En ple reguitzell de corbes per al sector, la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) estrena presidenta. Berta Cabré ha agafat el relleu d'Eduard Farriol i serà la cara visible de la institució durant els pròxims quatre anys, la veu del sector al territori. Cabré té una llarga experiència i trajectòria al sector sobre les espatlles, fa més d'una dècada que és la gerent del Càmping Joan de Cambrils i és la primera dona que accedeix al càrrec de presidenta de la FEHT en els seus més de 20 anys d'història.
Pocs dies després de fer-se pública la notícia, TarragonaDigital entrevista la nova presidenta per fer una radiografia de l'estat de salut del sector davant l'estiu més convuls imaginable. Cabré s'estrena amb empenta, amb ganes i amb una manta de núvols negres a l'horitzó que no auguren un futur fàcil per al sector que governa amb mà de ferro l'economia tarragonina des dels anys '60.
Cabré: «Enguany no tindrem temporada, només som davant un estiu»
— No sé si és el millor moment per presidir la Federació d’Hostaleria i Turisme.
— La presidència arriba fruit d’un relleu acordat des de fa dos anys, tot i que és evident que serà un mandat diferent perquè la situació ara és també molt diferent. Afronto amb ganes el gran repte, professional i personal, de representar un sector molt unit i que creu fermament en el seu potencial extraordinari.
— No bufen, però, vents a favor.
— Vivim l’estiu que mai haguéssim imaginat, i que espero que no es torni a repetir. El 2020 està sent l’any de més incertesa possible per al sector turístic, sens dubte.
— Es podran salvar els mobles de la temporada?
— El context, enguany, és tan desconcertant i tan inestable que no ens permet ni tan sols tenir temporada. No hi ha ànims de reserves, no sabem on podrem anar fins a última hora i no podem fer cap mena de previsió. Som davant un estiu, i no una temporada...
El juliol comença amb una ocupació del 30% als càmpings i un 25% als hotels de la Costa Daurada
— Un estiu d’ocupacions baixes, entenc.
— Els càmpings hem començat el juliol fregant el 30% d’ocupació, mentre que en un estiu normal mai ens plantejaríem baixar d’un 80% en aquestes dates. En el cas dels hotels encara és més dramàtic, amb una ocupació mitjana de no més del 25%.
— Quin perfil de visitants està venint enguany?
— Estem acostumats a treballar amb un 50% de visitants de proximitat, que es mouen més aviat a última hora, i amb un 50% de turisme internacional que sí que reserva i planifica amb temps. Ara per ara, el pes dels visitants internacionals és nul a la Costa Daurada. I els de proximitat van decidint sobre la marxa entre pors i incerteses.
— L’estiu de les vacances improvisades?
— El fet de no poder preveure reserves amb antelació ens fa impossible saber quins establiments podrem obrir i quins no. La tònica de cada dia són poques reserves, d’última hora, i d’escapades de cap de setmana. Jo no parlaria d’estades de vacances, sinó de petits tantejos.
«Seguim en el marc d'una caiguda general mentre duri la incertesa»
— N’han pogut obrir molts, de moment?
— Tots els càmpings del territori estan oberts, en part gràcies a la seva possibilitat de graduar millor els nivells d’obertura. Són amplis, relaxats i a la natura, poden fer-ho. Els apartaments turístics també estan arrencant gairebé tots, amb obertures molt dosificades.
— I els establiments hotelers?
— El cas dels hotels és més complicat, perquè no obriran les seves zones comunes fins tenir un mínim de reserves garantides que asseguri poder-les mantenir. De moment, són molt pocs els que han pogut obrir al nostre territori.
— N’obren pocs, i a més ho han de fer amb aforaments reduïts.
— El sector està preparat per obrir amb un grau d’ocupació important, i té capacitat per fer-ho amb tots els protocols de seguretat a l’ordre del dia. Però el nostre gran fre és la incertesa no només de la situació sanitària actual, sinó de no saber fins quan seguiran vigents aquestes noves regles del joc.
— Què vol dir?
— No hem llegit encara cap notícia que ens pugui dir quan s’acabarà el túnel. Només amb aquestes eines de control es capgiraria la truita en el sentit de poder fer previsions, càlculs, reflexions... De moment, seguim en el marc d’una caiguda general que només va donar-nos un breu respir per Sant Joan.
Cabré reivindica la Costa Daurada: «Som un destí madur amb un potencial enorme»
— Són setmanes tenses.
— Hi ha temor a què comencin a aflorar rebrots a casa nostra, hi ha temor a un possible nou confinament a la vista. Nosaltres hem d’estar preparats per a qualsevol situació que ens pugui arribar, però. Notícies com les que ens han arribat del Segrià són un gerro d’aigua freda.
— Potser depenem massa del sector del turisme, a la Costa Daurada?
— Som una destinació turística i un territori que econòmicament depèn de la solidesa d’aquest potencial turístic: això no canviarà. El fet de ser una destinació de turisme familiar, però, sí que ens està suposant una gran dificultat afegida i ens està fent patir molt més que a altres models turístics.
— Per què?
— Perquè quan marxes amb la família i amb els nens, et planteges interrogants molt més grans que quan viatges amb una colla d’amics, per exemple. En el sentit d’exigir un destí molt més segur, de molt més control. És clar, això en aquests moments ens situa en una posició especialment delicada.
«És desolador pensat que molts negocis de casa nostra es quedaran pel camí»
— Diuen que no hi ha tempesta que duri cent anys.
— Som un destí madur i conegut amb la capacitat de combinar l’atractiu per a famílies amb l’esportiu, el cultural o el gastronòmic. El nostre potencial és enorme, és extraordinari. Jo tinc esperança i sóc optimista de cara als anys 2021 o 2022, quan el turisme es torni a moure i a reactivar amb més fluïdesa... però ara ens cal prudència. Molta prudència.
— Molts negocis hauran d’abaixar persianes?
— Les pèrdues seran moltíssimes, tot i que encara són impossibles de calcular. Encara no tenim informació de quants establiments podran reobrir o de quants hauran de tancar definitivament, però és inevitable que molts d’aquests negocis es quedin pel camí, a casa nostra. És desolador pensar-ho.
— Els números no surten.
— L’hostaleria, la restauració, el comerç... molta gent ha posat moltíssimes ganes i esforços perquè aquests projectes puguin funcionar, però la realitat és tossuda: ens manquen visitants.
«El turisme de proximitat és, sens dubte, la nostra gran oportunitat de l’any»
— Cap a on anem, doncs?
— És probable que haguem de recuperar aquella Costa Daurada modesta, propera i acollidora dels nostres inicis com a destinació turística. La de la cura al detall de cada visitant, la dels nervis en positiu amb l’arribada del bon temps i la de mimar els visitants que ens escollien. És una oportunitat forçada de tornar als nostres orígens.
— Una transició més casolana.
— Sí, perquè aquest estiu moltes famílies de casa nostra faran la gran descoberta del territori que fins ara no s’havien decidit a fer. La necessitat de defugir grans aglomeracions, ara, ens ajudarà a conèixer millor la riquesa que ens fa brillar, sobretot, a ulls dels de fora. El turisme de proximitat és, sense cap dubte, la nostra gran oportunitat de l’any.