Que el sector dels hotels hagi pagat el gruix dels plats trencats en un 2020 per a l'oblit general no vol dir que la resta de la vaixella s'hagi salvat del terratrèmol. En absolut. Pocs dies després de fer-se públiques les dades sobre ocupació hotelera, encapçalades per la pèrdua d'un 80% de les pernoctacions anuals a la Costa Daurada en relació amb l'any 2019, l'Institut Nacional d'Estadística (IDESCAT) ha fet ara públiques les dades respectives del turisme de càmpings i del turisme rural. Spoiler: no són bones. La Covid-19 no ha tingut gaires miraments amb ningú.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Paga la pena fer la diferència entre visitants i pernoctacions —un mateix visitant pot pernoctar quinze dies, si li ve de gust—, però en aquest cas tots dos paràmetres ens acosten a una conclusió comuna: la pandèmia ha atacat directament contra la línia de flotació del turisme de la Costa Daurada. Els càmpings del territori han vist com el nombre de visitants rebuts durant el 2020 ha caigut un 52,7% i el nombre de pernoctacions registrades s'ha reduït en un 61,4% en comparació amb l'any 2019, uns números històricament fluixos que trenquen amb la tendència de trenta anys d'expansió d'un model d'èxit. Sembla que no estava, però, a prova de bombes (víriques).
L'adeu al turisme internacional marca un 2020 complicat per als càmpings de la Costa Daurada
«El que explica una caiguda tan clara d'ocupació als nostres càmpings és la davallada, estrepitosa, dels turistes internacionals», ha valorat el president de l'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i l'Ebre, Joan Anton, en declaracions a Tarragona Digital. Amb les dades oficials a la mà, la desfeta del turisme estranger és clara: un 81% menys que el curs anterior. Molt per sobre dels turistes d'arreu de l'Estat, que cauen un 53%, i dels catalans que s'han reduït en un 27%. «Són els visitants catalans els que ens han salvat la temporada», confessa Anton.
Els càmpings de la Costa Daurada han rebut durant el 2020 poc més de dos milions de pernoctacions (un 61% menys); els de les Terres de l'Ebre poc més de 350.000 (només han perdut un 36%). Per a Anton, això explica «una tendència general que ha vingut per quedar-se, i és que cada cop més gent defuig de les destinacions més aglomerades i opta per destins més aïllats i petits». El cas de l'Ebre, el turisme d'interior i el de muntanya, els millor parats amb diferència, avalen la tesi.
A mig camí entre l'optimisme i la prudència, el sector fia la temporada a l'èxit de la vacunació
«Una particularitat d'enguany ha estat el fet que els nostres clients hagin optat per fer estades més curtes, de menys dies», destaca el president. Això explica que hagin baixat els visitants i s'hagin enfonsat les pernoctacions. «És perfectament normal que, com més pròxims siguin els turistes, menys dies es quedin a gaudir de l'allotjament», justifica. «Qui feia les estades llargues són, per excel·lència, els visitants de l'estranger», subratlla. Els càmpings de la Costa Daurada han rebut durant l'any vora els 450.000 visitants; els de les Terres de l'Ebre n'han acollit prop de 85.000. Un cop més, el Sud amorteix molt millor el cop.
Els efectes d'un 2020 més que fosc s'han diluït gràcies en part a un estiu en què s'han posat tots els ous en una mateixa cistella: aprofitar la temporada alta en un any excepcional amb una Setmana Santa de la caixa a zero. Anton reconeix que, de cara al 2021, «no sabem si tindrem o no tindrem Setmana Santa», però confia que «sigui un any millor que l'anterior» gràcies a l'optimisme que comença a generar l'expansió progressiva de la vacunació.
«L'èxit de la vacuna és vital per a nosaltres», argumenta, a cavall entre l'optimisme i l'extrema prudència. «Tenim motius per preveure una bona temporada de reserves si els visitants internacionals poden venir», assevera, «perquè el gruix de reserves que van caure l'any passat es van posposar a enguany en lloc de cancel·lar-se i desaparèixer». Tot dependrà, assegura, «de com vagin les coses» enguany. Màxima prudència, però bri d'optimisme.
El turisme rural rebaixa a la meitat les pernoctacions arreu de la Costa Daurada
Els efectes de la Covid-19 sobre el sector del càmping són bastant semblants als que ha provocat en la branca del turisme rural. A la Costa Daurada, les pernoctacions en aquests allotjaments han caigut un 48% durant el 2020, molt per sobre de la mitjana catalana que reflecteix un retrocés del 36% en un marge d'un any. La tònica és la mateixa: ha baixat el turista català, ha caigut notablement el d'arreu de l'Estat i s'ha enfonsat el turisme internacional. L'estiu ha amortit la caiguda general, però no l'ha pogut evitar ni de bon tros.
«Ara mateix, els ànims generals són de preocupació, d'atenció i de prudència», opina el Joan. El sector del càmping ha parat les tradicionals inversions que acostuma a fer cada estiu per millorar serveis i condicionar resorts, i ha preferit tancar l'aixeta en un any on els temors han crescut de forma justificada. «Veiem, amb por, el fantasma de fons de la crisi que pugui venir en els pròxims mesos i anys», avisa Antón, realista. El 2020 ha obligat als càmpings de la Costa Daurada, una de les joies de la corona, a fer una passa enrere per poder mantenir l'equilibri. El sector pateix, però no es desespera. «Que el 2021 sigui millor».