Emergència sanitària i emergència social. La Covid-19 ha tornat a posar de manifest les greus mancances de la nostra societat i la fragilitat d'un sistema que de la nit al dia pot desmuntar-se com un castell de cartes. Al centre de tot, com sempre, els més vulnerables. Famílies i persones amb pocs recursos, algunes que fins ara anaven sobrevivint, però que el coronavirus els ha suposat l'estocada final.
Per sort, no està tot perdut. Quan la por ens tancava a casa, la Creu Roja de Tarragona va agafar aire i es va preparar per al que veia clar que li venia a sobre: una onada de peticions sense precedents, similar a la del 2008, però amb molt menys marge de maniobra. Mesos després i parat el cop inicial, la feina continua sent dura i sostinguda. A més, té xifres: 8.000 persones ateses més que en tot el 2019, només en tres mesos. Un total de 31.000 homes i dones que han rebut una resposta de la Creu Roja tarragonina durant la pandèmia. El drama és real.
Així i tot, hi ha qui no dubta a ajudar a ajudar. A diferència del que va passar —i passa— al sector sanitari, no van faltar mans altruistes que es van empassar la por i van centrar els seus esforços a pal·liar una situació molt crítica per a moltes persones. També inèdita, en alguns casos, com per exemple el de l'Anna, una salouenca de 52 anys que es va convertir en usuària de la Creu Roja per primer cop en la seva vida, i ràpidament, voluntària.
La Covid-19 desperta el costat més solidari i augmenta els voluntaris a la Creu Roja
Des de l'entitat expliquen que en els darrers mesos han tingut «un increment notable de peticions per entrar al programa de voluntariat», un fet que no els pot omplir més d'orgull. «Des de l'inici de la pandèmia, s'han incorporat prop de 200 voluntaris i voluntàries noves en el conjunt de les oficines locals de la Creu Roja a la província de Tarragona» afegeixen. Una xifra que retorna la fe en la humanitat.
La necessitat era evident: abans de la Covid-19, des de la Creu Roja es repartien lots de menjar dos dies a la setmana. La pandèmia ho va sacsejar tot i va fer que el repartiment s'hagués d'incrementar durant 5 dies a la setmana durant el confinament, i, ara, durant quatre dies. L'oxigen que els va arribar té un perfil: «La majoria de les noves incorporacions són dones i joves. Molt del voluntariat ha suplert al de més edat que, a causa de la situació, ha hagut de fer un confinament més estricte».
No va ser flor d'un dia. Molts d'aquests nous voluntaris que van oferir les seves mans durant el confinament, s'han quedat. «Hem intentat que el voluntariat estigués protegit en tot moment, extremant les mesures de seguretat i realitzant proves PCR en la majoria dels casos. Un gran nombre es va incorporar teletreballant, fent trucades des del centre de contacte, procurant que s'iniciessin acompanyats de voluntariat amb més experiència».
«No pot ser, has de fer alguna cosa»
L'Anna, de Salou, és una d'aquestes noves voluntàries i usuàries de la Creu Roja. La seva història posa els pèls de punta. «El febrer em vaig quedar viuda de l'amor de la meva vida, després de 20 anys de greus malalties. Jo vaig caure en una gran depressió i tristor psicològicament, emocionalment i, per què no dir-ho, econòmicament. Els pocs estalvis que tenia van ser per l'enterrament i alguns mesos de lloguer. La meva situació era difícil i preocupant i poc després vam entrar en la pandèmia. Miraves la televisió, la ràdio, els diaris i cada dia era més dur..., fins que un dia em vaig aixecar i vaig dir 'No pot ser això, has de fer alguna cosa'».
Una decisió valenta però que «m'ha aportat tot» ens assegura l'Anna. Tot i que li tremola la veu a l'hora de recordar tot el que ha passat i està passant, s'intueix l'orgull que li provoca haver-se incorporat com a voluntària a la Creu Roja. «Després de mirar, vaig trucar-hi i em va atendre meravellosament la cap de Salou. Vam estar parlant de la meva situació i em va ajudar amb aliments, i jo vaig dir que em volia oferir com a voluntària per fer el que pogués amb les meves mans».
«Som una família, de diverses edats, nacionalitats, formes de pensar..., molt diferents, però molt bonic» afegeix l'Anna, que no amaga un temor, «ara esperem la tornada a l'escola i la fi de molts contractes de treball, perquè Salou és un lloc turístic i ara a finals d'agost s'acaben moltes feines..., esperem arribar a tothom. La Creu Roja, respon».