Aquest dilluns, 25 de novembre, Tarragona ha celebrat el Dia internacional per a l'erradicació de la violència de gènere. La lluita per la igualtat té el seu front més visible en l'eliminació de la violència masclista però la dona té altres batalles obertes per assolir la plena igualtat. Una d'elles, al món laboral.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Ana Maria Macho és detectiu privat i té el despatx a la Rambla Nova, a tocar del Monument als Castellers. També és la presidenta de l'Associació de Dones Empresàries i Directives de Tarragona, una entitat amb més de 100 sòcies de tota la província i de tots els sectors d'activitat econòmica.
La idea d'aquesta entitat, fundada l'any 2015 per tres dones, és «fer xarxa, que els clients no hagin de sortir de Tarragona per trobar un bon professional. També volem donar visibilitat a la presència de la dona en el món empresarial».
Així mateix, des de l'entitat estan impulsant, conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i l'Ajuntament de Tarragona, «uns tallers per fer front a l'augment del masclisme entre el jovent. Estem preocupades pel fet que les noies joves no són capaces de distingir que és masclisme quan estan vivint una situació de masclisme. La idea d'aquests tallers és fer arribar al jovent el missatge de la igualtat en el llenguatge de la gent jove».
«Els homes i les dones no cobren igual per la mateixa feina»
— Quin és el sector empresarial més representat dins l'Associació?
— Hi ha petites autònomes, autònomes i directives de grans empreses. La nostra composició és molt diversa: tenim comerciants, una pagesa, del ram de la perruqueria, de la restauració, de la química...
— Fora de l'àmbit dels autònoms, la dona té facilitat per ascendir en la seva carrera laboral?
— És més complicat i el motiu, bàsicament, és la conciliació familiar. A un home si l'ascendeixen o té una tasca comercial i ha d'estar tot el dia viatjant ningú li pregunta què farà amb els nens, ningú gosa preguntar-li. A nosaltres sí. Aquesta petita frase, que pot semblar una ximpleria, ja ens està mostrant una mancança. O quan a les reunions s'utilitzen frases com ara «nena» o «bonica». Sempre tenim aquest handicap, que, malauradament, en ple segle XXI, i amb les mateixes característiques i la mateixa preparació que els homes, hem de demostrar més.
— O sigui, existeix un sostre de vidre perquè la dona pugui continuar ascendint laboralment?
— Sí i has de deixar de fer coses que volies fer en l'àmbit personal per trencar aquest vidre. Si ho vols portar tot, és complicat i, o bé tens una parella que pensi com tu, o no es pot compaginar tot.
— Un home i una dona cobren el mateix per la mateixa feina? Existeix la igualtat salarial?
— Una dona cobra menys que un home per la mateixa feina. Hi ha alguns sectors que, per conveni, com ara el de la Química, sí que contemplen la igualtat salarial, però altres no.
«Les quotes són un mal necessari»
— La Llei d'Igualtat incloïa una representació del 60-40% de representació de gènere als consells d'administració. S'està complint a les empreses de Tarragona?
— No, la veritat és que no i, a més a més, estic en el consell d'algunes associacions i fundacions de Tarragona i puc veure, de primera mà, que no és així, que no es compleix. Ara estan posant més alguna imatge femenina però els homes continuen sent majoria.
— I per què no es compleix? Per un tema cultural?
— És un problema cultural. En aquests consells, la mitjana d'edat és bastant elevada, hi són de tota la vida i mai haurien pensat que una dona podria estar allí, entre ells.
— Parlant de quotes, són un bon instrument per assolir la igualtat?
— Personalment no hi crec però sí que entenc que són un mal necessari. Potser d'aquesta manera, obligant al percentatge que marca la llei, aconseguim ser-hi i demostrar que ho fem igual que un home, que som igual de vàlides.