L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, treballant al seu despatx a l'Arquebisbat

L'arquebisbe Planellas defensa la seva gestió en els casos d'abusos a menors

Després de tres anys al capdavant de la diòcesi diu que han actuat amb la màxima transparència i claredat, portant els casos a fiscalia i obrint processos canònics

L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha defensat la seva actuació davant els tres casos de presumptes abusos sexuals a menors que ha hagut d'afrontar des que va ser nomenat ara fa tres anys. En una entrevista a l'ACN, ha assenyalat que han actuat amb la màxima transparència i claredat i ha remarcat que han portat els casos a fiscalia i han obert processos canònics.

En aquest sentit, Planellas ha dit que «hem d'actuar amb el màxim sentit de justícia i misericòrdia», alhora que ha afegit que han intentat «acarar amb la màxima contundència» els casos de presumptes abusos sexuals a menors quan han estat coneixedors dels fets. Així mateix, l'arquebisbe de Tarragona ha demanat ser «equilibrats» i no fer de jutge quan la justícia ja ha tancat les causes.

Arran d'aquests casos, es va crear l'Oficina de Prevenció i Protecció d'Abusos de l'Arquebisbat, una comissió formada per una treballadora social, una psicòloga, un canonista i un advocat que a través d'un telèfon —que funciona les 24 hores— i d'un correu electrònic s'atén a possibles víctimes.

Els tres casos que ha hagut d'afrontar Planellas

Cal recordar que el mossèn d'Arbeca, Josep Maria Font, va ser absolt canònicament per falta de proves, mentre que la causa contra el capellà de Constantí, Francesc Xavier Morell, es va arxivar per la via judicial. El febrer del 2019, ambdós van ser destituïts en fer-se públic que havien estat investigats pel Vaticà per presumptes abusos infantils, en uns fets que es remunten al 2015 i 2016.

Pel que fa al cas del canonge arxiver de la catedral de Tarragona i director de l'arxiu històric, Manuel Fuentes, ha recordat que, d'acord amb la Santa Seu, va ser sancionat. En concret, li van prohibir l'exercici públic del ministeri presbiteral i de la docència eclesiàstica durant un any i li va imposar la prohibició durant quinze anys d'exercir cap responsabilitat pastoral en una parròquia, així com no tenir veu i vot com a canonge en el Capítol de la Catedral.

«A partir del setembre pot fer de mossèn, però sense responsabilitats directes, no n'hem parlat directament amb ell del lloc ni del que es farà, s'intentarà que presti algun ajut com a mossèn», ha indicat l'arquebisbe.

«He actuat fent el que creia que s'havia de fer»

En l'entrevista amb l'ACN, Planellas ha explicat que la mare d'una presumpta víctima d'abusos va agrair-li tota la feina feta per esclarir els fets. «Això sol em reconforta perquè he actuat fent el que creia que s'havia de fer. Hem d'ajudar a guarir ferides tant a les presumptes víctimes o víctimes i a les seves famílies, així com als mossens que s'han trobat amb aquests casos», ha assenyalat.

En aquest sentit, l'arquebisbe de Tarragona es pregunta quina ha de ser la «rehabilitació» d'aquests capellans, perquè argumenta, també són persones. Planellas ha conclòs que «he parlat amb les possibles víctimes i m'ho he pres molt seriosament, el tall entre misericòrdia i justícia és molt fi».

El paper de la dona en l'església, a debat

Preguntat sobre el paper de la dona en el si de l'Església, Planellas no ha volgut posicionar-se. «És un tema que a mi com a bisbe d'una església local em supera, i, per tant, canviar el dret canònic no em toca a mi, sinó al Sant Pare, amb l'assessorament del Sínode, dels cardenals... perquè són reformes que requereixen molt d'estudi», ha exposat.

L'arquebisbe de Tarragona també argumenta que en el debat s'han de tenir en compte tres punts: «Primer, l'argument històric de tradició, Jesús elegeix els dotze, són homes; en segon lloc, els magisteris del Papa Pau VI i Joan Pau II, que van tancar aquest tema en la segona meitat del segle XX; i per últim, hi ha l'església ortodoxa, on les bases són molt més reticents».

Tot i això, Planellas ha celebrat que algunes dones hagin esdevingut les responsables de les unitats pastorals. «Estic molt joiós que la meitat de les delegacions diocesanes siguin portades per dones, per exemple, la delegació de patrimoni», ha finalitzat.