Imatge de l'espai de la ZAL al Port de Tarragona

La ZAL del Port, endavant: aproven la restauració dels Prats d'Albinyana de la Pineda

Aquest projecte era una condició prèvia per poder tirar endavant les obres de la Zona d'Activitats Logístiques

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona ha aprovat aquest dimecres el projecte de restauració dels Prats d'Albinyana de la Pineda, al terme municipal de Vila-seca, impulsat per l’Autoritat Portuària de Tarragona. L'aprovació suposa un pas endavant en les obres de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port, ja que la recuperació d'aquest espai natural era una condició prèvia indispensable.

Cal recordar que la nova ZAL tindrà un total de 92 hectàrees, just al costat d'aquest espai natural inclòs a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Les obres suposaran una inversió pública total de 72,8 milions d’euros. Concretament, s'ubicarà en el recinte portuari, al terme municipal de Vila-seca, i adjacent al nucli urbà de la Pineda.

Una mesura compensatòria: 37,78 hectàrees d'espai humit natural

El Pla especial d’ordenació de la ZAL va establir, com a mesura compensatòria del seu impacte ambiental, planificar i executar el projecte de restauració i ordenació de la zona dels Prats d’Albinyana, amb una superfície de 37,78 hectàrees. L'espai està situat al costat de la ZAL, concretament a l’espai de la Séquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Séquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana.

En aquest sentit, ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Pel mig discorre un canal de desguàs, que drena les aigües pluvials contingudes per la variant de Vila-seca (A-7). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca.

Així mateix, l'espai també té un important valor patrimonial, amb la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis. El pressupost de les obres de restauració és d'1,6 milions d'euros i el termini d'execució és de 12 mesos. La gran majoria de terrenys afectats són públic, però s'haurà d'expropiar un 16% de l'espai.

Una zona en risc «per les constants pressions i impactes de l'entorn»

Segons Urbanisme, malgrat totes les figures de protecció dels Prats d’Albinyana, l'espai es troba en risc per les «constants pressions i impactes de l’entorn, que han provocat una pèrdua continuada de biodiversitat». La restauració que ara tira endavant té l'objectiu de «revertir aquesta situació» amb la «creació d’hàbitats assimilables als valors que s’han degradat».

El projecte aprovat proposa el desviament del canal de drenatge de l’A-7 actual cap al límit est de la zona de la Xarxa Natura 2000, creant una llacuna de grans dimensions, amb illes que podrien ser de gran atractiu per a grups d’ardeids o fins i tot per a la gavina corsa.

D’altra banda, el Pla especial d’ordenació de la ZAL estableix que, per assolir la restauració completa, serà necessari desplaçar el contradic de ponent fora de l’àmbit de la Xarxa Natura 2000. Així, es desmuntarà el dic actual i es reomplirà amb material adequat per a construir una platja.