Es defineix com a tarragoní de tota la vida i és, des del passat 16 d’octubre, el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT). Des del seu nou despatx a la via de l’Imperi Romà, el doctor Sergi Boada atén a TarragonaDigital per fer balanç de la recta final d’un any horrible i modera les expectatives per un 2021 que es projecta «en positiu».
El doctor Boada celebra «la fita històrica» de l’arribada de la vacuna en només nou mesos i creu que molts dels canvis de vida que hem hagut d’assumir a la força «han vingut per quedar-se». Creu que és el moment «de la responsabilitat i la paciència», demana insistir davant els més incívics i no amaga que li fa «molta por» el gener que tot just acabem de començar.
«Tenim vacunes, i tenim unes vacunes segures»
— La Cinta Pascual, presidenta d’ACRA, opinava l’altre dia que «l’arribada de les vacunes és la millor notícia de l’any 2020».
— Hi estic d’acord: l’arribada de la vacuna és la millor notícia de l’any. Confesso que, a mitjans de març, no hagués cregut que fos possible. Un virus desconegut, una connexió arreu del planeta sense precedents, tots a una... En la meva opinió, estem parlant d’una fita comparable amb l’arribada de l’home a la Lluna.
— Són segures?
— Les vacunes són segures, i són a més una fita fruit d’un treball bestial per aconseguir, en només un any, el que se n’acostuma a trigar entre vuit i deu. Tothom ha de saber que es pot vacunar de forma molt tranquil·la, perquè la rapidesa no ha anat en detriment de la qualitat: s’han seguit totes, sense excepció, les fases de verificació. Tenim vacunes, i tenim vacunes segures.
— En quin punt ens situa, això?
— Ara entrem en una altra fase. Podríem dir que la part més difícil ja està feta, però això no vol dir que la Covid-19 tingui les hores comptades. No, no: això encara ens acompanyarà tot el 2021. No serà un any fàcil. És el moment, més que mai, de la responsabilitat, la seguretat i la paciència. No ens podem relaxar.
«Una vacuna en menys d'un any? La fita és comparable amb l’arribada de l’home a la Lluna»
— Les dades de Tarragona, però, no són bones.
— Gens. No estem bé: tots els números que desemboquen en tensar els centres de salut estan tornant a pujar. Cap d’Any m’ha fet molta por, i el mes de gener em fa encara més por. Les mesures que aplica el Govern busquen un equilibri entre salut i economia, però penso que aquesta vegada ens faran caminar marxa enrere. Tant de bo m’equivoqui.
— Han tornat a pecar de flexibles?
— Primer de tot cal dir que no envejo gens als que estan en posició de prendre decisions: trobar aquest equilibri entre salut i economia és dificilíssim. Jo no esperava un enduriment de mesures la setmana passada, si soc sincer, però és que els missatges que estan donant les autoritats dia rere dia són totalment contradictoris. Això sí que no ens ho podem permetre.
— Fent balanç de 2020, hem après alguna cosa?
— I tant, i hem après moltes coses que han vingut per quedar-se. Hem après que no érem res, que un cop sec ens podia ensorrar tot el que crèiem de ferro. Hem après també com som de capaços d’aguantar, de resistir. Em quedo amb la solidaritat, amb la responsabilitat. L’any ha estat duríssim, però ens deixa lliçons tant en l’àmbit sanitari com en el més social.
— Potser hem après que el nostre sistema sanitari no estava preparat.
— Ja ho sabíem, que el nostre sistema sanitari no estava preparat. El que no imaginàvem era que un terratrèmol com el de la Covid-19 ho posaria de manifest d’una manera tan sobtada. A Catalunya tenim un sistema de salut robust, però que calia actualitzar amb urgència. I res, mai, havia fet això tan visible com la irrupció de la pandèmia. Ha estat brutal, brutal.
— On vam fallar?
— El gran error, segurament, va ser la negació inicial d’un problema que no volíem veure venir. Recordo la polèmica amb l’ajornament del Mobile World Congress, per exemple. Ho negàvem, i l’onada ens va engolir sense miraments. Crec que això no pot tornar a passar mai més.
— S’ha tensat en excés la feina dels nostres metges?
