Pla general de la finca de Mas Alsera, a Torroja del Priorat, en l'inici de la verema

L'Ebre i el Priorat resisteixen millor la crisi econòmica per la pandèmia de la Covid-19, segons la URV

Les comarques del Tarragonès i el Baix Camp concentren el 55% de l'increment de l'atur durant el tercer trimestre

L'activitat econòmica a les  Terres de l'Ebre —especialment les comarques d'interior, Ribera d'Ebre i Terra Alta— i el Priorat resisteix millor la crisi derivada del coronavirus que la resta de territoris de la província de Tarragona. Així ho constata l'Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al tercer trimestre d'aquest 2020 que elabora la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV i impulsat per les cambres de comerç de la demarcació. El consum i la mobilitat internes, així com la menor dependència del turisme, explicarien el fenomen. En canvi, comarques com el Tarragonès i el Baix Camp, amb una major especialització turística, concentren prop del 55% del creixement de l'atur en 13.200 persones a la demarcació.

En un context de caiguda «notòria» de l'economia estatal i catalana —al votant d'un -7,8%—, la millora del comportament d'alguns indicadors durant el tercer trimestre al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha quedat en part diluïda per la profunditat de la crisi global i el llast que arrossega. També perquè en l'estructura pesa molt la dependència del turisme i les exportacions. «Al segon trimestre —l'activitat— va caure en picat. Ningú esperava la primera quinzena de març que la segona quinzena d'abril caigués l'activitat a zero amb l'estat d'alarma. El tercer trimestre ha estat molt millor el segon», ha certificat el catedràtic de la URV i responsable de l'informe, Joaquim Margalef.

Malgrat això, reconeix l'existència d'importants matisos entre territoris de la demarcació que expliquen els diferents comportaments econòmics detectats. Així, per exemple, les quatre comarques de l'Ebre i el Priorat creixen durant aquest tercer trimestre. La importància del pes de l'agricultura i el consum de serveis en el mercat local ho ajudarien a explicar, però també el canvi en les formes de consum, amb la mobilitat interna i l'activitat generada també per serveis turístics.

En termes interanuals, l'ús potencial d'activitat productiva es manté per sobre del 74% a la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, i fins i tot han arribat a mostrar creixements durant aquest tercer trimestre respecte el segon. A l'extrem contrari, la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Baix Penedès cauen per sota del 60%, amb els efectes de la crisi que arrossega el sector de l'automoció.

L'informe constata que si bé l'ocupació cau un 3% interanual, aquest tercer trimestre la taxa d'atur ha pujat més de tres punts i l'atur registrat un 34,33%. Amb un creixement interanual del 27,16%, la taxa d'atur és la més alta de totes les províncies catalanes. Un 55% d'aquest increment el concentren el Tarragonès i el Baix Camp, les zones més turístiques i urbanes. En termes interanuals, les quatre comarques ebrenques registren índexs positius d'afiliats a la seguretat social. L'elevada temporalitat de l'ocupació de la zona, especialment per l'activitat de l'estiu, i els efectes que ja s'arrossegaven de la pandèmia han condicionat aquesta evolució. En el global de la província, la disminució ha estat més forta en el cas dels treballadors —amb -4,67%— que en el dels autònims —amb -0,45%—.

Els ERTO frenen el cop

Per contra, Margalef ha posat sobre la taula que l'ús del mecanisme de l'ERTO —amb 10.000 empreses sol·licitants i 67.000 treballadors afectats a la demarcació—, així com la facilitat creditícia, han ajudat a frenar la caiguda del producte interior brut. Bona part d'aquests expedients de regulació recauen en el sector turístic, tot i que en el global de Tarragona el recurs a aquest mecanisme se situa per sota de les xifres del conjunt de Catalunya. Això, explica, ha permès mantenir les rendes i els nivells de consum de moltes activitats però no esvaeixen la incertesa sobre la continuïtat de les empreses. També el nombre de societats creades ha baixat un 31%, una caiguda més pronunciada que a la resta de Catalunya i l'Estat.

En termes financers, l'informe apunta un creixement d'un «estalvi de precaució» per part de les famílies. Una tendència que, segons remarca Margalef, ajuda a frenar l'activitat econòmica. Així, mentre que el crèdit de les institucions financeres ha augmentat un 0,55% el segon trimestre, els dipòsits ho han fet en un 23,73%, fins al punt que s'han equilibrat les xifres. Una menor dependència del crèdit amb efectes sobre el consum, que veu també com des de març cauen els preus i marquen una tendència «perillosa».

En el capítol de la balança comercial, la URV detecta una caiguda de les exportacions interanual del 19,31%. Encara més pronunciada, però, resulta la de les importacions, que retrocedeixen fins el 29,68%. Un escenari que contribueix a incrementar el producte interior brut per efecte d'una major demanda interna.

Des de l'òptica prospectiva, Margalef és mostra optimista sobre una millora dels resultats de cara el quart trimestre, amb menor dependència de l'activitat turística. «S'està recuperant la cosa perquè el funcionament de l'activitat productiva, quan té possibilitat de córrer, està corrent», subratlla. A l'espera de poder controlar l'expansió de la pandèmia amb l'arribada de la vacuna, no veu descabellat mantenir les restriccions de mobilitat per evitar noves caigudes de l'activitat econòmica, atès que molts sectors i empreses poden funcionar malgrat aquestes limitacions. En el cas que la situació sanitària s'estabilitzi, més enllà del manteniment de la tendència d'aquest període en el quart trimestre, no descarta presentar resultats més favorables a partir de 2021.

La URV redactarà un Pla de recuperació econòmica per a Alcanar

L'Ajuntament d'Alcanar, al Montsià, i la Càtedra d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han tancat un acord per a impulsar un Pla de recuperació econòmica al municipi. La primera fase se centrarà a estudiar l'impacte de la pandèmica sobre l'economia municipal a partir de diferents indicadors socioeconòmics. La redacció del Pla tindrà un cost de 9.600 euros, començarà aviat i durarà «uns mesos». Les mesures que inclogui el full de ruta s'implementaran en el quadrienni 2021-2024. El projecte l'encapçala Juan Antonio Duro, doctor en Economia per la UAB i director del departament d'Economia i de la Càtedra Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, amb seu al Campus de les Terres de l'Ebre.

La càtedra comptarà amb la col·laboració d'actors econòmics del sector agrícola, pesquer i turístic i del sector comerç i altres col·lectius rellevants de l'economia canareva.