«Espera, que si hem d'anar a fer una 'foto' em posaré la bata blanca abans!», avisa entre rialles el doctor Joan Vendrell. És metge a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i ens atén al seu despatx en un dels mòduls del complex sanitari. Vendrell és cap del servei d'endocrinologia, i també dirigeix l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), un dels grans centres de recerca de referència en l'àmbit de la salut.
[predef]eleccions-tarragona-282[/predef]
Barreja el vessant d'investigador —la seva especialitat és la recerca sobre la diabetis— amb el de professor d'universitat a les aules de la Rovira i Virgili. I a finals del mes de març va ser nomenat, a més, president de l'Associació Catalana de Diabetis (ACD). Ens rep amb modèstia i amabilitat, però rere la bata s'amaga un dels exemples més clars del potencial de Tarragona més enllà del nostre territori. Recerca, salut, reptes, finançament... seiem còmodes i comencem a preguntar, que a això hem vingut.
«Una vida sedentària o una mala alimentació poden ser factors de risc per patir diabetis»
— Ja fa dos mesos que presideix l'Associació Catalana de Diabetis. Quin balanç fa?
— Bé, encara estem començant a rodar (riu). L'objectiu de l'associació és afavorir la recerca i la formació sobre aquesta malaltia a través de totes les eines possibles: organitzar congressos, promoure projectes, becar investigadors...
— Quins reptes s'ha marcat?
— Inicialment, millorar les relacions entre totes les associacions i col·lectius sobre diabetis, que han de ser molt més fluides. És important que tots anem a una per fer més força i poder arribar més lluny. Tots som importants per ajudar.
— Què és patir de diabetis, doctor?
— La diabetis és un augment de la quantitat de sucre a la sang d’una persona, i aquesta alteració la poden causar moltes coses: existeixen factors genètics i d’altres que els marca l’estil de vida de cadascú: una vida sedentària o una mala alimentació poden ser factors de risc per patir-la.
— Un augment de sucre?
— El sucre s'ha de transformar en energia a través d'una hormona que s'anomena insulina, és imprescindible. I si el cos no produeix aquesta insulina, no pot traduir el sucre en energia i fa servir els greixos com a substitut. Això vol dir que abans els diabètics s’aprimaven moltíssim, de manera molt perillosa. Antigament això era causa de mort, és clar.
— És una patologia habitual?
— Cal aclarir que hi ha dos tipus. La diabetis de tipus 1 és molt estranya: a la demarcació de Tarragona només es produeixen 14 casos a l’any i habitualment afecta els joves. La diabetis de tipus 2, en canvi, sí que és la més habitual. Amb molta diferència.
— Què té d'especial?
— La diabetis de tipus 2 és aquella que es detecta ja en persones adultes, és bastant habitual. Actualment, el 14% de la població pateix aquest tipus de diabetis, però la meitat d’ells no ho saben perquè no noten cap símptoma que els posi en alerta. L'única manera de saber si pateixes o no de diabetis és fer-te una anàlisi que t'ho indiqui.
«Un cas de diabetis no tractat pot generar altres patologies greus com un infart o un càncer»
— És perillós ser diabètic i no saber-ho?
— No és motiu d'alerta majúscula, però cal ser conscient per posar-hi remei. Si un diabètic no hi actua, la glucosa va fent el seu curs i això pot generar altres malalties derivades. Una diabetis no tractada pot ser causa d’infart o de càncer. Aquesta és una de les principals línies d’investigació en què estem treballant en aquests moments.
— És a dir, que tractar la diabetis vol dir prevenir mals majors.
— Exacte, tractar la diabetis és una forma de prevenir altres malalties cardiovasculars o diversos tipus de càncer. Cal prendre consciència que la relació entre aquestes patologies és directa, perquè gran part de la ciutadania no té aquesta percepció i no sap que estan relacionades de manera tan estreta. Per això, i sense encendre cap alarmisme, cal ser conscient.
— Molt interessant.
— Podríem definir la diabetis com una malaltia subliminar. Ara, de fet, a Tarragona estem investigant la relació concreta de la diabetis com a factor de risc per patir càncer de còlon. S’ha fet molt poca recerca sobre això fins ara, així que entenem que estem obrint camí. No tindrem resultats immediats.
«Els centres de recerca de Tarragona són més eficients que molts altres instituts amb un pressupost molt més alt»
— L'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili que vostè dirigeix és un dels centres de recerca de més prestigi del país.
— Som un dels centres punters de tot Espanya en la investigació sobre la diabetis. L'Institut aglutina diversos camps de recerca en Biomedicina a un nivell molt alt: metabolisme, obesitat, diabetis... estem molt orgullosos de la feina que fem.
— Està molt vinculat també amb la URV, on fa molts anys que és professor.
— Defensem un model d'universitat que vinculi la docència i la recerca, no és negociable. El 70% dels investigadors de l’Institut Pere Virgili som alhora professors a la Rovira i Virgili. Sempre he defensat que, com a territori, necessitem establir línies de col·laboració per oferir una aposta conjunta més competitiva. Si en lloc d’això ens fem competència, tots hi perdem...
— Aquesta visió és la que vol convertir a llarg termini Tarragona la en la desitjada Regió del Coneixement.
— Seria una notícia excel·lent. Significaria, per fi, descentralitzar la recerca arreu del país i posar en valor la Catalunya Sud. Necessitem posar-nos d'acord per anar tots a una i aprofitar les fortaleses del nostre territori, que en tenim moltes. El projecte de la Regió del Coneixement és un exemple majúscul d'aquesta ambició.
— Ha lamentat abans la manca d'inversió per a recerca. Tarragona està discriminada?
— Les administracions tendeixen sovint a oblidar-se de nosaltres, i han d'entendre que és molt negatiu concentrar gairebé tota la inversió a Barcelona i Madrid. A tall d'exemple, els recursos econòmics que ens assignen per investigar són molt inferiors als que reben diversos centres similars de Barcelona.
— Això vol dir que Tarragona té menys capacitat de recerca que les grans capitals?
— No, en absolut. Aquests recursos se centralitzen perquè la marca Barcelona s’associa a capitalitat, però en cap cas corresponen a criteris de qualitat de recerca. Si posem en una balança els recursos públics que rebem i els resultats que aconseguim amb ells, és evident que els nostres instituts de recerca i hospitals són molt més eficients que molts exemples de Barcelona amb un pressupost molt més gran que el nostre.