Un tortell de Reis del Forn Tarraconense

La fava de la fortuna: el tortell de Reis posa el punt final als àpats de les festes de Nadal

Entre ahir i avui el costum mana que a taula es comparteixi el tradicional tortell, amb la figureta i la fava com a protagonistes

La diada de  Reis tanca, tradicionalment, les festes de Nadal. Per segon any, la pandèmia de la Covid-19  ha condicionat fortament les celebracions i les trobades familiars.

Sigui com sigui, entre ahir i avui el  costum  mana que a taula es comparteixi el tradicional tortell. També es duen a terme moltes visites i trobades per tal que els xiquets recullin i desemboliquin els regals que els Reis d’Orient han deixat en les diverses cases d’amics i familiars. 

El 6 de gener és un dia festiu a Catalunya, Espanya, Itàlia i altres països europeus. Això permet preparar el darrer dinar de les festes de Nadal i acabar els torrons, neules i dolços. Les postres per excel·lència d'aquest dia, però, és el tradicional tortell de Reis que varia de forma i recepta segons la regió.

Pel que fa al tortell de casa nostra, s'hi sol posar una figureta i una fava seca. La tradició actual mana que qui troba la fava haurà de pagar el tortell l'any vinent, mentre que qui troba la  figureta del rei serà coronat.

Un tortell de Reis
El tortell de Reis dels supermercats farcits de nata poden tenir altres ingredients que no sabem | iStock

La fava com a símbol de fortuna

El tortell d’avui tracta d’un  pastís típic de la cuina catalana en forma d'anella o cèrcol. Està fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc. També pot portar fruita confitada o pinyons, a més del sucre de llustre, al damunt.

El folklorista Joan Amades explica en el Costumari Català que la tradició no sempre ha estat la mateixa. Fa anys, qui trobava la  fava al tortell era el veritable afortunat de la diada. Així, qui l’aconseguia era nomenat rei, qualificat del «rei de la fava», i era qui anava a l'església en representació de la família i adorava el Nen Jesús.

A més, durant l'àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s'havien d'aixecar en acció d'acatament i cridar a cor «el rei beu, el rei beu».