Cada 10 de juliol es commemora l'onomàstica de Sant Cristòfor, patró dels automòbils i protector dels viatgers. Aquest és un sant molt venerat a Catalunya des de fa segles, i en diversos indrets del país destaquen les festes populars de carrer i les benediccions de vehicles i transportistes.
En aquest sentit, en la mateixa diada o en els caps de setmana propers a la festivitat, en moltes poblacions es duu a terme el ritual de la benedicció de cotxes, tractors, motos i bicicletes, camions, etc., que en molts casos passen per davant de l'altar o la capella del patró per ser beneïts i gaudir, així, de la protecció de sant Cristòfor durant tot l’any. El mossèn ruixa amb aigua beneïda els vehicles que s’hi acosten i a cada conductor se li lliura un record commemoratiu de la festa i una estampeta del sant.
Que la tradició atribueixi a Sant Cristòfor el fet d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, per la qual cosa n'esdevé patró, no és un fet casual. Segons l’hagiografia del sant, el Nen Jesús volia passar d’un costat de la llera del riu a l’altra, i Cristòfor se'l va carregar a les seves espatlles i el va ajudar. Segons sembla, va ser una feina molt àrdua: el cos del nen cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món.
Barcelona i Sant Cristòfor
Aquest sant fou tan popular a Barcelona que existien diverses llegendes i històries que giren al seu voltant. Joan Amades explica que segons una tradició vuitcentista barcelonina, cada 10 de juliol a les 12.00 h en punt del migdia, Sant Cristòfor arriba a la ciutat amb una barca. Desembarca, i amb l’infant Jesús a l’espatlla puja solemnialment per les Rambles i es fon en arribar al capdamunt. Els qui tenen la sort de veure’l gaudeixen durant tot l’any de gran ventura i s’asseguren de no tenir una mort violenta.
Amades també explica que per la Rambla de Barcelona els fadrins que havien estat atesos pel sant en les seves peticions, organitzaven curses en les quals, en acte d’agraïment, portaven un amic o una altra persona a coll-i-be, tal com feia el passa-rius Cristòfor amb el Nen Jesús. Eren coneguts amb el nom de tòfols o tofolets, anaven Rambla amunt i pels carrers més cèntrics de la ciutat i causaven molta impressió als que s’ho miraven
L'antecedent dels actuals gegants festius
Sant Cristòfor és una de les primeres figures de gegants que coneixem. La història del sant era escenificada durant les professons de Corpus, amb una roca o cadafal on hi figurava una imatge del sant, una representació que encara es pot veure a la professó del Corpus de València actual. En el cas de Barcelona, la representació és documentada des del 1424. Això fa que sigui, juntament amb Goliat, un dels dos gegants festius més antics d'Europa.
El Volant de Sant Cristòfor és el pastís típic de la festivitat
Moltes diades i celebracions festives tenen el seu propi producte de pastisseria. En aquest cas, el Volant de Sant Cristòfor és el pastís típic de la festivitat, que es pot tastar aquest dia a les fleques i pastisseries de Barcelona i en d'altres ciutats. És un tortell de brioix rodó, farcit de massapà i glacejat, que simbolitza el volant dels automòbils.
Els pastissers acostumen a amagar una petita sorpresa dins el tortell, unes vegades una peça de porcellana, metall o plàstic amb forma de cotxe i altres un clauer amb el sant o un petit distintiu que es guarda com a record. La persona a qui toca la sorpresa es considera afortunada doncs hom atribueix a la figura poders especials que garanteixen protecció i benaurança. En canvi, en d'altres llars el sistema funciona com en diferents diades i la peça assenyala la persona afortunada que ha de pagar el tortell.