Barcelona, Josep Buyreu. Es tracta d'una còpia de la que va pintar Carlo Dolci al segle XVII i que es troba a Dresde.
6. L'enigmàtica frase de l'orgue de Torroja del Priorat
L'orgue de l'Església de Sant Miquel Arcàngel de Torroja del Priorat, d'estil barroc, guarda en el seu interior una frase escrita amb ploma. En una fusta que fa de suport de la mecànica de registració, es pot llegir 'Diga a la mare que la ploro molt'. Es diu que per com està posada, va ser escrita abans de construir l'instrument. L'enigma és que ningú ha desxifrat a què respon aquesta frase.
7. L'orgue d'El Vendrell, un instrument de cohesió social
L'orgue de l'Església de Sant Salvador d'El Vendrell és d'estil barroc amb característiques d'escola francesa. La seva restauració va culminar l'any 2010, però els vendrellencs van participar de la recuperació de l'instrument amb diverses iniciatives de caràcter social: una bicicletada amb una carrossa que representava la façana de l'orgue, elaborant una mona de xocolata, cava, licor o menús específics en restaurants, entre altres accions.
8. L'orgue del Monestir de Santes Creus, l'únic amb 'genolleres'
L'orgue de l'Església del Reial Monestir de Santes Creus va ser construït per un monestir de Navarra l'any 1831, però l'any 1837 el va adquirir la parròquia de Santes Creus per a l'Església del Monestir. És l'únic de la província que té 'genolleres', és a dir, un dispositiu a l'alçada dels genolls ubicat sota el teclat manual, que serveix com a registre.
9. L'Aleixar: l'orgue que 'piula'
L'orgue de l'Església de Sant Martí Bisbe de l'Aleixar té entre els seus registres un de ben curiós. És l'anomenat 'moixons' que simula una mena de piulada. Aquest efecte s'aconsegueix a través d'uns tubets labials en posició vertical soldats a un conducte d'aire i submergits en aigua parcialment.
10. L'orgue de Bràfim, pagat amb 'pa i aiguardent'
L'orgue barroc de l'Església de Sant Jaume Apòstol de Bràfimes va finançar al segle XVII amb el que es treia de la venda de pa, de l'aiguardent i de la caritat, segons els documents conservats. L'orgue data del 1792 i requereix una restauració i reconstrucció.
Una exposició a Valls repassa les històries d’aquests i més orgues
Precisament, la capital de l’Alt Camp acull l’exposició ‘Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre’ on es fa un repàs d’aquests instruments en la regió, on també cal destacar l'impressionant orgue del Monestir de Poblet. La mostra escau perfectament a Valls, ja que actualment s’està duent a terme la campanya d’apadrinament dels tubs de l’orgue de l’església de Sant Joan i, de fet, l’exposició dedica una part a aquest fet.