Un camp de garrofes.

La collita de garrofes caurà per segon any mentre els pagesos reclamen més controls

Des d'Unió de Pagesos celebren l'increment de la vigilància policial, però reiteren que cal un control de la traçabilitat | Els efectes de la sequera i les bones collites dels últims anys en minvaran la producció

El preu de la garrofa segueix sent una de les millors notícies que tenen els pagesos catalans i tarragonins. Des de fa tres anys, aquest llegum mediterrani s’ha revalorat enormement, multiplicant per sis el seu preu. Si el 2018 es pagava a 0,30 euros el quilo, actualment el preu és d’entre 1,60 i 1,80 euros el quilo.

Aquestes primeres setmanes de setembre s’està en plena temporada de collita de la garrofa. Catalunya és una de les zones de l’Estat on més se’n produeixen, amb unes 6.700 hectàrees de conreu. Se situen, bàsicament, a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf.

L’increment del preu de la garrofa es deu principalment a la seva llavor, el garrofí, que es fa servir d’additiu alimentari per fer gelats. «Cada cop es consumeixen més gelats i durant més temps, perquè fa més calor», remarca Jordi Castellnou, responsable de la garrofa d’Unió de Pagesos. Això suposa que hi ha més necessitat de tenir garrofins per fer aquest additiu.

Segon any seguit de caiguda en la producció

Però aquest estiu, la campanya comença a notar l’efecte dels últims anys de collites exuberants. Si el passat 2021 la producció ja va caure sensiblement respecte al 2020, enguany es preveu de nou una baixada del 50%. «És inherent al fet que venim de temporades molt bones, però també ha afectat la sequera», explica Castellnou.

I això que els garrofers són arbres que demanen poca aigua i duren molts anys. Però les temperatures han estat tan extremes que també ho han acabat notant. Amb tot, la principal preocupació dels pagesos és l’increment de robatoris que ha comportat la crescuda del preu, com fa temps que denuncien.

Però no és l’únic. Castellnou tem que les fàbriques que s’encarreguen de processar el garrofí per fer l’additiu alimentari acabin trobat un «substitutiu més econòmic». Això fa que plani una certa «incertesa» sobre fins quan pot durar aquest moment de bonança de la garrofa.

Amb la DUN no n’hi ha prou

L’altra preocupació, com ja hem dit, són els robatoris. Fa dos anys, la Generalitat va establir que calia presentar una Declaració Única de Producció Agrària (DUN) per poder vendre garrofes a les cooperatives. Des d’Unió de Pagesos creuen que la mesura no ha estat suficient i no està resolent la situació.

«L’endemà d’anunciar-se la mesura ja es van fer 600 DUN, el que demostra que ho pot fer gairebé qualsevol», lamenta Castellnou. Des del sindicat fa temps que demanen que cal un paper de traçabilitat. Un document que segueixi el procés «des que es cullen les garrofes fins que es venen a les cooperatives».

Garrofes decomissades per cossos policials.
Els robatoris de garrofes han crescut molt els últims anys. | ACN

També lamenten que hi ha molts magatzems paral·lels que es troben fora de la legalitat. En canvi, sí que asseguren que els controls de Mossos d’Esquadra i policies locals han millorat molt aquest estiu. «Volem destacar en majúscules que estan fent una tasca molt bona», afirma el responsable de la garrofa a UP.

«Fa pocs anys no valien res»

L’increment de preu de les garrofes és una bona notícia pels pagesos de llocs com el Vendrell, on n’hi ha molts camps. Joan Carles Guitart, pagès del municipi, assegura que fa pocs anys «no valien res». «Si agafava gent per collir garrofes, perdia cent euros cada dia», remarca.

La situació ha canviat molt en tres anys i ell en té ara 60 sacs esperant per ser portats a la cooperativa d’Albinyana. Quan acabi la temporada de la verema, els arribarà el seu torn. Guitart també celebra l’augment dels controls policials, tot i apuntar que segueixen produint-se robatoris al camp, molts d’ells, de nit.