Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han constatat que el nivell de renda per càpita, el volum i la densitat de la població, l’estructura de les ciutats, les infraestructures de transports o l’existència de centres educatius als barris són aspectes que determinen la propagació de la Covid-19. L’estudi, publicat al ‘Journal of Public Health’, ha estat elaborat als 73 barris de la ciutat de Barcelona i ha apuntat que una anàlisi correcta de les característiques de cada zona pot afavorir la presa de decisions a l’hora d’aplicar mesures més específiques i adequades per a cada barri de la ciutat per reduir els contagis.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Els investigadors van analitzar les dades facilitades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre les 41.606 persones que van contraure el coronavirus durant les dues primeres onades de la pandèmia i van treballar en dos períodes: del 26 de febrer al 15 de juliol de 2020, i del 16 de juliol al 16 d’octubre. A partir d’aquesta informació van observar com es distribuïen els individus a la ciutat i també si els casos seguien alguna pauta territorial de manera que els nivells d’incidència alta o baixa s’agrupaven en barris veïns.
El catedràtic Josep Maria Arauzo, un dels autors de l’estudi, ha assegurat que el treball confirma que «una densitat poblacional més gran incrementa els casos i un nivell de renda més alt els redueix». L’estudi mostra també una diferència en el comportament col·lectiu de la població, ja que en la primera onada el col·lectiu de la tercera edat va ser el que més feia augmentar el nombre de casos, però que en la segona, amb l’obertura de la interacció social, els barris amb població més jove van ser els que van impulsar l’alça de casos.
L’investigador Antoni Domènech assegura que l’estudi posa de manifest la importància de conèixer les «heterogeneïtats territorials» a l’hora de combatre la pandèmia, ja que unes mateixes mesures homogènies poden tenir efectes diversos per les diferències entre barris.