Violència de gènere.

«La violència de gènere no té un perfil, es pot donar en qualsevol àmbit»

El 25-N arriba marcat pel «negacionisme» de la violència de gènere entre els joves, posant de manifest que la pedagogia continua sent molt necessària

25-N: Dia Internacional per l'Erradicació de la Violència vers les Dones. Costa de creure que encara s'hagi de celebrar un dia internacional per reivindicar aquesta lluita, però les dades indiquen que continua sent necessari. I molt. Una de les dades més preocupants de la xacra de la violència de gènere és la que va revelar un estudi realitzat pel Baròmetre de Joventut i Gènere (Fundació FAD Joventut) a finals de l'any 2021.

Segons les estadístiques presentades, fins a un 20% dels joves afirmaven que la violència de gènere és un «invent ideològic», a la vegada que augmentava el percentatge de nois que opinaven que la violència és «inevitable» i que si és de poca intensitat «no suposa un problema». L'estudi analitzava les desigualtats de gènere, entre d'altres, en una forquilla de joves d'entre 15 a 29 anys. 

En un moment en què els recursos abocats a la conscienciació sobre la violència de gènere són cada cop més, l'estudi va posar de manifest que els resultats estan anant pel camí contrari. 

'Negacionisme' entre els joves

Les dades recollides dels Mossos d'Esquadra, fins al setembre del 2022, també ho corroboren. Fins al 31 de setembre del 2022, dels 3.200 delictes contra la integritat sexual que la policia catalana ha investigat, el 40% afectaven menors d'edat i el 48,20% són menors de 20 anys. El darrer Dossier Estadístic sobre Violències Masclistes publicat aquest dijous per l'Institut Català de les Dones també apunta que el 43% de les dones víctimes de delictes contra la llibertat sexual són menors d'edat.

Unes estadístiques que preocupen i molt. Núria Ribas, agent del Grup Regional d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, apunta que aquest fenomen entre els joves no és «ben bé negacionisme». «La nostra cultura està immersa en un sistema patriarcal que s'ha de trencar. Tenim l'assumpció de rols molt interioritzada i s'està treballant per al trencament d'aquests rols i mites».

La relativització de la violència masclista entre els joves

Ribas apunta que aquest sistema alimenta el fet de «pensar en la violència masclista com una cosa aliena a l'entorn. Hi ha 'micromasclismes' instaurats en la vida quotidiana que s'acaben instaurant en el jovent, i quan els parles sobre això, els sobta i tenen desconeixença».

Des del cos dels Mossos d'Esquadra, en aquest sentit, es treballa amb xerrades als centres escolars joves en l'etapa secundària on sí que han detectat que «tenen més normalitzats segons quins actes». És per això que el programa precisament és necessari, ja que es consciencia des de l'arrel del problema. «Ho tenen tan interioritzat que ho normalitzen, quan són actituds que ni les nostres àvies ja no consentien». 

Treballar la xacra des de l'arrel

Una de les causes que han provocat aquesta «normalització» de la violència de gènere és el mal ús de les noves tecnologies. Des del cos de mossos es vol posar èmfasi amb què es coneix com a 'ciberdelinqüència' en la violència de gènere. Ribas explica que «les noves tecnologies donen 'facilitat' per perpetrar delictes de violència masclista», per això en les xerrades que es realitzen als instituts s'explica com detectar-los o quins indicadors hi ha.

«Molts joves desconeixen aquests indicadors i durant les xerrades se senten identificats amb alguns dels fets que es comenten. Fins i tot allí mateix s'adonen que alguna cosa que els està passant no és normal», apunta Ribas. Des de Mossos s'ofereix també assessorament als joves, explicant, per exemple, que des de l'Agència estatal de Protecció de Dades es pot denunciar qualsevol ciberviolència que s'hagi patit, amb vídeos o fotos penjats, demanant la retirada immediata del contingut.

El treball per la sensibilització, l'assessorament i la prevenció sobre la violència masclista i especialment en l'entorn digital és clau per intentar recular les dades que apunten a la relativització d'aquest tipus de violència entre la gent jove. De fet, aquest mateix dijous, el ple del Parlament ha instat el Govern a fer campanyes informatives orientades als adolescents per a ajudar-los a identificar les violències masclistes en entorns digitals, i des de Creu Roja Catalunya s'ha posat en marxa la campanya 'No desviïs la mirada, la violència no es qüestiona' per conscienciar i educar els i les joves sobre aquesta matèria.

Més de 1.140 denúncies a Tarragona en 9 mesos

Malgrat que les dades que fan referència als joves preocupen, Núria Ribas assegura que la xacra de la violència de gènere «no té un perfil, es pot donar en qualsevol àmbit». En aquest sentit, a Tarragona fins al 31 de setembre del 2022 ja s'han interposat 1.143 denúncies i s'han atès 1.189 víctimes. Durant tot l'any 2021, les xifres eren de 1.461 denúncies i 1.458 víctimes. Pel que fa als delictes contra la integritat sexual, se n'han investigat 3.200.

Aquest 2022, Tarragona també ha passat de no registrar matrimonis forçats o mutilacions genitals durant el 2021, a 3 matrimonis forçats —2 amb menors i 1 adulta— i dues nenes ateses per mutilació.

La franja d'edat de les víctimes va dels 0 als 50 anys: dels 0 als 12 es comptabilitzen 128 víctimes de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual; en la franja dels 13 als 17 anys un total de 194 víctimes; dels 18 als 25 augmenten fins a les 271; dels 26 als 33 arriben a les 142; a la forquilla dels 31 als 41 hi ha una davallada a 81 víctimes; i dels 41 als 50 anys augmenten a les 102 víctimes.

Pel que fa als agressors, la forquilla va dels 18 als 50 anys. Actualment hi ha 122 agressors d'entre 18 i 25 anys; 132 entre els 26 i els 33 anys; un total de 123 entre els 31 i els 40 anys i dels 41 als 50 anys n'hi ha 143.