Un estudi del grup de recerca de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata ha aportat evidències que l'esquizofrènia, el trastorn bipolar i la longevitat comparteixen arquitectura genètica, per culpa de l'àmplia superposició entre les dues malalties mentals i la llargada de la vida.
Publicat a la revista especialitzada 'Human Genetics', el treball liderat per l'investigador Gerard Muntané s'emmarca en la línia de recerca de genètica i evolució de les malalties mentals que realitzen investigadors tant de l'Institut Pere Mata com de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). A més, hi participen professors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Pompeu Fabra i membres del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental.
Les descobertes permeten entendre la mortalitat associada a les malalties
L’estudi, a més, identifica noves variants genètiques compartides entre la longevitat i les malalties esmentades. Aquestes variants, en la seva majoria, incrementen el risc de patir la malaltia a la vegada que disminueixen l’esperança de vida i proporcionen evidències d'una càrrega genètica en la mortalitat prematura, especialment en les persones amb esquizofrènia. Aquest fet pot tenir implicacions profundes per a la comprensió i el tractament de la diferència de mortalitat associada a aquest trastorn psiquiàtric.
Curiosament, però, l’estudi ha trobat que al voltant d'una tercera part dels senyals genètics compartits amb la longevitat protegeixen de la malaltia, a la vegada que escurcen la vida. Aquesta última troballa és una evidència més de la teoria de l’antagonisme pleiotròpic, segons la qual la selecció natural selecciona positivament les variants genètiques que tenen efectes beneficiosos en etapes primerenques de la vida tot i els seus efectes negatius en etapes més avançades de la vida. O el que seria el mateix, s’acaba seleccionant a favor una vida més curta però sense malaltia mental.
L'estudi recorda que cal tenir en compte que els trastorns psiquiàtrics com l'esquizofrènia i el trastorn bipolar representen una paradoxa evolutiva. I és que que presenten forts efectes negatius sobre la condició física, com la disminució de la fecunditat i la mortalitat precoç, però continuen amb una prevalença mundial d'aproximadament l'u per cent.