L'escola terapèutica Can Ros, del grup Amalgama7, ha estat molt sol·licitada aquest estiu. El centre de menors amb dificultats, situat a l'Alt Camp, celebra un campus d'estiu i el principal motiu perquè es dispari la demanda és l'addicció a les pantalles i el desconfinament.
Can Ros té més de vuitanta joves ingressats, que resten aïllats de les seves famílies fins que superen les seves addiccions. El pantallisme, però, és una problemàtica compartida per tots els residents.
Asseguren que van tenir accés a les pantalles des de ben petits. Aquest fet, s'ha accentuat per la pandèmia i que ha aflorat amb l'augment de demanda en aquesta residència ubicada en plena muntanya, al terme d'Aiguamúrcia.
Això ha provocat que la llista d'espera creixi més d'un 50% per a les 92 places totals. Fet que suposa una «demanda rècord», tal com expliquen des del centre de l'Alt Camp.
«No havíem tingut mai tanta demanda des que vam obrir», constata el director clínic d'Amalgama7, Jordi Royo. En una entrevista a l'ACN, el doctor explica que durant la pandèmia la residència havia restringit l'ocupació al 75% de la seva capacitat, però que això va fer que la llista d'espera s'anés engrossint.
Amb el desconfinament, el ritme d'ingressos és creixent. I l'oferta del denominat 'Summer Experience', carregat d'activitats estivals, també hi ajuda.
Des del centre calculen que ara a l'estiu els ingressos de menors augmentaran un 25%. «També hi ha moltes altes, si no no tindríem places disponibles», explica Ramon Vila, responsable de l'àrea socioeducativa d'Amalgama7.
«És una experiència que ens hagués anat molt bé a tots un cop a la vida», assegura. Principalment, i a grans trets, els problemes que presenten els joves són trastorns de conducta, de l'estat anímic i abús de substàncies tòxiques.
Els ingressos: sense els pares durant quatre setmanes
El centre terapèutic fa cinc anys que està obert en un paratge aïllat de l'Alt Camp. Abasta més de 100 hectàrees i una superfície total construïda de 3.500 metres quadrats. Tot i tenir un cost mensual elevat, a les famílies els compensa saber que els fills fan teràpia, escola i esport.
Els ingressos al centre solen tenir una durada mitjana de 8 mesos. Hi ha menors dels 14 als 18 anys arreu de l'estat espanyol, així com d'internacionals. Davant l'alta demanda, Amalgama7 obrirà al setembre un nou centre a Madrid, d'on provenen molts residents.
Sovint arriben sense saber on van, però amb els pares. Amb ells no tindran cap contacte físic fins al cap de quatre setmanes, més enllà d'enviar-se cartes. Joves que han passat pel mateix trànsit els donen suport.
«Vull tornar a estar amb la família, no vull el mòbil»
Els joves confessen la seva addicció a les pantalles en una teràpia de grup. Reconeixen que els aïllava del seu entorn més pròxim, però que ara se n'han adonat que estimen i enyoren els seus familiars.
El confinament ha precipitat aquesta addicció i, sovint, va acompanyada d'una baixada en el rendiment escolar i de maltractament als pares. En aquest centre els menors, que cursen ESO, batxillerat, cicles i la selectivitat, el percentatge d'aprovats és superior al 75%.
Un servei amb vocació pública
Can Ros es defineix com una clínica, una escola i una casa de colònies alhora, una combinatòria manifestament cada cop més necessària. «Aquest servei hauria de ser públic», afirma el doctor Royo.
«Tenim molta vocació de pública: oferim una part de places tutelades amb la DGAIA, però també en tenim de concertades amb altres comunitats com Aragó i Andorra, i tant de bo en tinguéssim amb el Departament de Salut de la Generalitat; creiem que seria important que aquest tipus de recurs s'oferís des de la sanitat pública», conclou el director clínic d'Amalgama7.