— Un metge sempre és un professional que treballa en tensió. En especial quan se’ls atribueixen rols que no li corresponen, i que el que aconsegueixen és sobrecarregar-los. Ens falten metges i també ens falta una bona planificació d’especialistes que no es té en compte a l’hora de generar les noves places dels MIR.
— Què vol dir?
— Que hi haurà una onada de jubilacions massives a una dècada vista i que cada any que passa estem perdent oportunitats de generar uns especialistes que ens costarà recuperar quan comencin a marxar els més veterans.
«El gran error va ser la negació inicial un problema que no volíem veure»
— Són els MIR, precisament, un dels sectors que han sortit al carrer aquest 2020 per dir prou.
— El que hem vist és, senzillament, el reflex que fa molt de temps que el nostre sistema sanitari estava massa tensat i que necessitava actualitzar-se. I les costures han petat amb els MIR i amb l’Atenció Primària, dos dels sectors més al límit. La sensació és que, tard o d’hora, era inevitable que passés.
— De tot això en sortirà un sistema sanitari millor?
— Tant de bo! El que cal és un pacte polític: ara tenim totes les mancances diagnosticades i és urgent fer els deures. Malauradament, ens és molt difícil oferir una atenció de qualitat amb les condicions amb què ens hem acostumat a treballar.
— Què espera del 2021?
— El 2021 serà un any complicat, però que tenim motius per afrontar en positiu. Les vacunes ens donaran, als metges, un aire que no hem tingut en tot el 2020. Però ens hem de treure del cap la idea de tornar a viure com vivíem al gener de l’any passat: això s’ha acabat. Estic convençut, de fet, que mai tornarem a viure com vivíem abans.
— Què vol dir?
— Crec que moltes de les mesures que hem acabat assumint han arribat per quedar-se. La telemedicina ha arribat per quedar-se. Posats a fer ficció, no descarto integrar les mascaretes o normalitzar els tests ràpids mentre esperes la carta en un restaurant, per exemple. Però encara és molt aviat.
— Vaja.
— No ho dic amb ànims en negatiu[somriu], al contrari. Per exemple, sembla que, enguany, la incidència de la grip a casa nostra és notablement menor que en altres hiverns. Això s’explica perquè les proteccions per evitar-la són, en essència, les mateixes que prenem per evitar la Covid-19.
— Doctor Boada, quina és la prioritat del president del Col·legi de Metges de Tarragona?
— La prioritat del Col·legi no és altra, ara mateix, que col·laborar en la lluita contra la pandèmia. Nosaltres estem, com hem estat sempre, a disposició de les autoritats per al que calgui.
«Davant les actituds més irresponsables, nosaltres hem de seguir apel·lant al sentit comú»
— No sé si a la inversa podríem dir el mateix.
—[S’ho pensa]. Podria ser que aquesta disposició no hagi estat bidireccional. Amb això no estic dient, però, que no s’assessorin a l’hora d’actuar!
— En què pensa?
— En què hauríem de conèixer, per exemple, l’estratègia que se seguirà a l’hora de vacunar els mateixos metges i els professionals sanitaris. I, a dia d’avui, encara no sabem quina serà.
— Amb quins altres reptes arriba al càrrec?
— Amb el de donar sentit al concepte de lideratge institucional que s’estava perdent. El Col·legi necessita recuperar l’adherència entre metges i institució: no pot ser que els nostres professionals se sentin lluny de qui els hauria de fer de paraigua. I això ha passat. Estem decidits a anar-los a buscar per recuperar la confiança i la proximitat dels nostres metges.
— I això com es fa?
— Els col·legiats més vulnerables ens demanen protecció, i nosaltres hem de saber estar al seu costat. Un altre reclam comú és el de la formació, tal com ha deixat clar la pandèmia. La nostra proposta és fer-nos forts en les plataformes on-line per oferir un programa formatiu assequible, accessible, a la disposició dels nostres professionals.
— Què en pensa, quan veu imatges com la de la discoteca de Reus que munta festes amb 200 assistents en plena pandèmia?
— Penso que és difícil, molt difícil, arribar a tothom. I que és clar que podíem passar un Nadal diferent. Que si els més vulnerables són els qui han après millor a protegir-se, davant les actituds més irresponsables i menys solidàries no tenim altra opció a la d’insistir, apel·lar al sentit comú i tornar-hi a insistir. Perquè no, no ens podem relaxar.