Persones en una caminada a Figuerola

Primavera Solidària: Figuerola del Camp camina cap a uns nous gegants

El dissabte dia 9 d'abril unes 25 persones van participar en la proposta i es van recaptar 125 euros pel projecte

Figuerola del Camp fa mesos que camina per tenir uns  nous gegants. Són l’Arenal i l’Aubablanc, i el recorregut per arribar a tenir aquests dos nous personatges ha estat farcit d’imaginació i creativitat. També, d’una preciosa història que s’ha teixit per tal de contextualitzar qui han de ser aquests gegants o quins atributs han de portar. Ara, el grup de treball dels nous gegants encara la recta final del projecte, amb l’horitzó fixat en l’estrena de les figures durant la Festa Major de Sant Jaume, al juliol.

Una de les darreres activitats que s'han dut a terme per aconseguir el finançament necessari ha estat una caminada, inclosa en el cicle d'activitats «Primavera Solidària 2022». En aquest sentit, el dissabte dia 9 d'abril unes 25 persones van participar de la proposta i es van recaptar 125 euros. El recorregut va començar a les 9.00 del matí des de la font del Portal, i va enfilar-se muntanya amunt en direcció a la partida de l’Aubablanc o Aiguablanc, per pujar cap al peny de l’Oliva.

Abans, però, es va fer una primera parada en què es va parlar dels conreus que hi havia hagut fins fa unes dècades a la part muntanyosa del terme. Es va destacar especialment el cultiu de l’avellana, el més estès al poble tradicionalment. La segona parada es va centrar en la pedra seca i les funcions que tenia i continua tenint avui en dia; tant pel que fa als marges, com a les barraques i els forns de calç. Així, es va recordar el valor d’aquest llegat agrícola que encara continua servint de refugi de moltes espècies, a més de contribuir a la consolidació del sòl.

Ja al camí de Dalt o camí Travesser, es va fer una altra parada per parlar de la  vegetació i la fauna. En aquest sentit, el grup dels gegants va voler ressaltar la important crescuda de massa forestal que s’ha produït les últimes dècades a causa de l’abandonament dels conreus, i dels perills que comporta, com ara el major risc d’incendis. Pel que fa a la fauna, es va destacar que a Figuerola hi habiten espècies amenaçades com l’àliga cuabarrada, la víbia ibèrica o la salamandra.

Persones a la muntanya
Imatge d'un moment de la caminada | Cedida

El mirador de les Aus va ser l’última parada, on tot el grup va esmorzar. Un àpat que es va acompanyar amb fruits secs i licor d’avellana del poble. En aquest punt es va dur a terme l’última activitat. Els participants a la caminada van poder expressar les seves reflexions sobre el que representa i ha representat la muntanya per al municipi al llarg del temps, tot responent preguntes com: “Quins valors atribueixes a la muntanya?”, “Creus que valorem prou el paisatge que ens envolta?”, o “Quin creus que és l’estat de la muntanya?”. De baixada cap al poble també es va poder visitar un dels antics forns de calç del terme, que van funcionar fins a la dècada dels 60.

Des del grup de treball dels gegants es valora positivament l’activitat, que ha permès conscienciar sobre la importància dels elements naturals, patrimonials i usos de la muntanya que els veïns i veïnes de Figuerola tenen tan a prop de casa (un dels objectius del projecte dels gegants).

Els actuals gegants, de 1991

Figuerola té una tradició gegantera de fa dècades. Els gegants actuals, el Morrot i la Mixarda, van ser creats el 1991 i representen dos reis. Surten un sol dia a l’any, per la Festa Major del poble, ja que són molt robustos i feixucs de portar. Aquest fet fa que, sovint, costi molt de trobar portadors per a les cercaviles. De fet, ha estat la motivació principal per a promoure uns nous gegants, més lleugers i fàcils de portar.

Dalmaci Clofent, geganter del poble, va elaborar un conte amb dos protagonistes: l’Aubablanc i l’Arenal. Es tracta de dos éssers que viuen i cuiden el terme municipal, i els seus noms provenen de dues de les partides al nord i sud del municipi respectivament. En la narració destaquen especialment valors com l’estima pel poble i el respecte per l’entorn, al mateix temps que es donen a conèixer topònims i activitats històriques del terme.