No són poques les veus que auguren una desinflada de participació en la manifestació convocada per l'ANC l'11 de setembre. Fonts de l'entitat a l'àrea metropolitana de Tarragona ho neguen, i asseguren que les inscripcions als busos i, sobretot, la venda de samarretes, es manté en xifres similars a les d'anys anteriors. Admeten que hi ha independentistes que estan disgustats, però matisen que ho estan amb la classe política.
«Si hi ha algú disgustat, no es compra la samarreta», sentencien fonts de l'ANC de Reus. Apunten a la venda del producte principal per la Diada com a barem per mantenir l'optimisme pel que fa a la participació en la manifestació; asseguren que se'n venen més del previst. «Hem d'anar a pressionar-los, són ells els que ens han fallat», afegeixen en referència a la classe política catalana, que creuen que no ha estat a l'altura del moment i ha decebut part de l'independentisme.
Actualment han omplert una vintena d'autocars, «a un ritme de dos o tres al dia». Amb una setmana de marge, confien acostar-se als 43 que van mobilitzar l'any passat, tot i que assumeixen que poden no arribar-hi. Entre el sector habitual, apunten, «hi ha molta gent que marxa en cotxe perquè al matí hi ha la fira d'entitats, i amb els autobusos només hem fet un torn per marxar».
Auguren una participació similar a la d'anys anteriors
En la mateixa línia optimista es mostren a Tarragona, on el seu coordinador, Òscar Hinojosa, sentenciava la setmana passada que «hi ha molts cants de sirena, però la realitat ens diu que anem més bé que mai». També situava per sobre del miler les samarretes venudes aleshores, i en 300 els autocars reservats a tota la regió. Aquesta setmana, l'ANC de la capital del Tarragonès ha omplert el vintè autocar.
A la Conca de Barberà s'han superat les 470 inscripcions, unes xifres lleugerament inferiors a les de l'any passat, afirmen. Confien, amb tot, que durant els pròxims dies s'acceleri el ritme d'adhesions. En una situació no gaire diferent es troba l'ANC Valls-Alt Camp. Enguany organitzen els autocars conjuntament amb Òmnium Cultural Alt Camp, i mantenen que el ritme de reserva de places d'autocar i la venda de samarretes és bo i similar al d'altres anys.
Valls ha omplert onze autocars que se sumen als 14 que s'han ocupat a la resta de la comarca. Ofereixen, també, un autocar amb horaris més amplis, que sortirà a dos quarts de deu del matí i tornarà a les dotze de la nit per tal de poder participar en els diversos actes programats a Barcelona.. En el cas de l'Alt Camp, de fet, caldrà sumar-hi els autobusos que les colles de cultura popular com les castelleres i de Gegants i partits com ERC organitzen pel seu compte per als seus associats.
Una vintena de busos sortiran del Baix Penedès per l’11-S
Al Baix Penedès, el ritme d’inscripcions per assistir a la manifestació de Barcelona amb motiu de la Diada de Catalunya també es manté com els últims anys. A una setmana de l’11-S, al Vendrell hi ha prop de 400 inscrits, amb el qual hi ha una previsió de set o vuit autocars per anar a Barcelona, segons han explicat des de l’ANC a aquest mitjà. Josep Rovirosa ha apuntat que el nombre d’inscripcions és «força bo» i encara esperen que creixi els últims dies.
Junt amb els del Vendrell també hi ha un bus reservat pels inscrits de Bonastre i Masllorenç. Com és habitual, els Gegants d’aquest últim municipi seran uns dels assistents destacats. Els busos sortiran el dia 11 de l’estació del Vendrell a les dotze del migdia. A la resta de la comarca s’han reservat una dotzena d’autocars més per assistir a la manifestació, que sortiran de llocs com Calafell, la Bisbal del Penedès, Santa Oliva, el Montmell, Banyeres del Penedès o l’Arboç, entre d’altres. El Vendrell i la comarca estan inscrits al tram número 16.
L'ANC reclama «unitat estratègica»
La manifestació convocada per aquesta Diada vol fer incís en «la idea de la unitat estratègica com a condició imprescindible per aconseguir la independència». S'organitza a la plaça d'Espanya i els sis carrers que hi desemboquen, fet que vol dibuixar «una estrella de sis puntes amb què es vol mostrar com la societat, des de la diversitat i la pluralitat ideològica, s'uneix en un objectiu comú, com és el de la independència».