Pessebre

L'artista del Pessebre Monumental de Valls: «M’agradaria que tornés al Roser»

La iniciativa va començar el 1988 a l’hort de la masia Targa Roig

Entre Betlem i Valls. Així és el pessebre monumental que el Jordi Targa fa des de fa 33 anys a la capital de l’Alt Camp. De Nadal a la festa de la Mare de Déu de la Candela, un any més els visitants poden contemplar aquesta obra d’art efímer a l’Oficina de Turisme, al carrer de la Cort, els caps de setmana en horari de matí i tarda.

Amb el temps, el  pessebre monumental  s’ha convertit en un dels grans clàssics nadalencs de Valls. La iniciativa va començar el 1988 a l’hort de la masia Targa Roig. A partir de 1997, es va traslladar al barri de Francesc Clols i l’any 2011, al centre de la ciutat. Primer, a la capella del Roser i després als baixos de l’Ajuntament.

Per al Jordi, fer el pessebre més gran de la ciutat és tota una passió. Hi dedica prop d’un mes i mig amb totes les hores de lleure i d’oci personal, amb més de 135 hores, i compta amb diversos col·laboradors. A més, el públic pot trobar-hi fins a 5 caganers i hi ha figures amb un alt valor sentimental, ja que la seva mare cada any regalava alguna de les imatges i les pintava ella mateixa.

«S’ha de destruir per tornar-lo a crear»

És tanta la calada que té el pessebre del carrer de la Cort que hi ha gent que demana que es quedi permanentment exposat. Ara bé, Targa exposa que «el que dona sentit al pessebre és que cada any és diferent, es renova i és nou, i per aquest motiu quan passa el 2 de febrer  tot es destrueix per, en uns mesos, tornar-ho a crear». «És com una falla de València», afegeix.

Persones en una inauguració
Inauguració del pessebre | Cedida

En aquest sentit, l’artista vallenc concep el pessebre amb dues zones: la de  Palestina, amb l’escena tradicional del naixement a Betlem, i la de Catalunya, on s’inclou una masia, una barraca de pedra seca, un camp de  calçots i, fins i tot, elements del folklore vallenc com els gegants.

L’element indispensable

L’aigua és l’element indispensable que no pot faltar en cap pessebre. Per aquest motiu, Jordi Targa compta amb diferents fonts, llacs i cascades naturals que donen l’espectacularitat i el punt qualitatiu a la creació. Aquest recurs, aconseguit a través de les bombes i els sistemes elèctrics, se suma a la molsa, el suro, l’arena, el guix i els maons; els materials tradicionals que serveixen per configurar una de les estampes més nostrades i úniques que encara perviu avui en dia a molts pobles i ciutats. En aquest cas, el pessebre monumental de Valls n'és un perfecte exemple.